disèmies fines o menys dilògiques
tu, la dona amb què em vaig enrotllar l’altre dia m’ha sortit tímida ah si?, i doncs?
just quan anava a fer-li un petó als llavis va ajuntar les cames i em va trencar les ulleres
apa noia, quina escarola més apelfada que m’hi llueixes sota l’aixella! ui, això no és res, veiessis la de regadiu!
exercicis sobre el pronom personal feble femení singular “la”
mama, mama, la llum, que es menja?
i ara, nen, quines bajanades dius, d’on ho has tret tu això?
és que he sentit el papa que li deia a la minyona, apaga la llum i posa-te-la a la boca
exasperat, davant la impossibilitat de fer-se entendre a la farmàcia d’un país estranger, de parla incomprensible, el client, per tal d’indicar que el que vol comprar són condoms, se la treu i la fot damunt la taula juntament amb un bitllet.
sense vacil·lar ni un segon, el farmacèutic es treu la seva al mateix temps que un bitllet del mateix valor, les amida i arreplega els dos bitllets tot dient ufanós: he guanyat!, Som jo el qui la té més grossa*!
concurs d’a veure qui la té més estrafolària.
entre els aspirants, n’hi ha qui la té bífida, o com un filaberquí, o en forma de mata-sogres, etc. totes d’allò més diverses. un dels tals, però, presenta un exemplar d’allò més normal.
què hi veniu a fer, doncs, vos, aquí? , --me li etziba un del jurat
ves, guaiteu-hi abans d’opinar, mestre
que hi guaiti?
sí home, a través del forat, després d’haver-la girada a la dreta
! ! ! ¿...? ehem, va, som-hi.... ¿? ... &o$çL&Ñ ! ! ! hòstia tu, s’hi veu Montserrat! ! !
fixat mecanogràficament per josep murgades barceló
*esmena suggerida per l’admirat col·lega i amic Lluís M. Todó
© de l'autor |
