6. Conclusions
Tenint en compte el conjunt de la mostra, l’anàlisi de les dades sobre el coneixement del català, mesurades en termes dicotòmics (considerar-se preparat o no considerar-s’hi) constata que els mestres majoritàriament es consideren preparats.
Quan hem fet que s’atorguessin una valoració per a cada habilitat lingüística, els resultats esdevenen més matisats. Una part dels qui declaren que saben català perceben, alhora, insuficiències en el seu coneixement. S’autoavaluen majoritàriament amb l’opció “ Molt bo” pel que fa a l’habilitat d’entendre, de llegir i de parlar, però no a l’habilitat d’escriure. Les habilitats productives (parlar i escriure) són les menys valorades.
L’habilitat bàsica a la qual han atorgat una puntuació més elevada ha estat la d’entendre. Ens sobta, però, que no arribi a un 100 per cent quan és una habilitat bàsica i imprescindible.
En general, quan se’ls pregunta sobre aspectes més concrets (ortografia, gramàtica, pronúncia i vocabulari) s’autoavaluen majoritàriament amb l’opció de “Bo” i no amb “Molt bo”, pel que fa als aspectes lingüístics de gramàtica, ortografia i vocabulari. Tan sols la pronúncia es valora majoritàriament amb l’opció “Molt Bo”, però només amb una diferència de 3,9 per cent. Pel que fa a la resta d’aspectes la diferència supera el 20 per cent.
Aquestes valoracions ens fan pensar en dues possibilitats: manifesten realment les seves mancances o mostren un grau exagerat de purisme.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l’article
“Oliver, S. (2008). Els mestres d’Educació Primària a Mallorca: característiques sociodemogràfiques i lingüístiques. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PAGINES 67-86. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/silvia_oliver/index.html de l’article en (posar data)”
