Introducció
Un dels trets a destacar de les disciplines humanes és la seva variabilitat. Com tot sistema viu, el canvi és dona contínuament. El sistema sempre tendeix a la homeòstasi, a la recerca de l’equilibri pel no canvi però això és del tot impossible, doncs justament aquest dinamisme constant fa que mai torni a estar com estava; sempre es produeixen petites modificacions, que el sistema intenta compensar per tornar-se a estructurar. Per tant, la societat sempre està en canvi i a la recerca de l’equilibri perdut. En conseqüència i depenent de les forces que actuïn en cada moment, aquests canvis poden ser més o menys profunds, més o menys intensos i mes o menys ràpids, però mai es retorna a la situació anterior, sempre hi haurà una nova situació, i encara que pugui semblar igual, sempre tindrà les seves diferències.
D’aquesta premissa s’extreu que les respostes que es donin a situacions noves han de ser diferents de les que es donaven en situacions anteriors. S’ha d’aprendre de l’experiència però no aplicar receptes estàndards a situacions diferents.
L’educació és un reflex d’aquests canvis socials. Ha evolucionat molt i molt ràpidament per intentar adaptar-se a la societat i a les necessitats educatives que se’n desprenen.
En aquest sentit, l’última llei en educació, la LOE, dóna un pas endavant en poder trobar mecanismes que s’adaptin a les necessitats d’una societat que invita als canvis, i que propicia una manca de referents clars.
Un dels pilars pels que aposta aquesta llei és en l’acció tutorial. Es va una mica més enllà per arribar a individualitzar l’ensenyament–aprenentatge i en aquest sentit la tutoria i el tutor en són elements destacats.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Giner, A. (2011). La tutoria i el tutor avui. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2, n. 2, PAGINES 95-102. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/giner/index.html en (poner fecha)”
