2. Mètode Cangur
El contacte amb els pares, especialment si s'empra el mètode mare cangur, millora aspectes com la termorregulació, el guany de pes i, per tant, la lactància materna. En els pares genera una major capacitat de resposta davant situacions d'estrès i, en alguns casos, evita la depressió pospart: «En realitat el que es pretén és que els pares siguin pares», resumeix Charpak.
2.a. Què és el Mètode Cangur (MC)?
El MC es defineix com l’atenció als nens prematurs mantenint-los en contacte continu pell amb pell amb la seva mare durant la seva estada a l’hospital i a l’alta. Rep aquest nom per la seva semblança amb allò que fan els marsupials, que porten dins la bossa les cries immadures fins que aquestes es desenvolupen i es fan independents.
El MC va començar a utilitzar-se l’any 1979, com a conseqüència de la falta de recursos econòmics per atendre la demanda de naixements prematurs a l’Hospital Sant Joan de Déu de Bogotà. Va ser ideat pel pediatre Edgar Ruy Sanabria, que va optar per utilitzar les mares com a mètode alternatiu per escalfar els nounats immadurs. A partir d’aquell any, i fins al 1994, va ser desenvolupat com a programa per l’Institut Matern Infantil i la UNICEF (Organització Internacional al Servei dels Nins), que va proporcionar suport financer durant deu anys per difondre’l per tot Amèrica Llatina i per la resta del món.
Actualment el concepte ha evolucionat, i gràcies a nous coneixements tècnics i teòrics en l’àmbit de la neonatologia, es presenta com una forma complementària per aconseguir un correcte desenvolupament biopsicosocial del nen prematur. La seva implantació en els països desenvolupats ha estat molt costosa per perjudicis i dubtes sobre els beneficis d’aquesta pràctica, però actualment ja podem dir que està introduït en una bona part dels nostres hospitals.
2.b. Què necessitam per realitzar-lo?
- Una família que estigui en condicions i convençuda de fer-ho.
- Personal sanitari que compti amb una capacitació especial.
- Entorn propici; unitat preparada.
2.c. Quan es pot utilitzar el MC?
La tècnica pot aplicar-se a qualsevol nounat prematur o de baix pes que estigui clínicament estabilitzat i, a més, a nins nascuts a terme en els quals es desitgi un enfortiment dels llaços afectius entre pares i fills i ensinistrar els pares en les cures.
2.d. Posició cangur
Cal col·locar el nounat entre els pits de la mare, en posició vertical, de tal manera que el pit del nadó quedi en contacte amb el de la mare. Posarem el cap de costat, lleugerament estès (aquesta posició mantindrà obertes les vies respiratòries i permetrà el contacte visual mare-fill). Cal evitar tant la flexió cap endavant com la hiperextensió del cap. Els malucs han d’estar flexionats i les cames esteses amb una postura que recordi la d’una granota; els braços també han d’estar flexionats. L’abdomen del nounat no ha de quedar comprimit, i cal que quedi a l’altura de l’epigastri de la mare. D’aquesta manera, el nounat disposa d’espai suficient per a la respiració abdominal. La respiració de la mare estimula el nounat.
La mare es col·locarà de forma reclinada.
2.e. Avantatges del MC
- Estabilització dels estats de consciència i maduració neurològica: s’ha descrit que en aquestes condicions especials de contacte mare-fill s’incrementa el so profund, fet que afavoreix la maduració del sistema nerviós central, i es redueix el plor del nin, de manera que també disminueix l’ansietat materna.
- Estimulació cutània: per la posició adoptada, la mare se sent motivada per acariciar el seu fill, de tal manera que s’inicia precoçment l’estimulació somatosensorial. A partir d’aquesta estimulació, s’observa un augment dels nivells de gastrina, insulina i hormona del creixement. L’estalvi energètic i l’estimulació hormonal anomenada són responsables d’un major guany de pes, en comparació amb grups de nounats prematurs que reben igual nombre de calories sense estimulació cutània.
- No s’han observat increments en els processos infecciosos dels prematurs que utilitzen aquesta tècnica.
- Persistència d’estabilitat fisiològica: en aquesta posició el prematur controla millor la seva temperatura i freqüència cardíaca, aquestes són més regulables i, per tant, es mantenen més estables.
- Constitueix un bon estímul per a la lactància materna; el nounat ensuma la seva mare, els pits, les gotes de llet... La taxa de mares lactants i el temps de lactància materna és major en el grup de nounats que han realitzat MC.
- Redueix notablement el cost del tractament i, evidentment, els dies d’hospitalització i la possibilitat d’infeccions intrahospitalàries creuades.
- La possibilitat de la mare de tenir un contacte precoç, íntim i emotiu amb el seu fill, fa que la seva relació sigui més forta i estable.
2.f. Inconvenients del MC
Organització i polítiques dels hospitals.
2.g. Què cal fer per dur-lo a terme?
- Portes obertes de les unitats.
- Espais amplis.
- Informació als pares des del començament de l’embaràs.
- Formació als pares durant la seva estada a la Unitat de Neonatologia.
- Professionals formats.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Lluch, V.. (2009). Cuidant els infants ben petits i les seves famílies: portes obertes i mètode cangur a la unitat de neonatologia IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2 , n. 1, PAGINES 17-22. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num1/lluch/index.html en (poner fecha)”
