Bel i Babel (1) és, dins la producció global d’Isa Tròlec, una novel·la amb voluntat de trencament. Hi ha un salt temàtic important de Ramona Rosbif (2) i Mari Catúfols (3) a l’obra que comentem. I, tanmateix, una sèrie de trets molt característics de la manera de narrar d’aquest autor hi són més evidents que mai.
Aquesta novel·la és una aproximació a la figura d’un homosexual, amb totes les seues impossibilitats vitals i socials, que canvia de sexe per tal d’esdevenir dona amb noves insatisfaccions i dificultats, ara derivades de la seua nova condició. És la descripció d’una recerca continuada i sempre impossible d’un «lloc», d’una «estabilitat», de la felicitat, al capdavall, tot cercant la pròpia identitat humana.
El funcionament de la narració a nivell de guió —aproximació mitjançant el recull de diversos materials d’escriptura (converses amb el psiquiatre, fragments del diari, enumeració de dates i viatges, lletres, poemes, breus notes sobre pel·lícules de cinema, etc...) arriba a crear una excessiva impressió de desconnexió en perjudici del fíl de la història, el qual, per altra banda, queda certament distanciat de tots aquells materials narratius. De totes les parts del llibre, són les dels records d’infantesa i adolescència a la Marina, Alger i Lió les que assoleixen un millor dibuix de les situacions, una major aproximació als sentiments dels personatges i un més clar valor literari. La mateixa narració, fragmentària, a manera de petjades, ombres i estrictes anotacions dels esdeveniments perjudica també l’entrada del lector en atmosfera i allunya el drama, la passió i les reaccions psicològiques que s’esdevenen, mostrant sempre l’acció amb una perspectiva —potser documental— d’apunt incomplet pres en instants sempre diferents dels que hom narra, descriu o, simplement, certifica lapidàriament. Són, aquesta llunyania del drama i l’apropament sempre indirecte al personatge, mitjançant la tècnica de «collage» ja esmentada, els elements que configuren la novel·la sense aconseguir articular una sòlida arquitectura del relat.
En allò que fa referència al llenguatge, aquesta obra segueix el plantejament de total senzillesa que caracteritza tota la producció de l’autor. El col·loquialisme i un despullarse de possibles contaminacions excessivament «cultes» són, així, dues característiques més que marquen la continuïtat. Entre les obres que, ara per ara, produeix la moderna literatura catalana, les d’Isa Tròlec tenen una línia pròpia que deixa sempre un cert regust a idea brillant sense desenvolupar del tot, sense suficient aprofundiment.
Bel i Babel n’és el darrer exemple: una obra d’aproximació a un bon argument de la qual se’n podia haver tret més suc, sobretot, en la construcció del complex retrat psicològicovital del protagonista, cosa aquesta que —segons sembla— és d’allò que es tractava.
1 Isa TRÒLEC : Bel i Babel. Ed. Prometeo. València.
1980.
2 lsa TRÒLEC: Ramona Rosbif. Ed. Eliseu Climent.
València.
3 Isa TRÒLEC: Mari Catúfols. Ed. Eliseu Climent.
València, 1978.
© de l'autor
|
