Introducció
Aproximadament de cada 100 infants nascuts a Espanya, 10 són prematurs i 2 molt prematurs. Per als pares, l’experiència de la prematuritat apareix per sorpresa. Ells han pensat moltes vegades com serà el seu nadó i com el cuidaran, i de sobte, tots aquests plans es veuen alterats; el nounat ha de romandre algunes setmanes a l’entorn hostil de l’hospital, i l’impacte és tan gran que costa molt superar-lo.
A les unitats de Neonatologia substituïm el càlid ventre matern massa prest i quan els infants són massa petits. Ens convertim també en la segona llars dels pares, la majoria desbordats per la situació i amb una sensació de temor i por difícil de manejar. Pares, nins i professionals sanitaris aprenem a conviure en un espai reduït i, en la majoria dels casos, no dissenyat per a una convivència tan íntima.
Fins ara la salut dels nounats s’ha valorat tradicionalment utilitzant indicadors de salut quantitatius, la majoria de vegades referits a mortalitat, morbilitat, immunitzacions, o participació en programes de salut. Actualment els nivells de salut maternoinfantil en el món desenvolupat han variat molt positivament. Per això, ja ha arribat el moment de profunditzar i desenvolupar intervencions que aspiren a millorar la qualitat de vida dels pares i els nounats i, secundàriament, de la societat, per tant, del futur.
Prestar atenció al desenvolupament afectiu de les persones des dels primers anys de vida, és apostar per uns individus més segurs de si mateixos, més autònoms i, per tant, més feliços. Per això, per aconseguir la humanització de les unitats de Neonatologia cal, entre d’altres coses.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Lluch, V.. (2009). Cuidant els infants ben petits i les seves famílies: portes obertes i mètode cangur a la unitat de neonatologia IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2 , n. 1, PAGINES 17-22. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num1/lluch/index.html en (poner fecha)”
