Introducció
Durant la darrera dècada, les Illes Balears ha anat rebent un gran nombre de població nouvinguda, fins al punt de ser, al gener de 2005, la Comunitat Autònoma amb el percentatge més alt d’immigrants(31). Davant aquest fet es pot deduir que a les Illes hi trobam una societat multicultural.
Aquest fenomen s’hauria de veure reflectit en el sistema educatiu. Però la realitat és que ni l’actual currículum ni els llibres de text donen una resposta suficient als grans percentatges d’immigració que estan presents en la majoria de les nostres escoles. El professorat està desorientat i no rep unes pautes a seguir ni una formació adequada davant aquesta situació.
A les escoles no poques vegades es troba associat el fracàs escolar amb els immigrants extracomunitaris i sembla que, una part d’aquests, sobretot els que provenen de països nord-africans, solen patir una discriminació i rebuig per part dels companys autòctons. Per tant, pareix necessari donar una resposta a la problemàtica que viuen part de l’alumnat immigrant a les escoles.
Aquesta és la situació que vaig trobar quan, al curs 2004-2005 vaig arribar com a tutora d’un grup de 3r de Primària a l’escola Elionor Bosch de Santa Margalida, un poble situat al nord de l’illa de Mallorca. La meva classe estava composta per 20 alumnes, quatre dels quals eren fills d’immigrants. Entre aquests quatre hi havia una nena marroquina i una sahrauí, les quals patien un fort rebuig per part dels seus companys autòctons.
A través del treball de camp i de l’observació directa vaig adonar-me que els nens, ja a 3r de Primària, tenien al seu cap tota una sèrie de prejudicis i que el seu comportament estava clarament tenyit d’actituds racistes i xenòfobes. A partir d’aquí vaig decidir realitzar una recerca enfocada cap a aquest tema i intentar trobar algunes respostes a la problemàtica que es produïa a la meva aula.
Vaig pensar que l’educació intercultural podria donar-me unes pautes a seguir perquè els meus alumnes poguessin contemplar la diversitat cultural com un fet positiu, i que podria disminuir la discriminació i afavorir l’acceptació de la diferència ètnica. Una vegada detectades les actituds de marginació i desvalorització vers alguns dels companys immigrants i, tenint en compte que una condició per respectar la diversitat cultural és conèixer-la, era precís que els continguts actitudinals se sustentessin sobre els conceptuals. Per tant, considerava una necessitat ineludible que els nens coneguessin mínimament la cultura dels llocs d’origen dels immigrants per treballar seguidament les seves actituds respecte a l’altre.
Totes aquestes reflexions m’animaren a saber més coses sobre la interculturalitat i a indagar com podia treballar a la meva aula per educar els nenes i nenes en una societat cada vegada més diversa. El treball que aquí s’exposa és el resultat duna recerca que vaig realitzar el curs 2004-2005 amb els alumnes d’un grup de 3r. de Primària de l’escola Elionor Bosch de Santa Margalida.(32)
En aquest article es presenta el procés seguit en la investigació. Prèviament hi ha un breu marc teòric que permet contextualitzar el meu propi punt de vista referent a la interculturalitat i l’educació intercultural.
31. Dades extretes de l’1/1/2005 de la direcció http://www.unav.es/economia/ economiaespanola
32. AGUILÓ PAYERAS, LAURA (2006) La interculturalitat a l’escola: un estudi de cas. Treball de recerca inèdit, dirigit per Montserrat Oller i Freixa. Programa de Doctorat de Didàctica de les Ciències Socials. Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest recerca va ser defensada davant el Tribunal el Juny de 2006.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l’article
“Aguiló, L. (2008). L’educació intercultural al CEIP Elionor Bosch: un estudi de cas. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PAGINES 171-202. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/aguilo/index.html de l’article en (posar data)”
