1. Lectura d’imatges
L’afirmació “una imatge val més que mil paraules” és una veritat a mitges. La implicació que la informació, l’experiència i els sentiments presentats de forma gràfica són correctament i ràpidament accessibles, necessita examinar-se d’una manera crítica.
La forma més simple de lectura seria la d’un nin “mirant una fotografia o un dibuix”, però el nin aporta una sèrie de tècniques a la lectura d’imatges: no ha de menester un diccionari d’imatges, atès que posseeix una capacitat per contar una sèrie de convencions; el jove lector necessita comprendre la idea de “seqüència”: una sèrie de imatges li pot contar una història (Vegeu la Figura 1); el lector s’ha d’adonar que una pàgina d’un nombre concret d’imatges que pertanyen a un objecte o animal en distintes posicions només presenta un objecte/animal en uns determinats moments concrets “de la història contada per les imatges”.
Figura 1
Altres convencions que s’han d’apreciar si vol tenir un significat de les imatges són:
- La idea d’escala reduïda: la imatge d’una cosa normalment és més petita al paper que a la realitat. La indicació de la perspectiva presenta una altra convenció per la qual una cosa pot no ser en realitat més petita que una altra, però ens indica que està enfora del que mira.
- La convenció d’indicar objectes tridimensionals en un medi de dues dimensions mitjançant diverses formes d’ombrejat i de trama.
- Indicar el color de les il·lustracions monocromes utilitzant diferents tonalitats de color.
- Les indicacions estilitzades dels processos i dels estats mentals; aquí les formes dels llavis dels personatges ens mostren que són feliços, que estan trists, confosos, etc.; aquestes convencions tenen una relació limitada amb qualsevol cosa que s’observi en la realitat (són convencions i s’han d’aprendre).
- La idea d’una acció congelada i les argúcies utilitzades per indicar moviment: hi ha nins de sis anys que poden entendre signes convencionals com ara línies ràpides per pintar el moviment.
- La convenció d’ensenyar part d’una cosa o un objecte implica “el tot” (l’observador de la imatge l’ha de veure tota), i les convencions arriben a ser més complicades si la imatge dóna suport a la comprensió de coses complexes com les estructures i els procediments (imatge dinàmica).
1.1. Què fan les imatges?
Les primeres imatges seran clares i simples, formaran part d’objectes que es vegin en el món immediat del lector, que li siguin familiars en la vida real. El plaer de la lectura és el plaer del reconeixement en aquesta fase de la lectura: el plaer de llegir i parlar amb l’altra persona representa un aspecte social de la lectura i proporciona un camí per “compartir experiències” (en aquest plaer de la parla sobre les imatges el nin construeix “la seva pròpia història de vida”, a la qual afegeix l’orientació temporal, espacial i cinestèsica). Aquesta història de vida és fonamental, ja que li permet l’ordenació de les seqüències narratives del conte, mantenir l’aparició dels personatges del conte, o no mesclar els personatges d’un conte amb altres d’altres contes.
El jove lector aprèn moltes coses de les convencions, aprèn una relació entre el contingut del llibre i la realitat exterior, i aviat construirà un “vocabulari útil” en un entorn relaxat i amable. El bon lector és capaç d’explorar i cercar imatges més detallades i complexes.
Les il·lustracions, si es fan perquè els nins les comprenguin i els produeixin plaer, necessiten comentar-se i, per ser més profitoses, s’han de comentar amb un lector més experimentat. Si fem que el nin examini les il·lustracions i n’identifiqui els detalls aviat, el “nin es converteix en un contador de contes” (té la capacitat de contar un conte o qualsevol altra història de manera ordenada i, a més, sense dubtar, mantenint l’ordre de la narració, ja sigui aquesta escoltada, llegida o viscuda).
1.2. Imatges i narracions
Al llibre de contes, les il·lustracions fan un nou paper, ja que apareixen dos elements nous en la narració: les paraules (escoltades o llegides) i les imatges. Als contes es donen dos tipus d’imatges:
- il·lustració interpretativa: les imatges amplien el text afegint-hi una nova riquesa de significats.
- il·lustració narrativa: únicament reflecteix les paraules de l’autor i la simple decoració gràfica.
Un lector amb una tècnica de lectura limitada que es vulgui animar en el seu treball de lectura pot trobar romput, de manera irremeiable, el bloc de text, baldament aquest tingui unes imatge fàcilment comprensibles (el text no ho és tot). Les il·lustracions de major èxit són les que representen una part completa de la narració, les que afegeixen alguna cosa al text: “la il·lustració ha de fer allò que el text no ha pogut fer”. En un text hi poden aparèixer, i de fet es donen molt sovint, “buits narratius”. Tot nin farà les seves pròpies imatges mentals de les escenes i del comportament dels personatges. Això forma part dels aspectes que presenten i representen aquestes figures que conformen la història del “conte gràfic o d’imatges”.
1.3. Què poden fer les imatges?
- La imatge pot facilitar la informació o la narració d’un fet.
- Les imatges poden donar la mateixa informació o fins i tot més informació que el text: li donen al lector dues oportunitats per obtenir una comprensió clara (la lectura dels grafismes o lletres i la lectura de la imatge).
- Els dibuixos poden ampliar la informació que dóna el text al lector.
- Les il·lustracions poden fer que el llibre es vengui més, ja que és més atractiu per als compradors potencials.
- La imatge ajuda el lector a desenvolupar l’apreciació i el plaer del material gràfic en oferir-li unes experiències visuals riques: “els nins són posats en contacte amb les idees visuals dels artistes”.
- El llibre que duu il·lustracions significatives deixa el lector amb les imatges a la ment, i el nin lector desenvolupa una capacitat per respondre al que és visual i al que és literari.
1.4. Llegibilitat de les imatges
En considerar la llegibilitat de les imatges, sorgeix el problema de l’audiència a la qual van destinades: les imatges són per al lector o és el lector per a les imatges? L’artista té unes necessitats d’expressió, però ha de tenir present el perill constant de perdre de vista el jove lector: que el llibre porti imatges exquisides però tingui un contingut massa dens o complex pot conduir el llibre i les seves il·lustracions a no dir res al nin; altres dificultats que poden presentar les imatges són l’interès per aprofundir més en la tècnica que en el contingut o que les imatges estiguin més interessades en la nostàlgia que en el contingut real del conte.
1.5. Factors de llegibilitat
Les il·lustracions es veuen com un factor de motivació per als pobres lectors: en els llibres de text, el text fa tot el treball, les il·lustracions, en el pitjor dels casos, hi interfereixen i, en les millors situacions, complementen la informació del text; aquest és el tractament que té la imatge a l’aula. Segons Shulevitz: “la llegibilitat d’una imatge depèn de la facilitat i l’interès amb els quals qui la veu pot captar-ne la forma i el contingut. Qui la veu ha de ser capaç de distingir fàcilment entre els elements estàtics i els dinàmics, entre els detalls importants i els que no ho són tant, entre el subjecte i el fons” (Shulevitz, 1985, pàg. 121): “la llegibilitat ha de ser com un cartell de gran visibilitat”. Una imatge llegible serà subtil i delicada, i l’observador hi descobrirà a poc a poc els detalls que perduraran en la seva ment.
La llegibilitat suposa que una lectura té l’experiència (d’un nin lector) per identificar els detalls en les imatges amb la finalitat de comprendre allò que succeeix “més enllà” d’allò que representa la imatge: “les il·lustracions ajuden el lector a obtenir un significat”, i a la vegada la profunditat i el moviment que estan en la comprensió de la pretesa audiència reclamen una claredat i una certa audàcia lectora, a més d’una clara diferenciació entre l’objecte i el seu món.
A vegades la narrativa es proposa confondre, altres vegades exigeix que l’observador sàpiga que una seqüència és un so o un record, però sempre la llegibilitat està relacionada amb l’obtenció d’un significat i la motivació de l’audiència a la qual pretén dirigir-se; els factors culturals són un altre element que s’ha de tenir molt present a l’hora de llegir (imatge o text).
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Pintado, J. (2009). Automatismes en l’adquisició de la lectura a l’educació infantil. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PAGINES 69-90. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/j-pintado/index.html en (poner fecha)”
