5. Introducció
No penseu que m’he equivocat, tot al contrari: posar la introducció al final de l’article té una finalitat: que us adoneu de les incongruències que fem a l’hora d’ensenyar a llegir i, això, amb la finalitat de “curar” les hipòtesis ingènues que tenim o posam en funcionament. També és veritat que això ho podeu dir de mi, però us puc assegurar que tot el que he dit més amunt està fonamentat en principis de distintes ciències relacionades amb l’educació i l’ensenyament de la llengua (escrita i llegida) i, a més, ho he posat en pràctica amb resultats bastant bons. Com a pastís final podeu llegir l’observació següent:
OBSERVACIÓ
Nina: Aina
Edat: 4 mesos
Data: 5 de novembre de 2007
Situació a l’espai: a la classe
Hora: les 10 del matí
Observador/a:
N’Aina acaba de prendre el biberó i la bressolera l’ha deixada un moment a la cadireta. Gemega un poc, la bressolera s’apropa a ella i li diu, a la vegada que l’agafa: «Aina, guapa, què et passa?, estàs enfadada…?» Mentre la posa damunt la taula per canviar-li els bolquers, la nina la mira i, sense que la bressolera li digui res, somriu. La bressolera li acaricia el cap i li diu: «Vols contar-me alguna coseta?...». La nina mou les cames i els braços, produint sons amb la boca (sons guturals) «aguiu, aguiu…».
«Quantes cosetes me contes, Aina…». La nina segueix fent sons guturals com si volgués riure a riallades i emet crits, movent-se tota i mirant la bressolera mentre aquesta li canvia el bolquer. No li diu res més, perquè nota que se li posa nerviosa mentre fa esforços, la nina la mira, esperant que li digui alguna cosa.
I ara que heu llegit l’observació, intentau contestar la pregunta següent: és una lectura de llavis el que fa aquesta nina?, per què ho fa? Si la vostra resposta és “no”, heu perdut tres anys fent Magisteri, i us recoman que torneu a fer aquests estudis, però millor.
En aquesta observació hi ha una comunicació entre la persona que cuida aquesta nina i la nina mateixa, i la imitació que fa la nina movent els llavis va dirigida a adquirir la mobilitat que utilitzarà als sis mesos per produir sons. Aquests sons es reprodueixen sense mirar la cara i sense estar davant un mirall amb l’adult al costat: la imitació arriba a tal quota, que la nina o el nin a aquesta edat és capaç d’imitar el so (fonema) de qualsevol idioma que se li pronunciï i “sense mirar a la cara” (Bruner, 1995). Per tant, els nins no comencen a llegir a partir dels sis anys, una altra cosa és que puguin llegir “codis”.
Quan el nin té aproximadament nou mesos l’atreu tot el que té colors, manipula objectes, etc., i és a partir d’aquest moment quan pot començar a llegir codis, de fet, hi ha tècniques per ensenyar a llegir als nins als sis mesos, i funcionen (Yuste, Carlos. Los programas de mejora de la inteligencia. CEPE). Qui en tingui l’oportunitat, ho pot intentar, però haurà de tenir dues coses: un poc de paciència i l’habilitat suficient per fer que l’infant li presti atenció durant una petita estona.
Però és a partir de l’any quan el nin té ja adquirida una bona capacitat per descriure una imatge, i és aquí on realment comença a funcionar la lectura d’imatge, aquesta lectura li proporciona allò que els especialistes anomenam “experiència de vida”: el que representa la imatge el nin ho viu com si fos un joc, i s’hi situa per viure una situació que, si fos certa, li podria fer mal: experimenta mitjançant el conte de les imatges allò que l’adult fa. Al llarg del temps el nin crea una vida que analitza amb gran finura per després poder respondre a les situacions que se li presenten (saber escoltar, jugar tot sol o amb l’adult, saber mirar i observar, aprendre unes conductes socials, etc.).
En entrar al parvulari el nin no ve buit de coneixements, i menys de coneixements lectors, i l’escola allò que ha de fer és ampliar i reconstruir aquests coneixements: coneixements que abracen des dels noms de les coses fins a la fonètica, la qual porta malament, i quan el mestre s’adona que el nin diu un fonema malament l’envia immediatament al logopeda, el qual intentarà corregir els defectes, i allò més segur és que no ho aconseguirà, ja que la causa és una hipomobilitat en determinats elements que formen part de l’aparell fonador: mai no hem d’intervenir a destemps a l’hora de corregir “fonemes”.
Vull recordar-vos que tot acte de lectura té origen en dos importants prerequisits: el primer és l’habilitat per abstreure o diferenciar a si mateix (a la persona que llegeix) una tasca (el personatge del còmic pot aparèixer en un parell de vinyetes, però en cada vinyeta farà, tindrà, etc., una funció diferent), i el segon prerequisit fa referència a l’aprenentatge per observació: la construcció d’un patró d’acció mitjançant la distribució en seqüències apropiades d’un conjunt de subrutines elementals per ajustar-se a un model (Lanshley, 1951).
Si l’ensenyament de la lectura s’inicia amb majúscules, estam fent la casa a l’inrevés: la persona té una percepció global (primer veu el total i després les particularitats); si la lectura es comença amb majúscules, el nin només percebrà les lletres individuals i li serà impossible ajuntar-les i, en cas que ho faci, haurà de menester molt de temps per compondre la unitat mínima de significat, si és que ho arriba a fer. Això implica que, quan ha de començar a llegir, la memòria a curt termini ha de fer tota una sèrie de feines que, si haguessin estat ben fetes, estarien automatitzades: identificació del significat de la paraula i, a més, de forma automàtica, amb un temps inferior a 0,6 mil·lèsimes de segon; la recerca d’inferències cap enrere per cercar “dades” que pugui relacionar amb el que llegeix i amb posterioritat intentar esbrinar què és el que la narració intentarà dir-li més tard. D’aquesta manera el mapa conceptual es construeix, i d’una manera ràpida (els elements similars encaixen dins les relacions i els nòduls d’informació); si la lectura l’hem fet sil·làbica, aquestes feines no haurien de durar (el sil·labeig) més enllà de dos mesos, però la realitat és que els nostres alumnes estan tota la primària, la secundària, el batxillerat i fins i tot la universitat amb alumnes que no són capaços de llegir amb fluïdesa. Perquè la lectura d’un infant es consideri fluida, hauria de llegir un mínim de 60 paraules en castellà i/o català per minut en començar primer de primària (mes de desembre), d’aquí es dedueix la imperiosa necessitat d’aquesta automatització de la qual he parlat més amunt.
Fa quinze o vint anys els inspectors passaven uns tests als alumnes d’infantil (no era obligatori) per saber si, acabat el darrer curs d’infantil i rere un període curt de temps, el nin podia aprendre a llegir. Els tests consistien a dibuixar quatre figures geomètriques: un cercle, un quadrat, un triangle i un rombe; si el nin no dibuixava aquestes figures bé, no aprendria a llegir durant el pròxim curs. També hi ha una altra manera de notar que els nins van caminant de forma correcta cap a la lectura: al dibuix del nin, de forma espontània i contínua, apareix el que denomín “línia de terra”, que consisteix en una línia horitzontal traçada a 1/3 del límit inferior de la pàgina, on el nin col·loca tot l’escenari de la seva representació gràfica i mental que reflecteix el dibuix. Un altre símptoma que la lectura va per bon camí ¾i aquesta observació l’han de fer els pares¾ és que el nin, quan passa per devora un comerç, intenta llegir els rètols que hi ha, o els que apareixen als carrers.
Avui tampoc no s’aplica el test de conceptes mínims que podia aplicar el docent, ja que està dissenyat perquè el pugui aplicar; pot ser que a determinats diagnòstics no hi pugui arribar, però sí que reflectia si el nin tenia consciència de conceptes mínims com a prop, lluny, a dalt, a baix, etc. Avui en dia no s’aplica, i això és tota una errada.
No és que vulgui culpar ningú, però aquí la inspecció sí que hi té alguna cosa a dir, i a més, en veu alta, però per què no controlen amb més cura els mètodes d’ensenyament-aprenentatge que utilitzen els mestres a l’aula a l’hora d’ensenyar la lectura?
Per finalitzar, només em queda indicar que tot aquest article està centrat en l’automatització o reconeixement immediat de la paraula escrita i una petita introducció de la manera com es pot arribar a fer petites frases, això només és una part de tot el que avui es considera lectura, ja que abraça un ventall molt ampli de conceptes, i no afecta de forma única i exclusiva la codificació/descodificació dels signes o lletres; aquest és el motiu pel qual no he donat una definició del que és la lectura.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Pintado, J. (2009). Automatismes en l’adquisició de la lectura a l’educació infantil. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PAGINES 69-90. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/j-pintado/index.html en (poner fecha)”
