1. Introducció
Aquest article és una mostra dels resultats obtinguts d’un estudi més ampli, concretament d’una memòria d’investigació, que té per títol “Enquesta sociolingüística al col·lectiu de mestres d’Educació Primària a Mallorca”. L’enquesta es va passar durant el curs acadèmic 2003-2004, a través d’un qüestionari.
Els objectius de l’estudi eren dos, bàsicament. El primer, descriure les característiques sociodemogràfiques i lingüístiques del col·lectiu de mestres d’Educació Primària i, el segon, analitzar el grau de coneixement i de domini lingüístic que autodeclaren els mestres.
Pel que fa a aquest article, en primer lloc ens referirem als objectius de la investigació i la metodologia emprada. I, després, farem una descripció sociodemogràfica del col·lectiu de mestres. Per acabar, mostrarem el grau de coneixement i de domini lingüístic que autodeclaren els mestres.
Abans, però, convé fer algunes precisions sobre el terme coneixement i com es pot mesurar. I també, sobre l’eina que hem emprat per recollir la informació: el qüestionari.
Segons Torres (2005) “entenem per coneixement d’una llengua la capacitat que hom té de servir-se d’aquest idioma”. Mesurar el coneixement lingüístic d’una persona és una tasca molt complexa. Possiblement el mètode més acurat seria aquell que permetés obtenir el que es denomina un coneixement observat. En el nostre cas, a causa de ser una mostra nombrosa i un treball individual, era literalment impossible.
Sabem que les respostes no deixen de ser una opinió expressada pels mestres en relació amb les seves capacitats lingüístiques, condicionades també pel context, el grau de purisme i la pròpia autoestima, entre d’altres. I, sens dubte, per la situació de conflicte lingüístic que vivim. Per aquest punt de subjectivitat, les respostes s’han d’observar amb un cert grau de distanciament crític.
Pel que fa al qüestionari, té un determinat protocol d’aplicació que condiciona les característiques dels coneixements que es poden adquirir. Cal tenir present alguns dels seus trets característics per ser conscients del tipus d’informació que ens facilita. Per una banda, es tracta d’una eina d’observació indirecta i, per una altra, es tracta d’una eina de caràcter inferencial. Això implica que només podem afirmar un coneixement probabilístic sobre la població objecte d’estudi.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l’article
“Oliver, S. (2008). Els mestres d’Educació Primària a Mallorca: característiques sociodemogràfiques i lingüístiques. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PAGINES 67-86. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/silvia_oliver/index.html de l’article en (posar data)”
