[sense títol]

Text publicat a la revista Pol·len d’Entrecuix (1977)

Quim Monzó

  zaaaaaass! amb
   mà ràpida (fosca la
nit a les nostres espatlles)
t'estripe la brusa, la llenç a a terra
i la trepitge amb l'odi més pregon (sóc capaç
de fer-me nàixer un odi molt pregon, jo) i t'agafo
el tirant i t'esguinç el brassière: CROCX! (lingerie de
luxe, París) i t'apropo a mi (tu bocabadada) i et palpe
els pits amb curs (fràgils flatus de llet titil
lant)   (nalèl lit tell  de mal   lligarac
fas  rue ma  tipesle:  splax! et vent
o  una   bufa (a la cara et   queden
marcats   els   cinc dits:   en  mires
amb estels ne gres i lluents i obres
la boca, roja, en forma de cor roc
de marofna jora c oba al serboist i
creues les cames, poruga) et passo
la mà  per  la  faldi lla i faig   saltar:
PLOP: l’únic botó que la subjecta
(et  tot  les cixes i,  amb  tissores fr
edes, SCRAX SCRAX talle la bra
ga de  blonda pàl·lida) aldil·la dan
old de seuga   sel  el   lats eixuc les
cot   taceusta ales hores trec el rev
òlver  i  l'acosto   al   teu cap (mam
a-me-la, dic) dicel emana mi la alc
es els ulls (les lligacames, allà baix,
són  una  taca  negra  i obs  essiva)
slurp  slurp  (mossega,  mos sega a
mb   força!  assorca abdal la més!)
sem assor aggèsim soscota xibada
la semcàgil sel com una serra o un
ganiv et que em segués (talla-me'l
! ) lem alat segur  mecsés els  tens
ulls badats: les dents serrades pen
etrant-me  la carn (de tast insipid)
els teixits esquinç ant-se'm (come
nça  a regalimar sang que taca les
meues cuixes i els teus llav is) civ
all les seramiles làger nasfec gilets
i  salts  d'aigua i  un prim  vent del
nord  ron  llediprint  nu  i auc  fins
que  me l'arrenques  sssccrrrrrrxx!
i  me'l mostres entre les dents (tan
ta sang ! )  dubtant entre menjar-t
e'l o escopir-lo, i jo m'acotxo, ad
olorit,  entre   els coixins  (un  doll
roig em r aja de  l'entreeuix capat)
tapac xiu xiuqüetren  daja me gita
ll i ploro  una única  llàgrima, dolc
íssima:  snit amissicle  amigrall  ací
nde  que  en  caure sobre   la sang
gla  c a l'hemorràgia  aglan  ade
eruac cumde (entre les natges et ve
ig els llavis del cony, com un molusc
babós) sobàs sulcomés que em prov
oca  una  minsa   picor a  l'.entrecuix
un  pet  it gra:  una    nosa que   em
creix   ( gires  la testa fosca   la teva
boca  com  un  ventr e) mon semale
r  reclamant  novament  els  t eus lla
vis  i les teves   dents, afiladís simes
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

 

 

 

 

© de l'autor

Text original
Pàgina 1 Pàgina 2
< < Pujar

Comentaris i suggeriments Administrador
Contactau | Informació
©2007 Discursos d'Experimentació en la Narrativa Catalana