Conclusions
A partir d’aquesta experiència hem arribat d’acord amb Arnaiz (1999) a la conclusió de que els pares han de ser interlocutors i cooperadors amb els quals podem compartir les il·lusions de la nostra realitat educativa.
Valoram que l’escolta dels infants (Altimir, 2006), el coneixement del seu context social i famíliar, dels seus gustos, preferències, maduresa, autonomia o dependència ens aporta molta informació sobre l’infant i que el treball a l´escola sense la col·laboració de les famílies no és coherent.
Tal com diu Cucala (2005), l’escola és una petita comunitat formada per infants, famílies i mestres. Hem de desenvolupar una educació inclusiva en tots els elements que conformen la nostra comunitat, perquè tots som diferents i tenim experiències per compartir amb els altres, i hem de donar la possibilitat de participar en l’educació, de ser corresponsables, respectant la diversitat i confiant en llurs experiències.
Obrir la porta de l’escola als pares donant protagonisme, és obrir la porta a la comunitat i participar en la vida social.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Llano, MF. i Sánchez, MI. (2009). En la comunitat, tots som protagonistes IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa , V. 2, n. 1, PAGINES 137-142. Consultado en "http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num1/llano-varcarcel/index.html en (poner fecha) )”
