Valerià Pujol Va néixer a Premià de Dalt el 1952 i morí en aquesta mateixa localitat el 1992. Es llicencià en Filologia Romànica i es dedicà a l’ensenyament secundari. Fou col·laborador de diversos diaris i revistes com Diari de Barcelona, Última Hora, Avui, El Món, El País i El Periódico. La seva incursió en el món literari vingué de la mà del gènere poètic, amb un seguit d’obres que, en general, es caracteritzen pel seu to existencialista: El crit i la paraula (1973), Tricefàl·lia (1975), escrita conjuntament amb Salvador Solé i Joan Foni, Doble fons (1977), Destinatari d’albes (1980), Limito al nord només amb el teu sexe (1981), La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal (1982), que obtingué el premi Carles Riba, La xarxa del Númida (1986) i Els breus estius (1989). Pel que fa al gènere narratiu, publicà un recull de contes eròtics titulat Mantis i altres transformacions (1983), Els conys saborosos (1986), la narració Terra de crims (1987) i dues novel·les: Interruptus (1981), guardonada amb el premi Documenta i premi Nacional de la Crítica 1981, i Palmira (1991). A més, també traduí algunes obres, d’entre les quals destaca la traducció al català de la Història de l’ull, de Georges Bataille.

< <