In memoriam

Text publicat a la revista Cairell, núm. 6 (novembre de 1980)

Boro Miralles

.amb un oratge del carib i dins no hi cabia ni un escuradents .rock a tota
paleta .m'havia apropat perquè coneixia el bordegàs que l'acompanya-
va .però ara que pense, l'atracció que em féu adreçar l'esguard cap a
d 'ells fou indubtablement ella, valia la pena.


.em guaita a la memòria que d'adolescent —aquella adolescència rodera
que m'ha marcat a foc un karma de plom que combat sense descans per
arrossegar-me a les tenebres del seminfot— m'havia muntat un raonament
infal·lible per refusar una dona inaccessible a les meues magres possibilitats
de rei-del-no-res : eren les donasses de propagandes de sostenidors, faixes, bragues, vestits de bany, tàmpax, cremes i desodorants per l'esporgada íntima .claríssim que al teu barri no pispaves mai cap d'eixes starlets de caiguda tan integra .quan alguna em tocava l'aleta del cor i uf! inimaginable veure-te-la ajaçada al teu costat, aleshores giravoltant el blanquet dels ulls, la visionava espinyant arrupida al wàter-closet soltant uns bunyols com el puny . aaahh! quin deliciós ambient tenia aquella diapositiva! .quan ja m'hi havia recreat prou, arronsava l'esquena balbucejant un sedant «al taüt i al comú som tots cosins germans» , fins que el nivell de congestió seminal amenaçava arribar-me al garganxó i no tenia altre remei que fer-me tres o quatre palles seguides quedant-me sec com un adéu .la faula del raïm i la rabosa; salobres enganyifes les que ens feien sobreviure emotivament en aquells dies, que són també aquests dies.


.però gràcies a la curosa naturalesa que m'ha deixat sojornar en la vida
fins ara, avui estic segur que el doll de minyones de propaganda no exis-
teixen: són de plàstic .les treuen de les llandetes, les inflem i zam!: una
altra femella perfecta, apta pel consum del marit avorrit de la coca saginera
que li rebufa el bascoll cada nit quan li tira mà a la tofa, il·lusionant-se que
eixa no és eixa, que és la noieta de plàstic, i amb tot el poder de la imaginació al davant és capaç de fer-li una saó insuperable a la seua ullpresa muller que no és, que és la nineta de plàstic.


.passa el temps i travesses ciutats, canals i badies, trencacolls, selves, de-
serts, penya-segats, cims, valls, llacs i mars, o només al bar d'enfront .i
fins i tot amb eixe traginar encara no pots estar mai segur de fer ben bé les
coses.

.en una ocasió de desesper animal li pregunti a l'amic que m'acompanya-
va en una ocasió de desesper animal per quina mala guitza trobàvem tan poques dones que valgueren la pena .ell em respongué «hi ha exactament el mateix muntó de dones meravelloses que d'hòmens o de segur més, però són lletges» .nogensmenys, hi ha un tipus de dones que mai no et podran dir res, i és perquè no aconseguirien posar-te-la dura, i això fa que la resta siga fum de botxa .perquè jo he arribat a un punt que si no em fan sentir inculturalment mascle la flonjor és l'ama de la meua bragueta .i vull dir mascle ferreny, mascle roent i gelós de la seua natura, que bavege al tuf
d'una femella mimosa per l'ardor del desig, mascle que es deslloriga quan
fas una nova coneixença i en xocar-te la mà, ans de mirar-te la cara, t'auxa
un mos al paquet talment un entrepà de salsitxa als quaranta dies de de-
jú .vull sentir-me mascle d'eixa mena i no el que ets quan vas al Uit amb
la companya de fac perquè l'has ajudada en uns problemes sobre si l'hilo-
zoisme era ja latent en Plató o la llet que va mamar; ni el de l'amiga que heu
aprofitat moltes hores per desemboirar alguns traumes familiars però-tinc-
que-estar-a-les-onze-en-casa; ni el de la tia del viatge a Marroc que t'ha fet
gastar els últims cinc en una xilaba de pèl de camell i t'acomiada amb el pol-
vo dins la furgoneta d'un altre mosso que fa olor a esterlines; ni la cavalcada en grup sense mirar qui munta qui, podent-te trobar fàcilment que tu fas d'haca amb tres o quatre genets poderosament armats que es disputen la teua gropa; ni el de l'ex-núvia que vas a veure quan estàs rendit de llepar solitud i et descordes la camisa rumiant quina putada no trobar cap dona millor, i t'allites entre llençols tacats amb la mateixa febre que et llustres les sabates, però et consola pensar que ella sent el mateix en treure's els draps de pit.


.desfent-te en malenconia, quan ja camines amb tres pams de llengua,
apareixen les altres (o no), les que sembla que es ruixen amb extracte de iumbina .apareix ella (o no), la que vaig veure amb un oratge del carib
.perquè avui dissabte al foscant (t'ho jure làia, ha estat sense voler, ens
n'anavem a Xàbia a nedar enmig la mansuetud de les aigües mortes del seu
port i deixar-nos eixugar —estesos com a pals en les pedrotes del trenca-ones— per la calda ponentina d'avui dissabte) .si, ha estat al foscant quan
d'amagatotis he trobat una fada entre els xlof! xlof! dels peixos de la riba,
arremullant-se els peus en un dels tolls d'aigua mansa que fan els badalls
entre barca i barca.


.cantussolava seguit-seguit una corranda de dol:
«oh insofrible febrer hipocondríac, bardissar dels monòcroms estas de so-
ledat de tots els meus germans malentranyats, vés-te'n a la puta merda ! »
«oh insofrible març hipocondríac, bardissar dels monòcroms ..........
meus germans malentranyats, vés-te'n a la puta merda!»
«oh insofrible abril hipocondríac ..................... vés-te'n a
la puta merda!»
«oh insofr............................... rda'»


.m'acoste .li bese els cabells .no es mou . segueix cantant .quan acaba l'any, es gira al zenit per escrutar primer Cassiopea, segon a mi .eixos ulls són carboneres amb pilotes de fira incrustades que pestanyegen amb un ritme emissor d'ones de tendresa-i-fel que es coben en l'hac del quiasma òptic .els pòmuls són . . . són . . descarades pastanagues que s'inflen i s'inflen per esclafir les galtes de neula que fan non-non sota la grogor mediterrània .gleves de rosseti són els seus cabells, que baixen a volantins pel coll brodant enrevessats cortinatges negres xarol fins a les primers celles que voregen els desvirgats clots oculars, cada parpelleig dels quals és el meu bon dia i la meua bona nit.


.a poc a poc, amb la timidesa pel davant, va contant-me la seua vida real o
imaginària, les estranyes malalties contretes en els viatges per arreu del món, somnis i premonicions, antoixos, rondalles de sa terra, costums, decepcions, quan manifassera és en l'amor, les pregàries per cada un dels amants que ha deixat enrera, no els oblida, alegries, febleses, gratituds a l'absolut per donar-li prana cada dia ... .em pren la mà i em convida a caminar per damunt dels revals d'aigüa .vine, vine .jo la mire complaent i dic no-no amb el dit .sé de cert que ho puc fer però no és el moment encara
. la brutícia se m'acaramulla molsosa pels polsos, i faig ben poc per llevar-
me-la. .des d'una dotzena de metres dàrsena endins, el seu cos va
encenent-se d'una llum aviat incandescent .alça el braç destre, amb el
cap decantat a la dreta i amb el sinistre llançat a un costat .lentament
comença a caminar en cercle i amb extraordinària serietat mamprén a girar
alhora de moure's en cercle .silenciosa com una ejaculació va repetint-
se, sí, de la seua massa corpòria inicial es despeguen altres cossos calcats al primer com fotocòpies, sense parar de ballar, i es col·loquen a l'entorn del
cos original pegant voltes i més voltes en cercle, a distintes velocitats .les
més ràpides prenen una celeritat de por : és un banzim-banzam esfereïdor
mai no vist .totes elles brillen amb la mateixa intensitat però en diferents
coloracions : cirera, acarbassat, opalí, moradenc, blavós, groguis, allimo-
nat, oliós, purpuri, rosat, pallenc, torrat, albí .algunes pareixen tindre
els ulls closos, altres senzillament miren a baix, però mai ninguna no ensopega amb l'altra .al centre, sense rodar ara, es passeja xano-xano l'original amb els palmells damunt del pit, l'esguard baix .va adés a la dreta,
adés a l'esquerra, avant, arrera, però sempre dins del cercle de les altres que giren i giren com una trompa .només algunes vegades s'introdueix dins
d'una òrbita de les altres i torna de nou .però mai no toca ninguna ni
tampoc ninguna la toca a d'ella .tretze giravoltant alhora .una rera l'altra cessen de moure's i serenament, amb la cara radiant i concentrada, van plegant-se dins del cos original que vibra per moments amb tanta fortor
que bat l'aigua en remolí formant un vòrtex que deixa a la vista l'arena de
poca fondària .allò representat sota un cel de betlem, proveu d'imaginar-ho .s'atura amb la suavitat del talc i ve cap a mi .no es pot ser el mateix arran d'açò .l'espere amb un somrís d'imbècil astorat que no s'entera de res .m'abraça (o vull jo que m'abraçe) i em mossega els llavis fins fer-me tall (o vull jo que em mossegue....) .i se m'endú ribera, poble, serra endins.; passà temps .o no

Imatge de l'original

 

© de l'autor

Text original
Pàgina 1 Pàgina 2
Pàgina 3 Pàgina 4
< < Pujar

Comentaris i suggeriments Administrador
Contactau | Informació
©2007 Discursos d'Experimentació en la Narrativa Catalana