¿Qui és aquest que ara entra als falsos drugstores de la meva Ciutat? ¿És Pan -el qui porta a l'esquena una pell de linx sangonosa? Es ell, Pan, que ve a menjar un plat combinat a aquestes altes hores de la matinada, quan el fulgor de Dewi Sukarno ja ha proscrit dins la Plaça Gomila. ¿O és Yves Bernanos, amb la seva enorme pistola, que amb la vellesa li ha arribat la nostàlgia pels models de moto que cavalcava son pare? Salut a tots! A ningú: no hi ha ningú. Jo he vist com tots tancaven finestres, tapaven espills o corrien cortines. No, no hi ha res. He tornat a casa. Una basca envolta Ciutat. No havia sortit de casa. Fa tant de fred com a Alaska.
Josep Albertí
19.VIII. 1977
© de l'autor |
