D. Conclusions
La realització i coordinació d’assignatures és un mètode de treball desitjable, però que dur lligat molta més dedicació de la que normalment es té. Així valoram molt positivament l’experiència aportada per aquest projecte que ens ha permès explorar noves idees i extreure algunes valoracions sobre la seva utilitat i el perill que comporten el fet d’usar-les.
Així un resum de les conclusions és:
- Se’ns fa difícil mantenir a l’alumne motivat per a la millora d’una assignatura que potser ell, ja no tornarà a fer. Potser el plantejament de fer petites mesures amb una durada curta aporti millors resultats, encara que no descartam que s’haurien de realitzar incentius a nivell de tota l’escola politècnica, per aconseguir uns millors resultats a l’hora de planificar activitats amb crèdits ECTS.
- Hem aconseguit una experiència valuosa a l’hora de realitzar activitats amb crèdits ECTS. El treball no presencial serà un element a tenir molt en compte a l’hora d’organitzar horaris i planificacions docents, ja que es poden generar conflictes entre assignatures que proposin puntes de feina no presencial en el mateix període de temps, per tant una mesura d’aquestes hores no presencials de forma constant, permetria la constant adaptació de les assignatures. Ara bé com hem dit abans, és difícil mantenir motivat a l’alumne.
- L’elecció del moment per a usar un instrument de mesura és molt important i ens pot donar lloc tant al rebuig per part de l’alumnat, com al passotisme a l’hora de ser crítics i usar correctament el mètode d’avaluació.
- La millora d’una habilitat mitjançant la seva repetició i revisió aporta molt aprenentatge a l’alumne. Viure en primera persona l’aprenentatge és molt millor que veure el procés de defora.
- La utilització d’instruments d’autoavaluació s’ha de fer com a complement a altres mètodes d’avaluació i no com a única presa de dades.
- El disseny d’instruments amb una valoració usant una escala del zero al deu ha resultar ser molt més clarificadora pels alumnes que qualsevol altra escala, això sí, l’adaptació de l’instrument a les particularitats de l’activitat és imprescindible per aconseguir una bona mesura i sobretot una adequada confiança en l’instrument.
Com a conclusió final, voldríem deixar constància del gran volum de feina que crea al docent el fet de planificar una activitat de forma innovadora i lo poc reconeguda que es troba aquesta feina. Sembla que es neda contra corrent.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Alorda, T., Verd, J. i Rodríguez-Navas, G (2009). Aproximació a la mesura ECTS i disseny de mecanismes d’avaluació de les competències socio-profesionals a l’Enginyeria Tècnica Industrial. . IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PAGINES 3-26. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/t-alorda/index.html en (poner fecha)”
