Introducció
L’any 1987, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer ressaltar el valor de l’educació com a procés vital per capacitar la població per al control i la millora de la seva salut, i va plantejar, com a forma d’intervenció per assolir aquest objectiu, l’aproximació per entorns.
L’escola és un d’aquests entorns en què gairebé tota la població infantil passa una gran part del seu temps. Per tant, és essencial tenir en compte la influència que aquesta exercirà sobre la població escolar. Precisament, és en aquest moment evolutiu quan es fonamenta l’adquisició d’hàbits i coneixements dels escolars, ja que és més fàcil assimilar coneixements, actituds i habilitats (García, 1998).
També hem de tenir en compte que l’escola ofereix un gran avantatge, i és que no són necessaris els esforços de captació que requereixen altres entorns, com ara el sistema sanitari.
Per treballar temes d’educació per a la salut (EpS) als centres educatius, consideram que l’eix central ha de ser el mestre i que el professional de la salut ha d’actuar simplement com a assessor del projecte, i no com a protagonista. A més a més, en el treball des de les escoles s’hi ha d’incloure: els pares, l’equip de salut de la zona, els líders de la comunitat, el professorat i l’alumnat. I és molt important que tant els continguts com els programes d’EpS s’adaptin als diferents cicles educatius perquè els objectius s’adeqüin a cada nivell d’aprenentatge.
Tant l’administració educativa com la sanitària són conscients de la importància de la promoció de la salut (PdS) a les escoles. La Llei general de sanitat (BOE, 1986) especifica la prioritat de la PdS i l’EpS dins del Sistema Nacional de Salut, i també fa referència a l’estreta col·laboració del personal d’Atenció Primària amb els sectors de la població en què els centres de salut estan immersos, un dels quals és l’escola.
La Llei orgànica d’educació (BOE, 2006) introdueix un canvi important respecte de les altres lleis d’educació anteriors (LOGSE i LOCE). Ja no es parla de l’EpS com a matèria transversal, sinó que es parla d’educació en valors mitjançant una nova matèria, l’Educació per a la Ciutadania. D’aquesta manera, desapareixen els continguts transversals que s’introduïren en els decrets del currículum d’educació infantil, primària i secundària obligatòria, com ara l’educació per al consum, l’educació per a la igualtat, l’educació ambiental, l’educació per a la pau i l’EpS. Prova d’això és, sens dubte, el reconeixement del fet que les coses no han anat bé amb l’experiència tinguda fins ara de la transversalitat. Podríem assenyalar com a possibles causes: que l’EpS, en la majoria de casos, s’ha dut a terme de manera puntual, i no transversalment; que l’EpS s’ha treballat fonamentalment a les àrees de Ciències de la Natura i a l’Educació Física; i que els professors en l’àmbit de l’EpS se senten poc formats i compten amb escassos recursos.
Ara bé, podríem dir que a la LOE hi ha la transversalitat suficient per a qui vulgui veure-la i fer-la, això sí, de manera un tant diluïda i inconcreta. Per tant, caldrà observar i analitzar en el futur l’aplicació de l’EpS a les escoles amb la LOE.
La transversalitat reforça l’objectiu de l’EpS a l’escola, ja que introdueix pautes per al seu desenvolupament i indica que aquesta és una qüestió de tots, que les actituds, els valors i les conductes no són exclusius d’una determinada àrea, i que tot el professorat hi ha de contribuir. No es tracta d’una aportació més o menys voluntària, sinó de noves sol·licituds que es fan al professorat en el seu treball. Per això, els continguts de les matèries transversals haurien de ser escollits de manera acurada, i també haurien de ser seqüenciats, desenvolupats i avaluats (Gavidia, 2001).
Per tant, caldria pensar en estratègies que vagin més enllà de la mateixa EpS com ara l’escola promotora de salut, que aborda aquesta qüestió d’una forma transversal i fomenta que l’alumnat adquireixi hàbits i actituds, i que desenvolupi comportaments saludables.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l’article
“Bennassar, V. i Bauzá. M. Ll. (2008). Promoció i educació per a la salut en el medi escolar: les escoles promotores de salut. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PAGINES 237-246. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/bennassar/index.html de l’article en (posar data)”
