En la societat de la informació, les noves tecnologies i la globalització, sorprèn que tanta de gent quedi al marge dels que viuen en el benestar i que es converteixi quasi en invisible. Podem caracteritzar aquestes persones invisibles com les que estan mancades de sostre, de suport familiar, de mitjans de subsistència, d’habilitats socials, amb autonomia limitada, i que requereixen atenció personal per cobrir les necessitats bàsiques i han d’iniciar accions de millora, tant personal com des del punt de vista de la problemàtica social que presentin. Un altre problema que pateixen amb freqüència és la dependència de l’alcohol, o qualsevol altra droga, que representa un continu amb els esmentats més amunt.
La societat espanyola, i en conseqüència la balear, ha experimentat canvis importants en l’estructura productiva i en el mercat laboral al llarg dels darrers temps, cosa que ens ha dut a la vegada a la transformació dels perfils dels sense sostre. L’augment de la precarietat laboral, entesa com a salaris baixos i contractes de poca durada, ha repercutit negativament en la precarietat dels treballadors pobres.
També s’han de tenir presents els canvis en l’estructura demogràfica, la base de la piràmide demogràfica torna petita, i a la vegada la part de dalt de la dita piràmide cada vegada és més grossa com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida. En les dècades dels anys vuitanta i noranta es va produir una baixada de la natalitat i un augment de la qualitat de vida, circumstàncies que ens duen al fet que la piràmide poblacional canviï l’estructura. Aquests darrers anys, la primera dècada del dos mil, el fort augment de la immigració torna a canviar aquesta mateixa estructura social.
De qui parlam quan ens referim al col·lectiu dels sense sostre? L’heterogeneïtat podria ser la paraula que millor defineix aquestes persones. Així, en aquest col·lectiu hi podem trobar joves amb dificultats d’integració, malalts mentals, persones amb problemes d’addiccions, immigrants, expresidiaris, etc.
Són la FEANTSA, pel que fa a Europa, i qualque organització nacional, com per exemple Càritas,(12) qui ha realitzat els estudis més sòlids per donar una mica de llum a aquest desconeixement generalitzat. No obstant això, les xifres obtingudes són, en primer lloc, el reflex del nombre de serveis disponibles en un país: això és molt problemàtic, especialment quan parlam d'un col·lectiu bastant desconnectat de qualsevol tipus de recurs. Com a conseqüència d'aquest fet, els països que ofereixin més serveis podran comptabilitzar més gent. De la mateixa manera, el nombre resultant dependrà dels mètodes de recompte dels usuaris que tinguin i de la importància que se'ls doni.
Un dels experts que sempre posa més èmfasi en la quantificació de les persones sense llar és el professor Pedro Cabrera. Són moltes les comunicacions i ponències presentades pel professor on sempre posa en primer lloc el coneixement del fenomen i la manca d'estudis en aquest camp, i l'increment significatiu del volum de coneixement acumulat fins al dia d'avui.
Hauríem d'estar en condicions de poder contestar les preguntes: qui són?, quants són?, on es troben? Aquestes serien les preguntes dels nombres i les estadístiques, ja que, de fet, fins ara ignoram les principals magnituds del fenomen.
L'any 2005 l'INE va publicar una enquesta, un estudi de la realitat de les persones que havien utilitzat els recursos per als sense sostre. El resultat numèric d'aquest segon estudi va ser que hi havia un total de 21.900 persones que utilitzaven aquests serveis. A aquest nombre s'havia de sumar les persones que no utilitzaven cap tipus de recurs, per la qual cosa els experts, en aquest cas segons l'altre estudi, dut a terme per Cabrera, xifren en 30.000 les persones sense sostre al nostre país.
Els aspectes més rellevants d'aquest estudi foren, pel que fa referència a les característiques demogràfiques, que la població atesa està composta per un 82,7% d'homes i un 17,3% de dones. La major part de les persones sense sostre, un 42,8% del total, té entre 30 i 44 anys, seguits per la franja d'edat entre els 18 i els 29 anys (29,9%). L'edat mitjana de les persones sense llar és de 37,9 anys. Atenent la nacionalitat, el 51,8% són espanyols i el 48,2%, estrangers.
Hi ha a la vegada altres estudis, molts duts a terme per comunitats autonòmes, per organismes provincials i per ONG, centrats en comunitats autònomes, províncies i grans ciutats.
La Fundació RAIS (Red de Apoyo a la Integración Sociolaboral) de Madrid esmenta que el perfil de les persones sense sostre seria d’un home, de nacionalitat espanyola, fadrí, entre 36 i 55 anys i que viu de l’almoina. Amb aquestes dades podem apreciar que les taxes de sense sostre en les persones adultes s’ha anat reduint els darrers 25 anys.
A Mallorca les competències per dur a terme accions a favor d’aquest col·lectiu són de la Secció d’Inserció Social i Immigració de l’Institut Mallorquí d'Afers Socials. Des de la secció s’intenta cada vegada treballar més amb els diferents usuaris d’una manera individualitzada, i oberts als canvis constants que es produeixen en el col·lectiu (dotació de més places residencials, adequació i ampliació dels centres, etc.). Es duen a terme accions per treballar de manera més coordinada entre els diferents serveis i aplicar metodologies de treball en xarxa entre els centres per on pot passar un mateix usuari. Per aquest motiu existeix la Xarxa d’Inclusió Social, que des de fa alguns anys treballa per assolir objectius comuns. Es tenen en compte els diferents serveis que són necessaris per fer accions amb els usuaris: serveis de salut (centres de salut, centres de salut mental, etc.), CAD, SOIB, centres d’orientació laboral, centres de tallers formatius, i tota una llarga llista de recursos que treballen amb aquest col·lectiu.
En definitiva, es vol intentar treballar més l’aspecte educatiu de la persona i no tant el sistema benefactor, tot i que en molts de casos aquest darrer és el que encara preval. Per treballar aquest aspecte s’introdueix el grau d’exigència; és a dir, el que s’exigeix a l’usuari per poder acollir-lo. Hi ha centres que exigeixen fer accions concretes per millorar la qualitat de vida dels usuaris (per exemple, fer un programa de desintoxicació d’alcohol) i n’hi ha d’altres en què l’exigència és mínima.
A Mallorca hi ha dos centres de baixa exigència que formen part de la Xarxa d’Acollida i Inserció, de la Secció d’Inserció Social i Immigració de l’Institut Mallorquí d'Afers Socials:(13) Sa Placeta i Ca l'Ardiaca.
Sa Placeta és un centre gestionat per Projecte Home (amb titularitat de l’IMAS); Ca l'Ardiaca és un centre gestionat per l’IMAS. Els objectius generals d’ambdós centres són aquests:
- Atendre les necessitats bàsiques de les persones en situació d’exclusió social sense sostre, toxicòmanes i/o politoxicòmanes actives, per millorar la seva qualitat de vida.
- Iniciar un procés personalitzat d’inserció social que tingui en compte de forma prioritària les potencialitats i capacitats de cada usuari.
SA PLACETA
Sa Placeta és un centre de baixa exigència que ofereix allotjament a persones amb addicció a drogues i que estan en situació d’exclusió social (a vegades en situació de vulnerabilitat). La majoria dels usuaris són consumidors actius d’algun tipus de drogues; les més comunes entre les il·legals són: l’heroïna, la cocaïna i el cànnabis, i entre les legals, l’alcohol, el tabac i les benzodiazepines.
A grans trets es pot dir que les actuacions que s’hi duen a terme van encaminades cap a dos objectius prioritaris:
- Reducció de danys: repartiment de xeringues i preservatius, contactes amb la xarxa sanitària normalitzada, intervencions mínimes d’educació per la salut, subministrament de medicació i normes bàsiques d’higiene personal.
- Procés personal d’inserció social, dins el qual s’inclou la sortida del centre com a primera passa per començar una futura normalització de la vida de l’usuari (en la mesura de les seves possibilitats). També s’inclourien en aquest segon objectiu: derivacions a un tractament específic que tracti el problema d’addició (l’objectiu més ambiciós); derivacions a centres sociosanitaris de les persones que més ho necessitin (per exemple a Siloé(14)), i inserció sociolaboral. Totes les intervencions es fan de manera coordinada i consensuada amb els equips dels diferents CAD i amb l’equip de valoració de la Secció d’Inclusió Social.
És important assenyalar que el tractament als usuaris és una tasca dels professionals dels diferents CAD i que la tasca bàsica dels professionals de l’alberg és la de suport, seguiment individual (cada usuari té un educador de referència), orientació (moltes de vegades aportant informació) i motivació.
Dur endavant totes aquestes tasques requereix una bona coordinació amb els altres recursos amb els quals es treballa (traspàs d’informació, repartiment de tasques, etc.) i un treball en equip que tingui en compte les diferències individuals (recursos personals, possibilitats i dèficits personals) de cada un dels usuaris (mitjançant els projectes individuals d’intervenció) i en el treball educatiu.
Durant l’any 2007 es varen atendre 35 persones de 18 a 29 anys (de les 186 persones ateses). Això representa un 18,81% del total. És una proporció bastant alta, sobretot si es té en compte el perfil de persones que s’atenen a Sa Placeta. A aquestes persones, normalment el consum problemàtic de drogues les ha dutes a perdre el contacte amb la família, la feina (en el cas que alguna vegada n’hagin tingut) i les relacions socials, i pateixen una greu desestructuració des del punt de vista personal.
Podem, encara, analitzar amb més cura aquesta distribució de les edats si ho fem per franges:
Forquilla d’edats |
Total |
% |
18-19 |
1 |
0,53% |
20-24 |
12 |
6,45% |
25-29 |
22 |
11,82% |
30-34 |
46 |
24,73% |
35-39 |
43 |
23,11% |
40-44 |
30 |
16,12% |
45-49 |
23 |
12,36% |
50-54 |
7 |
3,76% |
55-59 |
1 |
0,53% |
Dins aquesta franja d’edat, 26 són homes i 9 són dones:
Homes (18-30) |
% |
Dones (18-30) |
% |
26 |
74,28% |
9 |
25,72% |
Aquesta proporció entre homes i dones és bastant comuna en els diferents centres dirigits a persones amb problemes d’abús de drogues.
La nacionalitat més comuna entre els usuaris és l’espanyola, amb 30 usuaris. Els percentatges de les altres nacionalitats són quasi residuals (2 de nacionalitat alemanya, 1 de txeca, 1 d’eslovaca i 1 persona de Zaire).
(12) La acción social con personas sin hogar en España, FOESSA 2000, dirigit per Pedro José Cabrera Cabrera.
(13) D’ara endavant IMAS.
(14) És un centre que atén persones que pateixen malalties cròniques.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Piñeiro, J, Gelabert, B., (2009). Els joves en un centre d’acollida de baixa exigència. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PAGINES 109-118. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/j-pineiro/index.html en (poner fecha)”
