Sense unanimitat l'ajuden a enfilar-se per la rampa, massa de pressa quan cau al sot la tia jove que s'ombreja el costellam amb les tiges magenta dels mugrons, però TOT VA BÉ, afirma la veu des de baix, sobre seu, i amb l'altra mà va enretirant les teles fresques cap al centre de la cambra, les penja als filferros, damunt els orinals on defequen líquidament les banyistes amb mitja galta blava quan el pintor riu amb la darrera mandíbula que precedí l'atac. [...]
© de l'autor |
