Els punts de vista «teòrics» (crítics) dominants pel que fa a les lletres no traspassen gairebé mai el marc delimitat del discurs representatiu (el discurs dominant), tampoc no transgredit, generalment, per la pràctica literària vigent. Les úniques -per bé que variades- apreciacions «teòriques» de la crítica consisteixen, en definitiva i en general, en analitzar l'univers representat en cada obra literària, la relació entre l'escriptor i aquest univers, els procediments utilitzats, l'angle de visió -si és objectiu o no, intern o extern, innovador o no; en resum: la tècnica o tècniques (de la representació) escollides o inventades i el seu grau de «qualitat» dins els marges i contradiccions en què es mou la «teoria» institucionalitzada.
Aquesta perspectiva crítica, l'establerta, que condiciona sempre en més o menys alt nivell tota la pràctica literària dominant, privilegia l'efecte (el producte, l'obra en tant que pretès reflex d'un defora) en detriment de la productivitat significant (i no especular) de l'escriptura entesa com a materialitat (escriptura materialista) -i no com a reflex o expressió- i practicada productivament (treball de transformació en i sobre els significants) i donant peu a una lectura no idealista ni merament gratificadora i si materialista, també productiva i transformadora.
Naturalment, tot discurs pot ser encarat com a productivitat; en qualsevol discurs literari hi ha un -per mínim que sigui- treball productiu sobre els significants, però la «teòrica» i la pràctica dominants no produeixen textos que, en les seves pròpies estructures es pensin com a producció irreductible a la representació. I quan en una obra hi ha alguna mena de transgressió o ruptura, o és de per si transgressiva, manquen els elements teòrics per a comprendre-ho, i aleshores la crítica dominant, bloqueja, frena -no pot fer cap altra cosa- les aportacions que tal obra ofereix: les recupera per al sistema «teòric» i pràctic dominant.
És obvi que no són aquests ni el moment ni l'espai d'inaugurar una normativa més o menys definida -objectiu que, per altra part, almenys així formulat, resulta impossible (idealista)-, o sia d'assenyalar unes vies clares vers les «característiques» d'una escriptura revolucionària, desmarcada de la representació. No és questa la manera d'enfocar la problemàtica de com departir-se del sistema literari idealista: abans cal -caldrà- anar aclarint, fonamentant, precisant, matisant i exemplificant tots els elements teòrics (transgressió, ruptura, representació, productivitat significant, etcètera...) que hem apuntat de manera molt esquemàtica. Es a dir, caldrà treballar aquests conceptes teòricament i no desvinculadament de la pràctica literària en els seus textos i aspectes que marquen o indiquen una ruptura o possibilitat de ruptura.
D'altra banda, aclarim que no es tracta pas, en absolut, d'anatematitzar en conjunt la pràctica literària dominant. Hem dit que en tot discurs literari és possible de trobar-hi productivitat significant: es tracta de comprendre-la, de treballar-la teòricament, de traçar una línia de demarcació a l'interior dels diferents discursos entre el que és productiu i el que respon a plantejaments idealistes. Aquesta -dit sigui molt resumidament- és la única alternativa vàlida per a una crítica d'avantguarda.
Fins i tot els discursos plenament idealistes no poden ser oblidats des d'una perspectiva crítica de ruptura: desvelar-los suposa ja fer aportacions teòriques, per tal com tot discurs instituït demana ser travessat productivament, no rebutjat terroristament, in analíticament.
I a més, cal tenir en compte que, obligadament, assenyalar -anar assenyalant- vis de ruptura constituirà un llarg treball teòric i pràctic (pràctica literària) contradictori i resultat, en última instància, no pas del voluntarisme d'uns crítics, sinó del desenvolupament d'un dels aspectes de la teoria i la pràctica literàries (enteses no com a absolutament autònomes d'altres camps teòrics i pràctics) en una època i en uns espais determinats (tampoc no entesos com a absolutament autònoms d'altres èpoques i espais): treball al que pensem contribuir des d'aquestes intervencions, les quals, juntament pel fet de ser indicatives, i per tant esquemàtiques, es presten a ser interpel·lades, discutides, mitjançant polèmiques que poden ser profitoses i que, en principi, considerem necessàries per a l'àmbit de les nostres lletres.
© de l'autor |
