Dins un espai tan reduït i humanitzat com són les nostres illes també podem trobar espais que destaquen pel seu caràcter natural, amb un alt interès biològic i paisatgísitc. Sovint existeix una progressiva disminució i deteriorament d'aquests espais per la forta pressió humana i urbanística, fet que ha originat la necessitat d'una protecció legal.
La Llei d'Espais Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d'Especial Protecció de les Illes Balears (LEN), aprovada el 30 de gener de 1991, té com a objectiu primari la conservació del sòl i dels seus recursos (geològics, agrícoles, forestals i ramaders), la flora, la fauna i la preservació dels ecosistemes en els quals s'integren, així com els valors paisatgístics, històrics i culturals; i establir les mesures i condicions d'ordenació territorial i urbanística necessàries.
La LEN estableix distintes figures de protecció urbanística: ANEI (Àrea Natural d'Especial Protecció), ARIP (Àrea Rural d'Interès Paisatgístic) i AAPI (Àrea d'Assentament dins Paisatge d'Interès). Altres figures, que a més de garantir la no urbanització presenten òrgans de gestió, són les de Parc Natural i la de Parc Nacional.
La LEN també preveu la declaració d'Espais Naturals Protegits (ENP) a àrees com es Trenc-Salobrar de Campos, s'Albufereta i àrees representatives de la Serra de Tramuntana a Mallorca, i els illots del Sud i Oest a Eivissa.