Introducció
El mes de setembre de l’any 1982, un grup de pedagogs i mestres relacionats amb el món de la música, juntament amb el director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, Dr. Antoni Colom, iniciaren un projecte que, vint-i-cinc cursos després, continua vigent. La idea era engegar una Escola de Música, a imatge de la que, nou anys endarrere, s’havia creat a Catalunya.
El mètode fundat per Ireneu Segarra (46), el pare Ireneu, mestre de l’escolania i capella de Montserrat, havia atret, des dels primers acords, l’atenció dels ensenyants. El tret de sortida d’aquesta aventura fou l’encàrrec d’un grup de pedagogs, al davant del qual se situà el rector de la Universitat de Barcelona, que apostaren per l’experiència del benedictí i pel seu profund coneixement de les diferents metodologies que imperaven en l’ensenyament de la música a Europa. Feia dècades que consagrava el seu saber a l'escolania de Montserrat. Ara, el pare Ireneu havia de repensar el mètode que, en un principi, havia ideat per als seus escolans, ja que s'havia de destinar a un alumnat sense estudis musicals previs ni, potser, sense grans inquituds musicals. Perquè l’objectiu era la voluntat de normalitzar l’ensenyament de la música a les escoles d’educació infantil i primària –preescolar i E.G.B– de Catalunya. «El Mètode del Pare Ireneu Segarra neix de la seva profunda experiència professional, de la seva formació internacional i de la seva estimació per la música del nostre país.
La primera versió del mètode fou redactada de cap a cap pel pare Ireneu, i editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.» (Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Document electrònic).
L’aplicació i difusió del Mètode fou una feina coral, que comptà amb la col·laboració de personalitats tan emblemàtiques com Maite Solà, Quim Maideu, Joan Casals, Maria Teresa Malagarriga o Santi Riera, entre d'altres. Ells s'ocuparen de formar aquells que, en definitiva, haurien d'aplicar el Mètode a les escoles i llars d'infants. Posteriorment, Santi Riera, des de l’Escola de Pedagogia Musical, en redactà la versió actual.
Així fou com, des de l'Escola de Pedagogia Musical de Catalunya se’n disseminà la llavor i el personal docent hi incorporà les petites adaptacions que convertiren el Mètode en una proposta útil per treballar el llenguatge musical, a l'escola i als centres especialtzats en l'ensenyament musical.
D’aquesta manera, amb l’epicentre a Montserrat, al llarg de la dècada dels setanta del segle passat, varen començar a sovintejar, arreu dels territoris del nostre àmbit geogràfic, cursets destinats a difondre el Mètode. L’aventura s’emmarca en un context de revitalització general de la institució docent. L’escola s’orejava; es multiplicaven els moviments de renovació pedagògica; l’infant passava a ésser el protagonista del seu itinerari formatiu. Corrien aires nous, la Pedagogia, que comportava una reflexió constant sobre els processos d’aprenentatge, s’erigia com a abanderada d’una evolució que va capgirar els fonaments dels centres educatius.
Persona extremament culta i formada, el pare Ireneu havia viatjat arreu d’Europa i, sobre tot a París, va conèixer de primera mà els treballs de músics com Zoltán Kodály (47) sobre l’ensenyament de la música i les seves relacions amb el folklore hongarès. Ireneu Segarra va introduir a casa nostra i en l’estudi de la música un plantejament nou. De fet, fou una mirada nova, perquè la base és ben senzilla: així com hi ha una llengua materna, també hi ha una música materna. La música tradicional, la cançó que sentim des del bres, les cançonetes que acompanyen els nostres jocs infantils, són el pòsit on ha d’arrelar tota l’educació musical de les persones.
L’infant, abans d’emprendre l’estudi del llenguatge ja s’ha iniciat en l’ús actiu de la llengua. Fins i tot abans de néixer i, sobre tot, a partir d’aquest moment, el nadó conviu amb el llenguatge. Quan emprèn l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura ja comprèn i emet missatges, ja usa la llengua no només per comunicar-se, sinó per a tot un seguit de processos que configuraran la seva concepció del món. La llengua és el mitjà que ens permet no només reflexionar sobre el llenguatge, sinó abordar l’aprenentatge d’altres disciplines que no tenen res a veure amb la gramàtica. I, encara més, la llengua materna imprimeix una pàtina a partir de la qual tots els humans construïm el nostre bagatge cultural.
46. Segarra i Malla, Ireneu (Ivars d’Urgell, 1917 – Montserrat, 2005). «(...) Compositor, pedagog musical, monjo benedictí i director, durant 44 anys, de l’Escolania de Montserrat. Ireneu Sagarra va donar nom a una escola de formació musical a Mallorca de gran prestigi.
Segarra havia nascut a Ivars d’Urgell l’any 1917 i tenia, per tant, vuitanta-vuit anys. Fou membre de l’Escolania de Montserrat entre els 10 i els 14 anys, on estudià amb Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans. Més tard ingressà al monestir de Montserrat com a monjo i continuà els seus estudis d’harmonia i contrapunt a Barcelona amb Cristòfor Taltabull i de piano amb Frank Marshall. Completà la seva formació com a compositor amb Nadia Boulanger, a París. L’any 1953 assumí la direcció de l’Escolania de Montserrat, tasca que desenvolupà durant 44 anys, donant a aquesta formació coral infantil un prestigi i projecció internacionals.
És autor de "La veu del nen cantor", traduït a diverses llengües, i de composicions musicals litúrgiques. L’any 1986 Ireneu Segarra va rebre la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya» [Blog: El dia a dia de l’educació]
47. Kodály, Zoltán (Kecskemét, 1882 - Budapest, 1967). Compositor, crític musical i musicòleg ètnic hongarès.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l’article
“Dols, A. (2008). La música d’enconar. Vint-i-cinquè aniversari de l'Escola de Música (Mètode Ireneu Segarra) de Palma o la maduresa d’un projecte centrat en l'educació. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PAGINES 225-236. Consultado en
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/dols/index.html de l’article en (posar data)”
