B. Barceló Pons va establir a l'any 1966 unes unitats territorials quantitativament i qualitativament homogènies: deu per a Mallorca, una per a Menorca i una per a les Pitiüses. Les variables que va utilitzar per delimitar-les varen ser: el clima i el relleu, la població, el grau d'industrialització, el tipus de conreu i la superfície conreada, els centres i les àrees comercials, etc. Per tant, aquesta "comarcalització" pot ser qualificada d'humana. L'autor va fer, però, una altra comarcalització de Mallorca on combina uns criteris físics -configurant les comarques del Raiguer, el Pla, la Serra de Tramuntana i les Badies del Nord-est- amb d'altres d'històrics -recuperant la comarca del Pariatge, l'origen de la qual es remunta al Repartiment de Mallorca- i d'urbans -creant la comarca de Palma-; finalment, agrupa una sèrie de municipis, que presenten unes grans diferències entre ells, sota el nom de Llevant-Migjorn.