Bipolarització: Dins un sistema urbà, fa referència al repartiment del domini funcional entre dues ciutats importants.

Ciutat: A efectes administratius i estadístics, el criteri més utilitzat per definir la ciutat és a partir del nombre d'habitants. Cal assenyalar però que no sempre es coincideix, ja que, per exemple, a Dinamarca és de 200 habitants, a Espanya de 10.000 i en el Japó de 50.000. Una segona classificació seria en base a aspectes formals o externs, la ciutat s'identifica per la seva edificació compacta, en alçada, amb grans blocs d'oficines i habitatges. Finalment, un tercer criteri seria el que es refereix a les activitats no agràries per contraposició als nuclis rurals.

Contínuum urbà: Àrea caracteritzada per la presència ininterrompuda d'edificacions o elements urbans.

Eixample: Zona de desenvolupament o creixement de la ciutat planificada al final del segle XIX i, en el cas de Palma, al principi del XX, després de l'enderrocament de les murades. El traçat dels carrers acostuma a ser regular.

Habitatge desocupat: és aquell que, sense ser utilitzat com a residència principal o secundària, es troba deshabitat. Poden estar abandonats o disponibles per vendre, llogar, etc.

Habitatge principal: És aquell que es destina a residència habitual o permanent.

Habitatge secundari: És aquell que té un ús d'oci i és utilitzat temporalment, de forma periòdica o esporàdica. No és la residència habitual de les persones que l'utilitzen.

Macrocefàlia: Polarització de la població i de la major part de les funcions urbanes.

Nucli antic: És el nucli primitiu de la ciutat amb una llarga història. Sol presentar carrers estrets i sinuosos.

Perifèria: Zona de creixement urbà sovint separada del contínuum urbà (nucli antic i eixample), en el cas de Palma separats per l'autopista i via de cintura que la circumval·la.

Plànol irregular: Els carrers presenten una amplada i llargada desigual, disposats sense cap ordre i amb vies estretes i laberíntiques.

Plànol ortogonal: En quadrícula o regular: els carrers es disposen en forma d'angle recte i formen illes rectangulars i vies diagonals de comunicació ràpida.

Plànol radioconcèntric: El traçat viari principal surt del centre ben comunicat, que és envoltat de carrers circulars disposats en forma d'anelles.

Raval: Barri sorgit fora del perímetre emmurallat d'una ciutat.

Rururbanització: Fenomen que implica la conversió dels espais agrícoles en residencials per part de la població que cerca una alternativa a les concentracions urbanes.