B. Desenvolupament del projecte
Les assignatures seleccionades en aquest projecte: Xarxes de Comunicació Industrial (XCI), Disseny i Simulació Electrònica (DSE) i Instrumentació Electrònica II (IE) pertanyen al tercer curs de la titulació d’enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en electrònica. L’assignatura XCI s’imparteix en el primer quadrimestre, mentre que les de DSE i IE en el segon. Aquest desenvolupament temporal de les assignatures ha donat lloc que l'assignatura de XCI s’hagi centrat en el desenvolupament d’un instrument de captació de dades tant per part dels alumnes com dels professors en la mesura dels crèdits ECTS mentre que les assignatures de DSE i IE s'han destinat a la planificació d’una activitat que promogui una certa habilitat socio-professional. Vegem primer la descripció de cada assignatura amb major detall:
B.1. Descripció de les assignatures
B.1.1. Assignatura de Xarxes de Comunicació Industrials
Es tracta d’una assignatura obligatòria de tercer curs amb 7,5 crèdits de docència que es reparteixen en 4,5 crèdits teòrics i 3 crèdits pràctics. En general, el perfil d’alumnes que assisteix a aquesta assignatura és el d’un alumne que cursa un tercer curs o que té aprovats més del 50% de la titulació. Per tant es tracta d’un alumne que té clara la orientació de la titulació i que comença a treballar en el seu camp professional.
Aquesta assignatura està molt enfocada a desenvolupar l’orientació i l’interés tècnic de l’alumne. A part d’introduir alguns conceptes teòrics nous, a l’assignatura es cerca que l’alumne integri els conceptes teòrics explicats a algunes assignatures troncals del 2on curs (Automatització Industrial, Regulació Automàtica i Informàtica Industrial) i els posi en pràctica al laboratori. Això queda reflectit en el pes de la part pràctica sobre la nota final de l’assignatura (50%).
La idea principal de l’estudi d’aquesta assignatura era determinar quina és la càrrega de feina causada per les pràctiques i comparar-la amb la càrrega causada per la part purament teòrica. A més, es volia contrastar la correlació entre la competència d’orientació i interès tècnics i la nota obtinguda per l’alumne, així com observar si existeix alguna relació entre la càrrega de feina i l’orientació i interès tècnics.
B.1.2. Assignatura de Disseny i Simulació Electrònica
Assignatura optativa de tercer curs de la titulació d’enginyeria Tècnica Industrial amb 6 crèdits de docència que es reparteixen en 3 crèdits teòrics i 3 crèdits pràctics. En general, el perfil d’alumnes que assisteix a aquesta assignatura és el d’un alumne que cursa un tercer curs o que té aprovats més del 50% de la titulació. Per tant es tracta d’un alumne que té clara la orientació de la titulació i que comença a treballar en el seu camp professional. A més, pel fet de ser una assignatura optativa assisteix a la mateixa recomanat pels companys que ja l’han cursada. Això es pot deduir de la progressió de matriculats que ha tingut l’assignatura des dels seus inicis, passant de un nombre de 6 matriculats a un número més o menys estable de 20 alumnes per curs. L’assignatura es planifica des del principi al voltant del treball en petits grups i l’aprenentatge per projectes. El conceptes teòrics es reparteixen al voltant de les activitats que s’hi realitzen. Així podem trobar, sessions d’exposició oral per part del professor, sessions de treball en grup a l’aula, sessions pràctiques al laboratori, Monogràfics curts sobre procediments específics en el laboratori, visites tècniques als equipaments de la UIB, ... És per tant una assignatura que predisposa a l’alumne a utilitzar mecanismes d’aprenentatge molt diferents.
L’esquema general de l’assignatura és divideix en tres etapes: descripció i estudi, definició i recerca de components, i disseny i fabricació del projecte.
Des de gairebé el primer dia, els matriculats a l’assignatura es divideixen en grups no més grans de 6 membres i amb l’objectiu de treballar en comú part del projecte que centrarà l’atenció del curs. L’etapa de descripció i estudi comença amb la proposta del projecte que es realitza durant les primeres setmanes del curs, deixant unes especificacions obertes que permetin a l’alumne implicar-s’hi des de l’inici aportant alguna idea que faci que el seu projecte sigui diferent dels projectes dels altres grups.
Així durant el primer mes les sessions de dues hores es realitzen a l’aula de teoria on es dediquen hora i mitja a introduir els principals conceptes de l’assignatura i mitja hora a reunions de grup. Aquestes trobades tenen per objectiu que el grup es conegui, establir unes pautes de treball en grup (es faciliten exemples d’actes de les reunions i s’assignen rols de secretaris, moderadors, ...). Cada trobada de grup dur associat una presa de decisions i un repartiment de tasques a fer, que a la següent trobada es revisa.
Aquesta etapa finalitza amb l’exposició oral per part dels membres del grup de la seva proposta de sistema que resol el problema plantejat en el projecte. Aquesta exposició és pública i permet als alumnes confrontar opinions i informacions tècniques, sobretot de la part comú del projecte. També permet que als grups aprendre d’altres alternatives per a resoldre el projecte i potser es replantegen la seva solució aportada.
La segona etapa comença just després d’aquesta posada en comú i principalment es desenvolupa al laboratori. Es segueix un esquema bàsic de una hora i mitja de continguts teòrics o de pràctiques guiades i monogràfics específics per al coneixement del software de disseny i simulació. I una darrera mitja hora per al treball en grup amb l’objectiu que membre del grup defineixi i triï els components que faran servir per aconseguir la descripció realitzada durant la primera etapa. Aquesta definició es fa mitjançant la recerca individual o en grups de dos, és a dir, el grup de 6 membres es divideix en tres o més grups petits, acabant amb la posada en comú del disseny complet.
Aquesta segona etapa finalitza amb l’exposició oral per part dels membres del grup de la seva definició i esquema definitiu del sistema que resol el problema plantejat en el projecte. Aquesta exposició és pública i permet als alumnes, de nou, confrontar opinions i informacions tècniques, sobretot de la part comú del projecte. També permet que als grups veure quins components han seleccionat la resta de grups, és a dir, veure altres alternatives per a resoldre el projecte i poden així replantejar-se les decisions d’aquesta segona fase.
La tercera i darrera etapa comença just després de la presentació oral de la segona etapa i obliga als alumnes a dividir-se en grups de com a màxim dos membres. Els grups es fan més petits per a permetre una avaluació més afinada i d’aquesta forma evitar conflictes dins els grups. El resultat obtingut a la segona etapa serà implementat en tres dissenys diferents, un per cada grup de dos membres, encara que parteixin de la mateixa informació de partida. Els conceptes teòrics es redueixen a un sessió d’exposició oral i a un monogràfic específic, fet que ajuda a que les sessions de l’assignatura permetin treballar en grup i poder observar aquest treball.
Aquesta tercera fase acaba amb una darrera presentació oral, aquesta vegada en grups de dos. El grups exposen el disseny i la seva proposta de fabricació del sistema electrònic, tot indicant aquelles particularitats que l’hi ha afegit a partir de la proposta inicial.
A nivell d’avaluació, es tenen en compta totes les activitats per tant, són activitats tant formatives com d’avaluació.
B.1.3. Assignatura d’Instrumentació Electrònica II
Es tracta d’una assignatura troncal de tercer curs amb 4,5 crèdits de docència que es reparteixen en 1,5 crèdits teòrics i 3 crèdits pràctics. En general i seguint la tònica de les anteriors assignatures, el perfil d’alumnes que assisteix a aquesta assignatura és el d’un alumne que cursa un tercer curs o que té aprovats més del 50% de la titulació i que sol estar matriculat de les tres assignatures que formen part d’aquest projecte.
Aquesta assignatura es pot associar a un bloc formatiu denominat Aplicacions Industrials de l’Electrònica. Dins aquest bloc, l’assignatura juga un paper molt important ja que forma a l’alumne en el coneixement dels sistemes d’adquisició de dades i d’instrumentació avançats per a l’automatització de mesures de paràmetres elèctrics i físics propis d’un entorn industrial. En aquest sentit podem entendre l’assignatura en 3 grans eixos: sistemes d’adquisició de dades, instrumentació distribuïda i eines software per a l’automatització de mesures.
Tant pels seus continguts com per la matèria implicada actualment en la majoria de processos industrials i de l’electrònica en aquests context, aquesta assignatura (juntament amb Instrumentació Electrònica I, cursada al segon curs) resulta essencial per a la titulació degut a que es forma a l’alumne en:
- Continguts temàtics d’instrumentació electrònica presents en la pràctica totalitat de qualsevol activitat industrial.
- Desenvolupament d’una matèria que contempla un alt contingut d’enginyeria tècnica sota el prisma del tractament real de conceptes (disseny, funcionalitat, mercat, criteris de selecció ...) més pròxims al context real de la industria que a conceptes teòrics abstractes.
L’avaluació d’aquesta assignatura es realitza en base a 3 grans blocs: exàmens finals, pràctiques de laboratori i treball en grup.
- Examen final de juny o setembre:
Es realitza un examen final al juny o setembre corresponent a les convocatòries oficials de l’assignatura. Aquest examen constitueix un 45% de la nota total de l’assignatura.
- Pràctiques de laboratori:
Els alumnes realitzen 2 sessions introductòries al laboratori d’instrumentació avançada per tal de familiaritzar-se amb el hardware i software específic d’aquesta matèria. Aquestes dues sessions no contribueixen a la nota final de pràctiques.
Una vegada realitzades aquestes sessions, els alumnes realitzen 2 pràctiques obligatòries (P1 i P2) de 3 sessions i 2 sessions respectivament. Cada sessió té una durada de 2 hores al laboratori. Per a cada una d’aquestes pràctiques es fixen uns objectius mínims a assolir sense els quals no es poden aprovar les pràctiques. La nota final de pràctiques constitueix un 45% de la nota total de l’assignatura i es fixa en funció de l’informe que hagi realitzat cada grup així com de la presentació oral que realitza el grup.
La nota de cada pràctica es fixa segons la següent ponderació:
NP(1,2)=(Nota informe)*0.2+(Nota presentació)*0.8
Resultant lanota final de pràctiques NP=NP1*0.6+NP2*0.4
- Treball en grup:
El treball en grup que els alumnes realitzen constitueix un 10% de la nota final de l’assignatura. Aquest treball s’avalua en funció del document tècnic que ha d’entregar cada grup així com de l’avaluació del treball en grup que realitza cada component del grup i que serà el resultat de les valoracions que facin el diferents companys d'aquest grup.
B.2. Mesura crèdits ECTS
La mesura de crèdits ECTS es va realitzar mitjançant un document en format Excel que l'alumne havia de lliurar al professor una vegada acabada l'activitat docent. A la Taula 1 es recull un exemple del formulari utilitzat.
Taula 1. Exemple del formulari que l'alumne havia de facilitar al professor.
Val a dir, que encara que el sistema era senzill, no es tenen les dades de tot el grup d’alumnes degut a que no tots els alumnes varen fer arribar les dades al professor responsable. Aquest comportament podria ser objecte d’estudi, ja que no entenem que els alumnes no vulguin ajudar a la millora de la qualitat de la docència, sobretot si es tracta d’una contribució tant senzilla.
B.3. Habilitat Socio-professional
L'assignació de l'habilitat socio-profesional que millor s'adaptava a cada assignatura va ser seleccionada per cada professor acordant que es seleccionarien les habilitats socio-professionals per a cada assignatura a partir d’un estudi realitzar per el consorci CAREER SPACE [2] i que després vàrem ampliar amb el treball presentat [1]. Així les habilitats socio-professionals per assignatures són aquestes:
- Xarxes de Comunicació Industrials : Orientació i Interès tècnics.
- Disseny i Simulació Electrònica : Treball en grup i Presentacions Orals.
- Instrumentació Electrònica II :
- Capacitat d’anàlisi i síntesis.
- Comprendre i elaborar informes orals i escrits.
- Presentar en públic idees o resultats.
- Capacitat d’organització i planificació.
- Coneixements d’informàtica.
- Treballar en equip.
- Raonament crític.
- Treballar de forma autònoma.
La planificació i modificació d'una de les activitats docents de cada assignatura per a poder incloure l’aprenentatge de l’habilitat seleccionada i posteriorment dissenyar els instruments necessaris per a la seva avaluació es va realitzar de forma aïllada en cada assignatura. Això ha permès que cada professor tingués llibertat per aplicar metodologies i avaluacions diferents que seran discutides en el següents apartats.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Alorda, T., Verd, J. i Rodríguez-Navas, G (2009). Aproximació a la mesura ECTS i disseny de mecanismes d’avaluació de les competències socio-profesionals a l’Enginyeria Tècnica Industrial. . IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PAGINES 3-26. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/t-alorda/index.html en (poner fecha)”
