Rosselló Verger va dur a terme l'any 1964, la primera divisió comarcal basada en criteris físics, utilitzada com a marc de referència a moltes de les divisions que es faran posteriorment. Mallorca es presenta configurada per cinc comarques, equivalents a les grans unitats naturals: Muntanya, Raiguer, Pla, Llevant i Migjorn i el punt més problemàtic és la divisió del municipi de Palma entre dues comarques (el Raiguer i el Pla). Quant a Menorca, l'autor distingeix les comarques de Tramuntana i Migjorn; mentre que les Pitiüses són considerades una sola unitat. L'any 1978 proposà una segona comarcalització, on Menorca i les Pitiüses són considerades una unitat cada una, mentre que Mallorca, partint de la divisió dels partits judicials i afegint-hi una tipologia a partir de l'activitat productiva dominant, és dividida en tres comarques: Mallorca Occidental o Ponent, capital a Palma i caràcter metropolità-turístic; Mallorca Oriental o Llevant, capital a Manacor i amb domini de les activitats agràries i les turístiques a la costa; Mallorca Septentrional o Tramuntana, capital a Inca -Sóller com a centre de la zona de muntanya- i amb predomini dels sectors primaris i secundaris.