1. Una política de «portes obertes»
Augmentar l’accés a les unitats de Neonatologia. Poder estar amb els pares és un dret del nounat, i si està malalt, encara amb més raó. Les unitats de Neonatologia es varen tancar en la dècada de 1970. Se’n va excloure els pares per por de les infeccions. «Ara cal remodelar-les i reintroduir la presència dels pares», afirma la pediatra Natalie Charpak, partidària del concepte de cures contínues en desenvolupament (CCD), un sistema que persegueix millorar el desenvolupament del nen a través d'intervencions que afavoreixen el nounat i la família, i que els últims anys s'està incorporant a Espanya.
Per a un nounat, l'exposició a un mitjà hostil, com és una unitat de vigilància intensiva, dificulta l'organització del seu cervell en desenvolupament. Aquests efectes no desitjats en el nen i la família poden reduir-se amb la implantació d'aquestes cures contínues, «protocol de mínima manipulació», que es basen en intervencions dirigides a millorar tant el macroambient (sorolls, llums, etcètera) com el microambient (postura, manipulació, dolor), i a potenciar el paper de la família com a principal cuidador del nen.
«Els metges i infermeres són cuidadores transitoris; la família no destorba, sinó que ajuda i millora el treball». Cal cuidar l'entorn del nounat, perquè és un cervell fràgil en desenvolupament. «Els nounats prematurs poden tenir un entorn agradable si s'aplica una política de portes obertes a les unitats de neonatologia».
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Lluch, V.. (2009). Cuidant els infants ben petits i les seves famílies: portes obertes i mètode cangur a la unitat de neonatologia IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2 , n. 1, PAGINES 17-22. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num1/lluch/index.html en (poner fecha)”
