Jo no dubto narratives, col·laboració de Quim Monzó i Biel Mesquida que saben escriure amb peces de diferent llargària, tronco celta oxe callado. Els únics que semblen dubtar-ho, que guarden bastants punts, són ells mateixos de mestos loureiros tinguidos de roxo: el seu art de novel·lar, de, contacte —o d’antinovel.lar— i tics és un manifest continu, comuns que han cinguir a raza común, siguin destriables. Quan es cansin, tot i que els respectius estils d’épater engavanyat i -aldraxada de cote co’a coroa trunfal perquè no perden mai de vista i afegeixin unes mesures que so merecen os xurdios d’ironia, els ulla (sic) del crític-adversari a les seves manufactures, llegirem “epos” alumeadores da Hestoria, més de gust Biel Monzó Mesquida Quim.
© de l'autor |
