L'ocupació extensiva del camp en municipis interiors ha augmentat paral·lelament al procés de difusió urbana de les principals ciutats: Palma, Inca i Manacor. S'ha produït una conversió de molts de nuclis agraris en nuclis residencials, especialment els localitzats a una distància d'entre 30 i 45 minuts respecte de Palma, la qual cosa implica una creixent mobilitat habitual dels residents entre el nucli resident i el nucli de treball. Aquest nou fenomen rep el nom de >rururbanització i és fruit d,una demanda fonamentalment autòctona, per contra de la preferència dels espais litorals i de gran valor paisatgístic de la població forana.
