Comunicació llegida al Segon Col·loqui Europeu d'Estudis Catalans, secció «La intertextualitat a la literatura catalana de la postguerra fins avui» (Béziers, Universitat de Montpeller, 19-21 de gener de 2006).
Article  |
L’avantguarda narrativa dels anys setanta i vuitanta és rica en fenòmens de contacte textual, que prenen un ampli espectre de formes i responen a intencions diverses. Unes vegades, aquest contacte es fonamenta en la referència a altres escrits, autors o obres (literàries o no), sigui a través de la fórmula explícita de la citació o de les més velades de l’al·lusió i la interdiscursivitat. Així, en la narració «Mirall de licantropia», Josep Albanell intercala diverses frases en itàlica que «reconeix» en una postdata final: «En cursiva un fragment d’un vers de Catul, tres fragments de Gabriel Ferrater, cinc fragments de Teresa d’Arenys i un títol de Boris Vian» (Albanell 40). L’adolescent de sal (1975) de Biel Mesquida s’obre amb un amplíssim ventall de citacions que inclou textos d’Oscar Wilde, Marcel Proust, Lautréamont, Roland Barthes, Walter Benjamin, Herman Hesse, Julia Kristeva, Rimbaud i Gracián. Els esments d’aquests i altres autors continuen al llarg de tota l’obra. La novel·la Coll de serps (1978), de Ferran Cremades i Arlandis, dedicada «a G (ottfried) B (enn), J (ames) J (oyce), G (oya) i al Requiem de Mozart», intercala poemes, oracions i fins i tot fragments de promptuaris ortogràfics i gramaticals. I Esquinçalls d’una bandera (1977), d’Oriol Pi de Cabanyes, treballa explícitament amb el concepte d’intertext mitjançant la inserció de reflexions metaliteràries i citacions de Julia Kristeva. De fet, aquests fenòmens d’invocació són tan freqüents que alguns crítics han parlat d’una aparent contradicció latent en molts dels textos «desobedients» dels narradors experimentals: un ús intens de citacions i de referències literàries que conviu amb el rebuig de la convencionalitat del llenguatge literari, amb l’intent de retrobar la dicció natural i amb la reivindicació d’uns «valors salvatges» (Guillamon 58). [...]
|
