DESPRÉS DE DOS ANYS DE SILENCI: L’ADOLESCENT DE SAL. UN-SUBJECTE-EN-PROCÉS. LA-LECTURA DEL-COS-I-LES-SEVES MUTACIONS
• Vos he llançat l’assaig d’un text (això de novel·la és un “bell” equívoc mercantil) que s’aguanta en el llenguatge.
• No xerraré gota (gens ni mica) de les 384 planes que vos cerquen (lectors-creadors) corn el “lligue” més perillós d’aquest temps en que l’opressió és l’aire de l’ofec de cada dia.
• Vos mostr l’opressió del llenguatge que totes/ots patim —especialment els escriptors— i de la que els 384 fulls en són l’Ecce-Homo Superestar amb dos anys de silenci i els prohibits talls.
• He de cridar el gust (que m’han donat/que vos donaran) moltes ratlles escrites i lligades a la meva pràctica sexual immediata i inter-dita. (Les ganes d’escriure van lligades amb les ganes de “boixar” Voldria xerrar més d’aquesta relació. Vull!!! Aquí no és possible. M’enteneu?)
• No puc dissociar (No vull!!) la meva pràctica d’escriptor que passa, al mateix temps, en el camp polític, científic, artístic, sexual, econòmic.
• La meva realitat, lluita i opressió d’escriptor (ara 1975) i aquí (Països Catalans) va lligada amb els interessos d’unes multituds concretes i ascendents (Visca l’eufemisme!!!) i té una relació dialèctica i constant amb les seves realitats, opressions i lluites.
• “El llenguatge poètic és aquest lloc en què el gust no passa pel codi (el codi social inscrit des de l’estructura de la llengua) més que per transformar-lo”. (Julia Kristeva).
• L’adolescent de sal obert espai deriva l’aventura desordre el plaer podries joc després tot d’una ací les plural signes.
© de l'autor |
