Partint d’un sol fet —les relacions heterosexuals entre dues parelles— i de la intervenció directa i activa dels personatges i de l’autor mateix en els esdeveniments, Pedrolo construeix una obra en què l’absència d’argument clàssic no impedeix al lector conèixer la historia dels protagonistes i les circumstàncies que els envolten, tot allò que, en definitiva, els ha dut a ser qui són fer el que fan. I això gràcies, no a un discurs lineal o a una narració pretesament orgànica, sinó, al contrari, per mitjà de la multiplicitat de punts de vista, de la complexa estructura de l’obra ¡ de l'exhaustiva acumulació de recursos literaris i lingüístics. En la novel·la, dividida en set capítols que tracten alternativament el que és intern i extern al que l’autor pretén narrar, es distingeixen, en efecte, tres tipus de textos. Per una banda els directament referits als personatges, formats per tota mena de materials que permeten arribar a un coneixement calidoscopi i, per tant, complet de la realitat descrita. En segon lloc els que emmarquen els personatges en una estructura cultural i lingüística determinada: anuncis comercials, paràgrafs dels llibres llegits pels protagonistes, fragments barrejats de diàlegs banals. I, finalment, els textos relacionats amb el mateix fet literari: crítiques a la mateixa obra, diverses descripcions d’una sola realitat fent ressaltar cada vegada aspectes distints, textos que van corregint-se i reelaborant-se a mesura que s’avança en la seva lectura. Sòlids en suspensió és, sense dubtes, un nou i important pas en la tasca innovadora i d’investigació novel·lística de Pedrolo. “El que succeeix”, tot i que manté constantment l’interès, pas sa en alguna mesura a segon terme. El que té veritable- ment importància, el que suggestiona el lector una pàgina darrera de l’altra són els procediments narratius utilitzats per Pedrolo, la literatura per i en ella mateixa, per dir-ho d’una vegada: la literatura pràcticament pura.
© de l'autor |
