C. Planificació i resultats recollits
La planificació seguida en cada assignatura, fent especial seguiment de les recomanacions que trobem a [3], i els resultats obtinguts tant en la mesura del crèdits ECTS com en l’aplicació dels instruments de l’avaluació de les habilitats socio-professionals en cada assignatura són exposats a continuació.
C.1. Assignatura de Xarxes de Comunicació Industrials
C.1.1. Planificació de les activitats proposades
C.1.1.1. Mesura crèdits ECTS
En la planificació de la mesura dels crèdits ECTS s’ha pogut col·laborar amb un altre projecte de millora de la qualitat que tenir per objectiu precisament la mesura d’aquest crèdits durant tot el curs. L’assignatura XCI participava en els dos projectes i per tant es va optar per seguir el mateix formulari que el proposat en aquesta assignatura, ja que es tracta d’una assignatura de primer quadrimestre i ens permetrà comparar resultats.
Així el formulari seleccionar es mostra a l’annex A.1, acompanyat d’una guia per a emplenar correctament el formulari.
C.1.1.2. Habilitat Socio-professional
Tal com s’ha dit abans, la idea principal era determinar la correlació entre la competència d’orientació i interès tècnics i les notes finals de l’assignatura, especialment dels crèdits pràctics. Per intentar mesurar aquesta competència tècnica es va preparar un qüestionari, que es troba recollit a l’annex B.1 d’aquesta memòria. Es va planificar recollir aquesta informació el mateix dia de l’examen, per ser l’únic dia que era possible trobar a tots els alumnes matriculats a l’assignatura.
C.1.2. Anàlisis de resultats
C.1.2.1. Mesura crèdits ECTS
La recollida de dades es va realitzar setmanalment i per mitjans electrònics, a través de l’eina Moodle de Campus Extens. Aquesta recollida no va ser exempta de problemes, ja que els diferents formularis eren sobreescrits si el professor no els retirava abans de començar la setmana següent.
Així mateix la major dificultat ha estat motivar als alumnes per emplenar el qüestionari setmana darrera setmana. A mesura que avançava el curs els alumnes es preocupaven menys del qüestionari, fins arribar a les dues darreres setmanes abans de l’examen i durant el període d’exàmens, moments en els quals pràcticamente cap alumne va emplenar el qüestionari.
No es va planificar cap incentiu per la feina d’emplenar els qüestionaris i això es va notar en el manteniment de la feina. També es vol detallar que la durada tan llarga d’aquesta activitat no va ajudar en que es mantingués en el temps. A més, quan comencen els períodes crítics, aquesta activitat ha passat a un segon pla, per no tenir interès pels alumnes.
C.1.2.2. Habilitat Socio-professional: Iniciativa i interès Tècnic.
S’ha de reconèixer que el procés de recollida d’aquestes dades va ser insatisfactori, ja que només tres alumnes varen presentar la informació. El motiu és el dia elegit per aquesta recollida (el mateix dia de l’examen) que, encara que tenia l’avantatge de tenir reunits tots els alumnes matriculats a l’assignatura, va tenir el desavantatge de que els alumnes estaven nerviosos i una mica cansats d’emplenar els qüestionaris de mesura de crèdits ECTS setmanals.
Com a idea clara es vol afegir que la capacitat triada d’orientació i d’interès tècnics es poden treballar i mesurar (de manera subjectiva) molt bé a través de les pràctiques. Aquest any les pràctiques consistien en realitzar un programa per a realitzar una tasca de control distribuït. Tota la informació es va donar amb manuals tècnics, tutorials de fabricants, ... D’aquesta forma es promou l’objectiu de fer les pràctiques amb un rol més professional. S’ha pogut observar que aquesta forma de fer les pràctiques resulta més dura a priori per alumnes amb menys vocació pel material tècnic.
L’avaluació del treball fet al laboratori es va realitzar mitjançant un informe per grup (normalment de dos membres) i una entrevista individual, a la qual l’alumne havia de respondre a preguntes sobre les tasques fetes. Durant la correcció es va demanar fer canvis en el codi del programa presentat per així avaluar si tots els membres del grup havien treballat sobre aquest codi. Amb aquesta forma d’avaluar es varen detectar alumnes que no dominaven el treball fet al laboratori; aquests alumnes varen suspendre l’avaluació i varen haver de presentar les pràctiques a la següent convocatòria (setembre) D’aquesta manera, es va voler ressaltar la importància de la feina feta al laboratori, pel fet de que per a aquesta titulació tenir habilitats tècniques és una competència important.
Malauradamente, no es poden aportar els resultats de l’instrument de mesura objectiva per poder contrastar aquesta avaluació subjectiva, per no tenir les dades suficients i reconèixer un error a l’hora de seleccionar el moment de mesura.
C.2. Assignatura de Disseny i Simulació Electrònica
C.2.2. Planificació de les activitats proposades
C.2.2.1. Mesura crèdits ECTS
Partint del formulari de recollida de dades utilitzat a l’assignatura XCI durant el primer quadrimestre, s’ha realitzat una adaptació a l’assignatura i a l’objectiu del projecte que consistia en la mesura del nombre d’hores reals que destinaven els alumnes a la realització d’una certa activitat dins l’assignatura. D’aquesta forma es pretenia aconseguir una estimació més realista d’aquesta mesura, adaptant-la a un període curt en el temps (tres setmanes a quatre hores presencials per setmana) i a una activitat en concret.
L’activitat seleccionada en aquest cas va ser la tercera etapa de l’assignatura: el treball en grup de dos membres per aconseguir un disseny i fabricació com a resolució final del projecte. Aquesta mesura incloïa la preparació de la presentació oral de la feina feta.
C.2.2.2. Habilitat Socio-professional
Degut a l’estructura de l’assignatura i a la idea principal que tenia el seu professor, per aquesta assignatura es varen seleccionar dues habilitats: Treball en grup i Presentacions Orals.
Per a facilitar l’aprenentatge de l’habilitat de treball en grup i partint de la base que els alumnes eren principalment de tercer curs, i per tant, ja feia almenys dos anys que feien activitats per grups. Es va proposar aportar una certa estructura formal a la competència. És a dir, introduir els conceptes d’acta de reunions, tècniques de presa de decisions, acabar les reunions amb un repartiment de tasques, comprovar les tasques fetes a la propera reunió i la seva posada en comú, i finalment l’establiment dels rols de secretari i de moderador (sobretot per economitzar el temps previst a l’aula). Per intentar mesurar aquesta competència tècnica es va optar per a la utilització d’un instrument l’autoavaluació: qui coneix millor el grup, són els membres del grup. Aquest instrument va consistir en un qüestionari facilitat per l’oficina de convergència Europea de la UIB i que es troba recollit a l’annex B.5. Aquest formulari encara que genèric, s’adaptava a les necessitats d’avaluació que es tenia i permetia confrontar les notes del professor amb l’avaluació de l’alumne. S’ha de dir que aquest mateix qüestionari s’ha utilitzat a l’assignatura d’IE per a poder comparar resultats.
Per a la segona habilitat seleccionada: Presentacions Orals, es va planificar usar una metodologia apresa en els cursos de formació de professorat universitari de la UIB. La tècnica de la gravació en vídeo, l’anàlisi de la gravació i la recollida de dades dels companys a partir de diferents instruments de mesura. Degut a que l’assignatura està estructurada al voltant de tres etapes i cada etapa conclou amb una presentació oral, es va voler ajudar als alumnes a aprendre aquesta habilitat. Per aquest motius es va seguir la següent metodologia:
Durant el procés de realització de la presentació oral, els companys emetien una valoració en base a un formulari. El professor també utilitzava el mateix formulari per a recollir les seves valoracions. A més, i per a determinar el grau de conformitat de l’alumne avaluador es contestaven dues qüestions addicionals relacionades amb els resultat global i amb la sensació que li deixava el qüestionari. Es varen usar tres qüestionaris diferents un per cada etapa amb l’objectiu de determinar el que era millor valorat per l’alumne. A més, aquestes sessions eren gravades en vídeo per a un posterior aprenentatge.
Una setmana després de la sessió de presentacions, el professor realitzava una tutoria d’uns 20 minuts amb cada grup (3 grups en total). Aquesta tutoria consistia en el següent: Visualització del vídeo de la seva presentació de situacions prèviament seleccionades i comentades pel professor, destacant tant coses correctes com incorrectes. Seguidament es recollien les opinions dels membres que finalment eren recollides en el mateix formulari que els seus companys els havien avaluat, això sí, una setmana abans. Així doncs, aquestes tutories permeten un cert feedback d’informació cap al grup respecte la seva pròpia actuació i a més, una recollida de la valoració pròpia del grup respecte la seva presentació oral.
Aquestes tutories de reflexió sobre l’actuació durant les presentacions orals es varen planificar a dos nivells: En la primera presentació es varen cercar sobretot fets i postures que despisten a l’hora de xerrar o a l’hora d’actuar tot el grup: rialles dels companys, comentaris en veu baixa, ... Mentre que en la segona tutoria es va cercar destacar sobretot l’estil de la presentació, la forma com es pot crear més atenció d’aquell que escolta, com es pot cridar més l’atenció sobre certes part del projecte i que permetin aconseguir una millor sensació sobre aquell que escolta, ... Aquestes reflexions han estat fetes sense gaires tecnicismes i fent servir les experiències dels propis alumnes a l’hora de fer-los veure errades senzilles de resoldre i que es veien de forma evident a les captures de vídeo.
C.2.3. Anàlisis de resultats
C.2.3.1. Mesura crèdits ECTS
En les següents figures es mostren els resultats de les mesures fetes amb el formulari durant la realització de la tercera fase. Es pot veure que la relació d’hores que dedica l’alumne sense el professor per hora presencial és de 1,27. És a dir, que la relació de 1,5 establerta pel Prof. Zabalza en el document [2] és una estimació adequada i fins i tot assegura un màxim.
Així mateix amb les dades obtingudes es poden veure amb més detall el repartiment d’hores. La Figura 2 mostra el repartiment de les hores presencials, és a dir, les planificades pel professor. Com es pot veure es tractava d’una activitat principalment de laboratori, encara que queden reflectides les hores de les darreres activitats a l’aula, aquí s’hi ha d’incloure la sessió de la presentació oral pròpiament. També apareix el temps destinat a la tutoria de seguiment del projecte i de revisió de la presentació oral de l’etapa anterior. Com es pot veure temps de tutoria requereix un percentatge molt petit, respecte a les hores dedicades a desenvolupar el projecte. Això és així, ja que es pot fer aquesta activitat de tutorització a un grup en paral·lel, és a dir, mentre la resta de grups continua la seva tasca principal. L’anàlisi de les presentacions orals amb els grups ha estat molt ben valorada com es detallarà en el següent apartat.
Figura 1. Repartiment de les hores dedicades a l’activitat durant tres setmanes.
Figura 2. Repartiment en tant per cent de les hores presencials.
La Figura 3 ens ajuda a entendre en quines tasques han passat les hores no presencials i ens pot ajudar a planificar millor l’activitat en la qüestió de temporalitat si es poguessin tenir en compta les activitats de les altes assignatures, ja que, com es pot veure, i era previsible, aquesta activitat ha requerit de més hores davant l’ordinador per a tenir la feina acabada. Per altra banda la segona major activitat ha estat la preparació de la presentació.
Així doncs, l’activitat programada segurament ha permès el seguiment d’altres assignatures, ja que tasques més complexes com recopilació d’informació, lectura de continguts o reunions de grup, han estat mínimes durant l’activitat. Aquest era un dels objectius planificats, podríem dir que en tota l’assignatura, que les hores presencials resolguin dubtes i que a les hores no presencials es puguin repartir la feina i no hagin de reunir-se molt en un mateix lloc, cosa que es fa difícil, quan s’acosten períodes d’avaluació, com era el cas.
Figura 3. Repartiment en tant per cent de les hores NO presencials
C.2.3.2. Habilitats Socio-professional: Treball en grup i Presentació Oral
Com ja s’ha comentat, per l’estructura d’aquesta assignatura es va planificar introduir l’aprenentatge i avaluació de dues competències: Treball en grup i Presentacions Orals. Com ja s’ha descrit, la informació recollida referent a la competència de Treball en grup ha consistit en les actes de les reunions de grup (un total de 12 actes, ja que només s’han fet actes de les reunions mantingudes a l’aula) i l’autoavaluació personal del grup utilitzant l’instrument de l’annex B5.
Treball en grup:
Respecte a les actes i la forma de treballar amb rols, es va poder constatar que va funcionar i els grups treballaven usant aquestes eines i rols si les trobades de grup eren en presència del professor. Però en les trobades que es varen produir no presencials, es pot concloure que no es varen fer servir i segurament es varen utilitzar estratègies comuns i desenvolupades al llarg de la carrera. Així doncs, considero que encara que no va costar adaptar-se a un nou sistema de treball en grup, aquest hauria de ser introduït als primers cursos, en els primers treballs en grup i ser d’utilització generalitzada a tota la titulació. Això no lleva, que en assignatures com la de DSE es puguin treballar i potser arribar a canviar els hàbits.
En un procés l’autoavaluació, hi ha la sensació de que, si els alumnes es poguessin avaluar es posarien la màxima nota, és a dir, un 10. Però com es pot veure a la Figura 4, aquesta idea queda descartada tot d’una, ja que potser hi ha preguntes en que el 10 és la nota més usada, però ni de bon tros es pot generalitzar i apareix una certa graduació que és important a l’hora de traslladar la nota del treball fet en grup a cada alumne.
Figura 4. Percentatge de repetició d’una nota per cada pregunta del qüestionari.
Encara que és cert que les notes posades no baixen del 5, per tant ningú arriba a suspendre, sí que es produeixen matisacions sobre els membres del grup i sí que es pot entreveure si el grup a treballat correctament, si tots els membres en tenen la mateixa sensació i sobretot, si es miren les dades obtingudes, mostrades a l’annex C1, es poden detectar els alumnes que per un motiu o un altre no han treballat de la mateixa forma que la resta.
Si es comparen les dades de la Figura 4 amb la pregunta a la qual fan referència es pot veure que les notes de les preguntes referides a aportacions al grup per part dels membres o la realització de les tasques planificades són les que presenten un desviament cap a notes al voltant del 8. Així queda reflectit a la Figura 5, on es mostra el promig de les puntuacions posades pels alumnes repartides per preguntes i tenint en compta si la puntuació és assignada a un mateix o al company del grup.
Per altra banda, també sorprèn de la informació representada a la Figura 4 que hi ha notes globals dels companys al voltant del 6 i 7, i que per tant identifiquen a alumnes que són valorats pejorativament. Mentre que de la Figura 5, el fet que la puntuació al company és lleugerament més elevada (supera el 9) que la puntuació assignada a un mateix (tres dècimes menys) ens fa pensar amb una lleugera crítica cap a un mateix i una valoració excessiva del company.
Figura 5. Promig de puntuacions per cada pregunta del qüestionari fent distinció si l’avaluació era pel company o era d’un mateix.
Presentacions Orals:
El treball de les presentacions orals ha estat un eix important de la planificació i desenvolupament de l’assignatura basada en projectes. La inclusió de les tutories i filmacions ha permès una millora en la destresa dels alumnes en aquesta competència. Així, es pot constatar en els comentaris finals expressats pels propis alumnes, que han agraït el treball d’aquesta competència que els resultarà útil tant en la vida professional com en la presentació del treball final de carrera davant un tribunal.
Dels tres models de qüestionari recollits als annexes B2, B3 i B4 es destaca que el millor valorat pels alumnes ha estat el que reflectia la puntuació per cada pregunta en una escala de zero a deu. Així mateix, cap dels models usats ha tingut una valoració per davall del 6’5, essent la valoració màxima aconseguida pel model número 2 de l’annex B3 de 8,2. Aquest instrument es va basar en el proposar a la web de l’oficina de convergència europea de la UIB.
A destacar el qüestionari del model 1 (annex B2) pel fet que encara que menys valorat, va requerir de menys aclariments durant el procés d’emplenar i també menys preguntes varen ser deixades en blanc, pel fet d’estar orientat al tipus d’activitat que es volia valorar. Així doncs, aquests tipus de qüestionaris no es poden deixar a models genèrics, sinó que requereixen d’una prèvia adaptació a l’activitat, encara que tot sigui valoració d’una presentació oral.
Una altra consideració important és la utilitat que es pot observar d’aquestes pràctiques i la credibilitat que en tenen a l’hora d’avaluar la presentació per part del professorat. En aquest cas, les dades obtingudes mostren que en promig el oients de l’activitat aconsegueixen reflectir les observacions que pugui fer el propi professor. Fins i tot, han demostrat ser més crítics.
A nivell general, les valoracions de l’aula, permeten matisar les observacions del professor i apreciar un nivell d’atenció durant la presentació oral més gran. El fet que la presentació sigui filmada, permet a l’hora d’avaluar la revisió d’aquesta presentació i també donar al grup un feedback per a realitzar un aprenentatge més complet.
Les notes de les presentacions s’han obtingut usant la següent fórmula:
On Promig(Nota_aula) és el promig de les valoracions fetes a través dels qüestionaris pels alumnes i Nota_professor és la valoració feta a través del mateix qüestionari pel professor de l’assignatura. D’aquesta forma considero que s’aconsegueixen unes valoracions finals més ajustades a la realitat, sempre i quan la valoració de l’aula sigui coherent, és a dir, no feta a l’atzar (tot zeros, tot deus, ...). En aquests casos es podria considerar que la mostra de l’aula no es té en compta o també es podrien eliminar els qüestionaris que hagin estat emplenats a l’atzar.
Les tutories de revisions han servit per a trets generals millorar la forma de fer les presentacions orals per part dels grups, però s’ha de destacar que no s’han pogut fer servir les dades emplenades pel mateix grup, ja que la distància temporal amb el moment de l’activitat no permetia contestar correctament a les qüestions. Això, ens fa pensar que l’instrument de recollida d’informació s’ha d’adaptar per a la tutoria, per a que sigui útil.
C.3. Assignatura d’Instrumentació Electrònica II
C.3.1. Planificació de les activitats proposades
C.3.1.1. Mesura crèdits ECTS
Degut a que la part pràctica té un pes molt important en aquesta assignatura, a idea en aquesta planificació, va ser avaluar les hores invertides pels alumnes en la realització de la primera per tal de tenir uns valors indicatius els més propers possibles a la realitat i que es fan difícils de preveure quan es tracten aquests tipus d’activitats. Aquesta avaluació va tenir en compte les hores de laboratori (presencials i no presencials), la preparació i redacció de l’informe de pràctiques i la preparació i presentació oral davant l’aula de la pràctica.
A partir de la plantilla usada en el primer quadrimestre s’ha elaborat una adaptació per aquesta assignatura i en concret per a la pràctica 1. Es pot veure aquesta plantilla a l’annex A3.
Amb aquesta plantilla els alumnes han anat emplenant les hores invertides cada una de les setmanes que han disposat per a la realització i presentació d’aquesta pràctica (6 setmanes, de la 11 a la 16 del curs 2006/2007).
Les setmanes amb docència presencial s’han establert de la següent forma:
- Setmana 11: sessió de pràctiques al laboratori de 2 hores
- Setmana 12: sessió de pràctiques al laboratori de 2 hores
- Setmana 13: sessió de pràctiques al laboratori de 2 hores
- Setmana 16: presentació oral dels resultats (3 hores totals, 10 min. per grup)
C.3.1.2. Habilitat Socio-professional
De les competències genèriques d’aquesta assignatura, es va decidir avaluar el treball en grup i presentació oral que es corresponen amb la competència 6 i 3 de la llista anteriorment presentada.
Treball en grup (o en equip).
Per a avaluar aquesta competència es van dissenyar dos mecanismes totalment diferenciats: treball en grup petit (3 alumnes) i treball en grup mitjà (8-10 persones).
- L’avaluació del treball en grup petit es fa constituint el alumnes en grups de 3 per a realitzar les pràctiques de laboratori. L’avaluació d’aquesta competència està implícita en la nota de pràctica que rep finalment cada alumne del grup i consisteix en que la nota del grup (anteriorment comentada) es multiplica per 3 i després el grup es reparteixen aquesta nota entre els 3 integrants del grup segons creguin oportú.
D’aquesta forma el grup s’ha de repartir la nota en funció del treball que creguin que ha realitzat cada un d’ells. En aquest sentit l’agrupació en grups de 3 permet realitzar les pràctiques adequadament i té avantatges significatius per a aquest tipus d’avaluació en front dels grups de 2 alumnes majoritàriament utilitzada en pràctiques de laboratori.
- L’avaluació en treball mitjà es fa constituint el alumnes en grups de 8-10 alumnes per a realitzar un treball sobre una temàtica relacionada amb l’assignatura tal i com ja s’ha explicat. L’avaluació del treball en grup es fa a partir d’uns formularis que ha d’emplenar cada component del grup i on avaluen el seu treball i el de la resta de companys. Per a poder comparar amb les dades de l’assignatura de DSE, s’utilitza el mateix instrument d’autoavaluació, recollit a l’annex B5
Per a facilitar la organització del treball en grup, també se’ls entrega un petita proposta del protocol a seguir (quantitat de reunions a realitzar, durada, etc.).
Presentacions orals.
Una vegada realitzada cada pràctica els alumnes es preparen una presentació de 15 minuts per tal de presentar-la. Durant aquesta presentació oral la resta de grups de pràctiques valoren la qualitat del treball realitzat així com la qualitat de la presentació oral. D’aquesta forma i d’acord amb la ponderació anteriorment indicada en la nota final de pràctiques queda reflectida aquesta competència. Per a realitzar aquestes valoracions els alumnes disposaran d’un formulari específic per tal de realitzar-la de la forma més objectiva possible i amb els mateixos criteris.
C.3.2. Anàlisis de resultats
C.3.2.1. Mesura crèdits ECTS
A la Figura 6 es poden veure la mitja d’hores invertides per setmana entre totes les setmanes des de la primera sessió destinada en el laboratori, fins la setmana de presentació oral.
Es pot observar com el treball no presencial dedicat a la preparació de la pràctica va augmentant a mesura que es van realitzant les diferents sessions presentant un màxim la setmana després d’haver finalitzat les sessions presencials.
Figura 6. Promig de la dedicació en hores per a la realització i presentació de la pràctica 1.
A la Taula 2 es mostra una comparativa entre les hores previstes i les que realment s’han realitzat per part dels alumnes per a realitzar aquesta pràctica. Les hores no presencials invertides en promig pel alumnes és el doble del que en principi estava previst. Aquestes hores són destinades majoritàriament a la preparació de la pràctica, o el que és el mateix a finalitzar la pràctica. Tenint en compte que existeixen 2 sessions abans de la pràctica 1 dedicades a introduir a l’alumne en l’entorn de pràctiques, segons aquests resultats sembla que no siguin suficients.
També cal dir que l’experiència em diu que no s’aprofiten adequadament les sessions presencials al laboratori cosa que provoca que s’hagin de destinar més hores de les necessàries a acabar la pràctica fora de l’horari presencial.
Taula 2. Comparativa de la planificació d’hores prevista i la mitja d’hores realment invertides pels alumnes.
Activitats de la Pràctica 1 |
Hores previstes |
Resultats enquesta |
Treball presencial |
9 |
9 |
Presentació oral |
3 |
3 |
Pràctica al laboratori en grup |
6 |
6 |
Treball autònom |
15.6 |
32.8 |
Preparació de la presentació oral |
3 |
2.8 |
Preparació pràctica |
12.6 |
26.8 |
Realització informe |
3.2 |
|
Total |
24.6 |
41.8 |
Tots aquests resultats ens donen una informació molt bona a l’hora de planificar les properes activitats en base a crèdits ECTS. Segurament potser necessari introduir una sessió més destinada a treball presencial per intentar disminuir la primera fase d’aprenentatge autònom. De totes formes també se’ls ha d’intentar motivar per tal que aprofitin millor les sessions presencials. Així mateix, crec que els resultats experimentals resultarien més propers als teòrics si s’hagués avaluat la segona pràctica ja que els alumnes ja tenen més experiència en l’entorn de pràctiques.
C.3.2.2. Habilitat Socio-professional: Treball en Grup i Presentacions Orals.
Treball en grup (o en equip).
- Grup petit
En aquest cas no tenim resultats ja que finalment no varem creure convenient passar-los la plantilla per tal que es repartissin la nota entre els 3 components del grup. Els alumnes mostraven símptomes d’estar una mica “saturats” per totes les novetats relacionades amb la millora docent i degut a que els canvies en l’assignatura respecte al curs anterior eren notables varem decidir no pressionar-los més.
De totes formes creiem que l’instrument d’avaluació és pot utilitzar en cursos posterior.
- Grup mitjà
Els treballs presentat pels alumnes tenien un nivell acceptable encara que millorable. De totes formes en aquests cas, l’anàlisi de l’ús de l’instrument de mesura seleccionat no es va poder aplicar de la mateixa forma que en l’assignatura de DSE i el motiu principal és l’ús que en van fer els alumnes. En aquest cas, el formulari no ha servit de res, ja que els alumnes no han sabut ser crítics amb la feina feta i s’han valorat a l’atzar amb la màxima nota. Hi ha hagut una gran majoria de formularis que tenien la nota màxima a totes les caselles.
Aquest fet no es correspon amb la realitat trobada a l’assignatura DSE, i partir de la base que una gran major d’alumnes estan matriculats a les dues assignatures ens fa pensar que qualque condicionant extern ha influït en l’ús d’aquest instrument. Encara ara no sabem determinar què ha pogut passar, però ens ha fet reflexionar sobre el fet de que l’autoavaluació ha de ser una eina complementària d’avaluació, que per si sola pot no aportar cap informació per a l’avaluació de l’alumne.
Presentacions Orals.
A partir de les notes de la gràfica 7 podem observar una variació de les notes dels diferents grups. Aquest fet ens pot indicar que els alumnes han estat bastant crític i responsables alhora d’avaluar la resta de companys a diferència del treball en grup anteriorment comentat. Es pot observa com és en l’apartat de la qualitat del treball (resultats de la pràctica) on els alumnes han sabut valorar les diferències de qualitat entre els resultats presentats per un grup i la resta.
En aquest cas valorem molt positivament el mecanisme utilitzat tant per a l’avaluació de la capacitat de fer presentacions de resultats com per a definir la nota final de pràctiques de cada grup. Creiem que d’aquesta forma els alumnes s’esforcen més, realitzen unes pràctiques de més qualitat i a més aprenen a fer presentacions de resultats.
Figura 7. Puntuacions de cada grup obtingudes a partir del promig de les valoracions dels altres companys de classe durant la presentació oral de la pràctica 1.
Per tal d’acabar de justificar el mecanisme d’avaluació utilitzat, s’han comparat les notes del curs 2006/07 amb les del curs 2005/06 on la nota la fixava exclusivament el professor. Podem observar (gràfica 8) com les notes són molt similars i tenint en compte que creiem que el nivell d'aquest any ha estat superior, els resultats són totalment coherents. També cal afegir, com s’ha comentat, que per a tenir dret a fer la presentació i per tant obtenir la valoració dels companys, cada grup ha d’assolir uns objectius mínims que són avaluats pel professor dins el laboratori i que per tant evita la possibilitat de que es puguin aprovar les pràctiques sense haver assolit aquests mínims.
Figura 8. Comparativa del promig de la nota obtinguda de la pràctica 1 respecte al curs passat on l’avaluació la va fer exclusivament el professor.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Alorda, T., Verd, J. i Rodríguez-Navas, G (2009). Aproximació a la mesura ECTS i disseny de mecanismes d’avaluació de les competències socio-profesionals a l’Enginyeria Tècnica Industrial. . IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PAGINES 3-26. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/t-alorda/index.html en (poner fecha)”
