...per bé que arreu de daixonses me topí amb una forassenyada gernació de mísers pixapolits,
los qui, a tall de l'entrador glapit que solen proferir los gossos quan prenen mal,
carinaven dali que dali un oníric cantussol d'enamorament,
el qual monòton pseudo-gori-gori feia no feia a borbollons: "endebades hi posarem lo coll,
en ço de parar l'arpa i a l'encop voler-la compartir!
uf quant brou de llengua per cuinar amb so crostim de ton carnum! que raconada! oh fètid guirigall de vomitaires!
ah quina crestomatia haurem de travessar a l'ensec
i tot entomant los mots as tocoms no coberts de perbocaments,
atès que si no, en capbussar-nos-hi, a sa gitarada producte d'un empatx de paraulam,
mos hi aufegaríem, i tant!",
davant la qual salmòdia lleu m'hi sentí molt molt buit,
a causa de què a la fi de retop me vareig morir (sic)
i per ço d'ençà d'aleshores, baldament traspassat, estic ple de feressa;
per afegitó, bo i a mida que, sempre durant negra nit,
lo surt gravat a ma entrecella,
tanmateix en aparença sens com val ni com costa,
per debilitat emmanllev morbosament amb pena i treball,
dels nostros tractes finats,
uix! ecs de mi!,
qualsevulla lacerant remembrança,
de ses nombroses que se les hi heuen en escreix entre si,
m'arrupisco tot jo talment i literal que, a la primeria,
tantost com me só començat a sentir lo formigueix des moll dels ossos, m'atorrolle i sols puc intentar de jaquir-te d'ull, mes no hi arrib;
no contrastant, assolisc per torna de mon esforç,
al cap d’un munt d’estona,
no pas en tòtum d’esborrar ta imatge dintre meu,
però gairebé si, que me la trec del mig de soca-rel, puix,
semblantment a com me figuro que tu, ai las!,
deus de procurar tocant a la idea que vas tindre de mi,
capgir mon record de tu, l'embruteixo,
li'n passo ratlla, comptat i debatut, a l'igual de si fos un ordit,
la memòria del nostre vencill, qui em paralitzés;
a més a més, cop seguit d'aital neteja de tes petjades,
de la destrossa de les reminiscències de sa nostra extinta relació,
i a conseqüència d'esta esbandida,
me cau s'anima als peus en esclatar-m'hi el brutal traüt d'uns no ben be guixats ressentiments
qui prest esdevenen to botafoc d'una futralada de plagiats desencisos, dels quals desembadaliments, encastats als teus,
ja capissarem per quin procediment ens ne sortim,
les quals nuvolades se condensen dia si i l'altre idènticament
a fi de descarregar flastomies així devers lo darrer sospir per desraó de galanteig com tot a l'entorn de l'occisió de l'Amor, amb majúscula;
car no d'altro cantó, sinó de lli,
venen al mon ets estreps arran de què enguanyasses udolam a sengles goles,
amb afectades entonacions d'espinguet i ensems de tro,
jolius florilegis de plagis esbotifarrats de tanta boniquesa uns,
altres esguerrats abans de nàixer
i alguns d'aquestos d'ací enjús confegits a la riba de distintes afusellades,
meuca, que m'enerves, ço és, me prives de nerví, d'energia, me fas feble,
impotent tothora amb sos tostorros ocasionats per s'enfarcellament de tes
trafiques;
ítem, a pics, era la suor de les aixelles era la font viva dels plors
me brollen i se m'eixuguen de sobte en tot justament imaginar-te
repartir ça com lla mossecs de maldol bo i saltironant acoltellada amb pregonesa per unes gelosies qui en veritat escauen naturals en un rebrot de mal reeixida profetessa,
o sia en tu, que res no ho menes tost amb tes brutes mans
mai per mai capaces de girar prou massa curt
per ço ton juí no es recolza gota al defora del perímetre dels falsos interrogants qui xau-xau se t'han suggerit en resseguir tots sola aporemes
sense remei corromputs per tos planteigs tan malbons,
propis de pèrfida, o fredament maligna, per ventura tòtila,
si més no en pretendre que ses teves pàtries, aimia,
finiscon tan bon punt io cesso de gratar genives, verbigràcia,
al dessobre de vànoves amb encrostimades taques d'on de fum una pila
d'hiverns eixiren unflats los mòbils de mes llambregades furioses,
que antany me creguí astutes i pungents vers to cos de la susdita endevina,
de bell antuvi imaginada, gràcies a sa corpenta per complet insòlita,
qui és la teua,
en la figura d'un cranc pessigaire de llenguotes pel motiu d'est heure a son
si el sexe d'una dona de mascles argúcies peridores en es molló que té fixat lo destí,
les quals mires de l'aital fembra crustàcia,
cap altra que un dels tens alters ego,
suara s'han entendrides al mig de malmenades andròmines,
davall què, emperò, s'amaga una imprecació d'aquesta femella,
una maledicció seva adreçada contra el faïment de qui se'n va al calaix
aprés de fer o de rebre la cort;
gens per açó; no pas en passió de son etern tal execració, eixa, malgrat to seu enfrenament per culpa del precitat trastam,
a l'últim llançada a totes passades, farà de segur sa feta sens que re no l'aturi,
ni tan solament si un hom aboca amb males arts oli i vinagre al mateix buc
per tal que s'hi mesturin ambdues al·legòriques substàncies, com si poguessin tornar-se amigues en, posem per cas,
ésser esperonades per sa bruixeria de la voluptat,
o complaença en los delits sensuals,
d'aquella teua fantasma a mansalva culpable de l'enyor qui de sotamà
provoca hui dia dins de mi una sort de ploradisses meues en absolut no
tingudes en compte per ta abjecció roïna,
mal que ben soviet fet i fet promiscuades, mes llagrimetes,
amb manta planyenca teua tostemps anodina per la raó que tu no plegues
de gitar magarrufes farcides d'al·legacions privatives de pitonissa i qui
són parrupejades cap al dedins d'un pou generador de folla terror i
d'una pluralitat d'esplins,
la melangia exacerbada dels quals remet a tes profecies innombrables, iniqües, ensopides, inequívocament estes qui, mes flàccides que no incontestables, pes bocatge de l'obscur trau i van aquí a poc a poquet quasi
allongades emergint amb una tests basardosa en cadascuna de llurs dues puntes,
los quals cranis susciten a tot arreu l'orba paüra de tard en tard exprimida en un teu rostre que no vol fer ganyotes i que,
jatsia fallat de títol definit, guarda esotèricament la clan dels sofismes qui bastantet mos emboliquen i que encofurnen la contraxifra de l'emmusteït,
i iota a l'abast ara com ara, embat del nostro recíproc enuig equipol·lent al veri de sa teva malvolença a corre-cuita deixada anar envers mi així que per ta actitud fal·laç se m'expol·lià al teu voltant lo fur a una meua mudesa substituïda en aquell moment per ma tristura en esclafir-hi jo en tensa espalma i en colpejar-m'hi to pit,
nogensmenys tot somrient per sota la tarota,
ja de natural vermella i a l'acte esdevinguda,
en tal escaiença melodramàtica,
lo símbol de s'estrall d'una immensa matança engendrada a propet de la flor des meu desig de maldar per no ser pas io qui xuclés pus mai ton fetge ressec,
ni tampoc el perdedor en una toixarruda baralla,
i ergo demés més humiliat del que ho fui per mà d'una indefensable
situació qui d'un bocinot lluny se'm presentava adés adés subtil,
temptadora,
i tan complidament suprimible com, per exemple,
qualque lligam qui junyeix certes parelles insolentment deleroses,
força també corglaçades pes mèrit de menudets calvaris braument
subrepticis,
d'altra banda irritants al límit de fer-me perdre, llur estultícia,
la dels cobles junt amb la teua,
lo tosc domini de mi mateix, i fins obligar-me a fugir,
els Via Crucis de ses bones gavelles,
de qui en nom teu me pretén constrènyer concretament en lo segon que de cop i volts aquest quídam s'embolcalla son carbassot vacu,
per què jo li dic que no git ja pus paraulades per veure'm afrontat de nas a terra
o per despertar-me punxat amb l'insaciable esglai seu que me produeix espasmes i tremolors alhora que em comporta una munió de tabús d'una impressió si fa no fa bessona de sa qui m'hauria causat una fressa d'àvids unglots que se m'haguéssun acostat a frec retrunyint a la manera d'un incombatible torrentarro qui percudis ses muntanyes destruint llurs boscs per injustícia d'uns atzars intempestius,
els quals incidents semblaria potser que se succeïssin a fi i efecte de permetre'm de vociferar una fingida fanfàrria ginyada encontinent d'una hòrrida conmixtura de vocables qui de jorn xiularien espant i fins i tot a vegades me farien de cert venir basca si anaven amalgamats amb la gran gemegor de tes afliccions matutinals,
aquelles qui de tan beneites me fan pujar una poruga boira al front,
ses quals tribulacions teues de continu me secreten la salivera de precipitar-me en mar terrus-terrus amb l'objectiu d'allunyar-me així mig d'unes argolles indeslligables dels extrems rocs d'un cim feréstec que exercís sobre mi un poder mancat de fre i de regla en io contemplar-hi, allà dalt, escarranxada, la teva altra carcassa,
tan ampla, marcida actualment en la ignomínia dementre t'estàs tu entera més foradada que una xarxa,
amb so esguard fit i a estonades tenint full esquerre com buidat,
a l'estil de qui esparveradorament fa cabal de comprovar que els seus
quatre mínvols embans se li trabuquen a pas de bou, mes inexorablement, damunt davall,
per la cual cosa se pitja una de ses galtes claupassades amb so palmell pigotós de la destra en fatxa a qui fot com qui no hi é
bo i badant en rascar-se els lòbuls amb l'ungla del dit índex de la sinistra per tal de fer veure que es malfia inclusivament d'uns núvols jocosos,
dementre que ço que de bo de bo perpetra és avançar per una tresquera mental qui el portarà de seguida a decidir d'acarrerar-se a un nou de trinca camí de vida,
de mala gana simplement caminant-hi cap cot de primer,
per més endavant recórrer lo trajecte mitjancant trifulgues vistents
d'audàcia i dutes a terme deça com dellà d'enlloc, i tal vegada ultra pus i tot, per ço com...
1978/79
© de l'autor |
