L'estructura parcel·lària de les illes Balears és un dels últims reductes on es pot entreveure alguna de les característiques del model territorial de l'etapa anterior al turisme. A les Balears, i amb relació al mapa parcel·lari, s'hi manté una situació molt semblant a la del passat més immediat.

Es caracteritza per la inexistència de grans contrasts territorials. Mallorca, la major de les illes, és la que presenta més contrasts, malgrat que hi domina la parcel·la d'escasses dimensions. A Menorca, on ha sobreviscut fins als nostres dies la figura de l'«hereu», hi és majoritària la parcel·la de grans dimensions. A les Pitiüses hi predomina la de petites dimensions.