4. Estratègies didàctiques per a la iniciació de la lectura
Primera: els daus pictogràfics
És un joc que representam mitjançant aquest tipus de material didàctic i té grans possibilitats lingüístiques, a la mateixa vegada es pot utilitzar en gran grup o en petit grup i també de forma individual. Els seus objectius són:
- Motivar l’alumne per tenir accés a la lectura.
- Estimular el llenguatge oral.
- Afavorir el desenvolupament de la funció simbòlica.
- Despertar l’interès per la interpretació de missatges.
- Reflexionar sobre les unitats de la parla.
La preparació del material: el material consisteix en quatre daus de colors diferents (un de vermell, un altre de groc, un de blau i un de blanc). Els daus tenen una mida de 20 x 20 x 20 centímetres i es poden realitzar amb els materials que es cregui més oportú (fusta, suro, espuma, tela, etc.). A cada una de les cares del dau haurem de posar un adhesiu: velcro o Blu-Tack, perquè s’hi puguin subjectar les imatges.
Les targetes de les imatges han de ser de 20 x 20 cm de costat, amb el fons del mateix color que el dau corresponent, realitzades amb la textura que es vulgui (cartolina, acetat, etc.), i han de portar un adhesiu amb la finalitat que les imatges es puguin aferrar.
Primer joc
Només utilitzarem el primer dau, de color vermell, a la cara del qual hi hem adherit sis fotografies de nins de la classe (aquestes fotos estaran ampliades). Tirarem el dau i demanarem:
Mestre: Qui és?
Alumnes: Això és en/na …………
Surt el nin de la figura que està a la cara superior del dau
Mestre: Què fa en/na ………..?
Alumnes: en/na ............. salta
Continuarem així fins que tots els nins i nines de la classe hagin escenificat una de les coses que fa cada nin que és al dau.
Segon joc
Aquí afegirem un segon dau, serà el dau groc, i hi adherirem imatges simbòliques agafades de les accions mímiques que realitzaren els nins al primer joc. De les accions imitades en seleccionarem sis de molt significatives, que dibuixarem sobre un fons groc.
(vegeu la figura. 6).obrir, tancar, entrar, sortir, pujar
Figura 6
Tiram el primer dau i començam el cicle recursiu anterior
Mestre: Qui és?
Alumnes: Això és en/na …………
Tiram el segon dau
Mestre: Què fa en/na …………………?
Alumnes: En/Na …………………… puja l’escala
Tercer joc
En aquest tercer joc afegirem un tercer dau, el de color blau. En aquest dau hi adherirem sis imatges amb substantius relacionats amb les accions corresponents al segon dau.
Tiram el primer dau
Mestre: Qui és?
Alumnes: Això és en/na …………
Tiram el segon dau
Mestre: Què fa en/na …………..?
Alumnes: En/Na …………….. tanca
Tiram el tercer dau
Mestre: Què tanca?
Alumnes: En/Na ………… tanca el llibre
A continuació es repeteix tota la frase amb els tres elements inclosos: Na Maria tanca el llibre. D’aquesta manera es procedirà amb la resta de les imatges fins a esgotar el màxim de possibilitats.
A partir d’aquesta estructura podem fer infinitat de combinacions possibles, però sempre hi ha uns elements comuns i uns altres que varien d’una situació a l’altra; els elements fixos són el subjecte i els complements, varien els verbs. També, i amb la mateixa estructura, es poden modificar els elements fixos i els que indiquen relacions.
Quart joc
En aquest joc utilitzarem el quart dau, de color blanc, al qual adherirem imatges simbòliques que representin qualitats (colors, mides, formes, etc.).
Es tiren els quatre daus en l’ordre que els correspon i es fan els cicles recursius següents:
Primer dau
Mestre: Qui és?
Alumnes: Això és en/na …………
Segon dau
Mestre: Què fa?
Alumnes: En/Na ………… obre
Tercer dau
Mestre: Què obre?
Alumnes: En/Na …………… obre el llibre
Quart dau
Mestre: Com és?
Alumnes: …………… gros
Repetim tota la frase sencera amb els quatre elements: Na Marta obre el llibre gros.
Cinquè joc
Aquest joc consisteix a intercanviar alguns elements; començant per canviar-ne només un i a poc a poc ampliar les dificultats. Per exemple: al primer dau tenim la imatge d’un llibre, al segon hi ha un nin gras, el tercer té un símbol d’obert i al quart dau hi ha la fotografia de na Marta. Podem formar la frase següent: “Na Marta ha obert el llibre gros” (vegeu la figura. 7). (el nin reconeix automàticament totes les paraules de manera immediata, el significat i la grafia, i tot això jugant).
En aquest joc podem fer les variacions següents:
- Es dicta una frase i els infants la construeixen amb els daus.
- En alguna de les permutacions dels elements poden resultar frases sense sentit; això no s’ha de rebutjar, ja que dóna lloc a situacions molt divertides que als nins els provoquen una “major reflexió lingüística”.
- També es pot fer intencionadament, col·locant els daus a l’atzar amb els ulls tapats i descobrint la frase que resulta o que ha escrit el nin.
- Quan vulguem ampliar la frase es pot incorporar algun dau més d’un color diferent dels presentats, però haurem de tenir en compte que amb nins tan petits no és aconsellable fer frases amb molts d’elements.
- Es reparteixen els daus entre els nins, i un d’ells pensa una frase que serà construïda pels altres companys.
Figura 7
Sisè joc
Es construeix una frase amb els daus i davant els nins es retira una imatge; els nins hauran de substituir la imatge per una paraula pensada o imaginada que sigui significativa. En altres sessions es retiraran les imatges, a poc a poc, deixant només els daus sense imatge però amb les paraules ocupant el seu lloc (la imatge s’ha substituït per codis significatius).
Els daus logogràfics
Una estratègia didàctica més complexa i avançada s’aconsegueix amb els jocs següents, i els materials per utilitzar i la manera d’aplicar-los són molt similar als que he presentat més amunt, però canviant les imatges per paraules incloses en macrotopografies. Els objectius que ens proposam són:
- Desenvolupar les habilitats metalingüístiques.
- Despertar la consciència del lèxic.
- Iniciar el procés lector de forma global i no “sil·làbica”: d’aquesta manera evitarem els danys al cerebel que anomena Mendoza (2003) i que estan relacionats amb la manipulació de la memòria de treball deguda a l’embotament que pateix perquè no té automatitzat el procés d’identificació automàtica de la grafia i de la paraula.
- Descobrir l’estructura segmental de la frase (si el procediment lector és sil·làbic “C A S A”, l’alumne no arriba mai a identificar-la, ja que, com a màxim, identifica una unitat, i aquesta unitat no té cap significat per a ell “C”, “A”, etc.).
- Afavorir la discriminació de paraules escrites (en la lectura sil·làbica això mai no es dóna, i aquest és el motiu de la persistència en la lectura del sil·labeig dels nins fins a edats de més de dotze anys).
Preparació del material
El material que emprarem és idèntic al que s’ha utilitzat en els exercicis anteriors:
- Daus.
- Targetes de paraules escrites en cursiva i no en majúscules (si es fan en majúscules, el nin no té consciència de la “unitat mínima de significat”: percep les lletres aïllades i no pot arribar a entendre el significat de la paraula que llegeix, sil·labeja, i només identifica, si arriba a fer-ho, les lletres aïllades). Els daus també tindran colors diferents (vermell, groc, blau, blanc): els mateixos dels exercicis anteriors.
Els jocs que es poden realitzar amb els daus logogràfics són similars als presentats per als pictogrames, però presenten una diferència significativa, i és que la captació de paraules de forma global és més complexa, per la qual cosa no s’ha d’exigir la lectura total de les paraules, sinó oferir, presentar, estimular repeticions abundants (i no hem de caure dins la rutina), i respectar el ritme d’aprenentatge de cada nin.
La progressió metodològica permet combinar paraules i imatges, començant amb el nom del nin i la resta d’imatges, d’aquesta manera i de forma gradual s’aniran desprenent les imatges fins a la introducció de les paraules (per cada quatre daus inclourem una paraula escrita de no més de dues síl·labes, per passar després a dues, tres i quatre paraules quan ja tenen una certa experiència en aquest tipus de feina o de codificació).
Per arribar a un major grau de concentració i fixació de la paraula, els daus s’han de cobrir per la part superior amb una tela (només s’ha de veure les paraules que tenen les cares del dau que són davant la cara del nin).
S’aconsella deixar jugar lliurement els nins amb els daus i les paraules, en grups reduïts, d’una manera informal, sense pressions, sense forçar ningú, d’aquesta manera introduïm els petits en el món del codi escrit.
Allò més important és treballar amb paraules significatives, i al final del procés podrem observar amb sorpresa la retentiva que tenen molts de nins per descobrir la lectura, i la satisfacció que experimenten amb aquestes activitats (lectura de cartells als comerços, els vehicles, etc.).
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Pintado, J. (2009). Automatismes en l’adquisició de la lectura a l’educació infantil. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PAGINES 69-90. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/j-pintado/index.html en (poner fecha)”
