Oriol Pi de Cabanyes
Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, 1950). Escriptor. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Ha estat professor del Col·legi Universitari de Tarragona. Col·laborador de Serra d’Or, Oriflama, Tarot de quinze, l’Avui i La Vanguardia. Ha conreat la novel·la, la narració curta i la biografia: Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973), premi Prudenci Bertrana, També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud (1976), Esquinçalls d’una bandera (1977), Novenari d’ànimes (1978), Llibre d’hores (1975-1978), Pel bell nord glaçat (1995). És autor dels assaigs polítics Vilanova i la Geltrú en la guerra del francès (1808-1814) (1971) i Repensar Catalunya. Una reflexió crítica (1989). Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 (1971). Altres títols són Apunts d’Història de la Renaixença (1984), Les cases senyorials de Catalunya (1990) i Cases modernistes de Catalunya (1998).
(Nou Diccionari 62 de la Literatura Catalana. Barcelona: Ed. 62, 2000, p. 562)
