A Mallorca es distingeixen tres grans regions càrstiques.

A la Serra de Tramuntana hi ha un gran desenvolupament del carst sobre calcàries i dolomies plegades. Destaquen els grans camps de rellar (lapiaz) de la part central de la serralada, on també són abundoses les depressions càrstiques (dolines i polies) i cavitats, amb predomini d’avencs i de coves de gran desenvolupament vertical.

Les Serres de Llevant i el Massís de Randa presenten igualment modelat càrstic sobre materials plegats però les formes, tant exteriors com interiors, són menys abundoses que a la Serra de Tramuntana. Destaquen els camps de lapiaz de Cabrera i alguns avencs a la rodalia d’Artà.

Les Marines meridionals i de Llevant manifesten una important carstificació, s’hi troben formes externes (especialment barrancs i morfologies relacionades amb l’acció fluvial) i gran nombre de coves, sovint amb un notable desenvolupament horitzontal.