Donem veu als avis
Aquest projecte consistí bàsicament en la creació d'un espai on els avis/àvies, nins/nines, poguessin expressar les seves necessitats, emocions, vivències, els seus sentiments, pensaments... sobre la seva relació. Un dels objectius era afavorir la relació infants-família-escola i fer del centre un lloc de trobada entre els dos agents socialitzadors més importants de la vida dels nins/nines.
Un dels principis bàsics de les escoletes infantils és la relació escola-família, per això l'educació es converteix en una tasca per compartir entre pares i educadors que fa necessària una estreta col·laboració i mútua comprensió.
En aquest cas es pretenia donar veu a una peça clau dins l'entramat escola-família: els avis. En moltes ocasions són els avis els interlocutors entre l'escola i els pares, són els que sense demanar res a canvi sempre estan disposats a assumir més responsabilitats que les pròpies del seu rol.
«Els pares són per educar, els avis per malcriar... i tot això forma part de l'educació i del plaer de ser avis». (Comentari anònim d'un/a avi/àvia de l'Escola Bressol).
La finalitat d'aquest projecte era destacar la figura de l'avi/àvia dins la família i fomentar la seva participació activa en l'escola. Es tractava d'aprofundir en la visió que tenen els infants dels seus avis i viceversa, donar veu als avis a l'escoleta creant un espai on ambdós poguessin expressar les seves opinions sobre la relació establerta.
Un dels nostres propòsits principals era aconseguir cridar l'atenció de les famílies mitjançant l'elaboració d'un plafó al més atractiu i entenedor possible, de manera que l'espai on l'ubicaríem passés a ser un lloc de trobada entre els avis i els infants. Per aquest motiu vam tenir molta cura en el disseny i confecció. Entre d'altres aspectes vam tenir en compte la combinació dels colors, verd i lila, respectant l'harmonia cromàtica. Un altre element per destacar va ser l'opció de representar els dos protagonistes d'aquesta història, avis i infants, amb els dibuixos d'un dels autors més reivindicatius del món de la infància: Francesco Tonucci. Per evitar la sensació de buit i per organitzar els globus de diàleg escrits per avis i infants (mestres i familiars) dibuixàrem dins el plafó les cares dels protagonistes.
Les petjades foren l'atractiu inicial que conduïa els avis i familiars fins al plafó. Un cop allà, els avis i àvies es trobaven un cartell informatiu que deia el següent:
«Segur que tots els avis i àvies teniu moltes coses a dir dels vostres néts i nétes. És per això que us proposem que apunteu en aquest mural tot allò que pensau sobre ells i sobre elles. Ho podeu fer en els trossos de cartolina que teniu al vostre abast i aferrar-los al mural. Moltes gràcies per la vostra col·laboració».
Vam posar a disposició de les famílies una panera penjada on hi havia tot el material necessari per facilitar la tasca i per aconseguir la màxima participació.
El plafó dirigit als infants estava pensat per ser omplit per les mestres a partir de les converses dins l'aula i/o davant el plafó sobre les relacions amb els seus avis, però foren també les famílies que per iniciativa pròpia plasmaren l'opinió dels nins i nines envers els seus avis. Comentaris anònims dels infants:
«Les iaies em diuen que som una princesa».
«La meva iaia m'estima fins al cel».
«Els avis mai s'enfaden».
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Oliver, M., Riquelme, A. i Llompart, S. (2009). L'escola infantil dóna la benvinguda als avis i les àviesIN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa , V. 2, n. 1, PAGINES 115-120. Consultado en "http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num1/oliver-otros/index.html en (poner fecha) )”
