Aquesta pàgina acull materials relacionats amb el projecte d’investigació Teoria i pràctica de la narrativa experimental catalana (1970-1985): anàlisi i estudi contextual (MEC, HUM2006-06108).

Entre el 2004 i el 2006, aquesta recerca va ser finançada per la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez de la Universitat de les Illes Balears.

L’objectiu del projecte és l’estudi del textualisme i, específicament, de la narrativa experimental catalana dels anys setanta i vuitanta.

Pel que fa a la producció, aspira a analitzar un moment singular per la confluència de teoria i pràctica literària, caracteritzat per la incorporació dels discursos crítics postestructuralistes i freudomarxistes (des de Barthes fins a Althusser, passant per Kristeva, Freud i Lacan).

Pel que fa al context, el projecte pretén estudiar el marc historicocultural que acull i propicia el textualisme i l’experimentació: l’àmbit de la contracultura, les iniciatives culturals (editorials, col·leccions, revistes) nascudes al marge dels canals comercials d’edició, el sorgiment de col·lectius teòrics que generen la seva pròpia producció crítica, etc.

El corpus d’obres estudiat inclou textos de Josep Albertí, Joan Brossa, Jordi Coca, Ferran Cremades, Amadeu Fabregat, Josep Gandia, Patrick Gifreu, Biel Mesquida, Boro Miralles, Quim Monzó, Antoni Munné-Jordà, Manuel de Pedrolo, Oriol Pi de Cabanyes, Valerià Pujol, Carles Reig, Joaquim Sala-Sanahuja, Josep-Lluís Seguí, Isa Tròlec, Guillem Viladot i Jordi Vintró, entre altres. L’estudi parteix d’un punt de vista integrador i comparatista: atent al text i al context, als discursos teòrics subjacents i al marc social que els acull.