A. Introducció i objectius
En el nou context de l'EEES, la mesura en crèdits ECTS de les activitats docents a les assignatures d’Enginyeria Tècnica Industrial de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de les Illes Balears, requereix d’una certa experiència a l’hora de planificar aquestes activitats. A les hores presencials dedicades per l’alumne a una certa activitat, que tot professor universitari pot controlar i verificar fàcilment, cal sumar les hores de planificació de les sessions, les hores d’estudi, les hores per a fer la memòria, i les hores necessàries per a l’avaluació que necessitarà l'alumne de treball individual o en petit grup sense la presència del professor.
Aquest document centra la seva atenció en establir criteris de mesura de crèdits ECTS i compartir experiències a l’hora de mesurar en crèdits ECTS. A dia d'avui, les experiències en aquest sentit realitzades a la Universitat de les Illes Balears (UIB), s'han fet partint de la planificació completa d'una assignatura, mentre que aquesta experiència es centra sobre una de les activitats docents de les assignatures participants. Els autors pensam que aquesta és la millor forma de poder estimar els crèdits ECTS totals d’una assignatura: activitat a activitat.
Les assignatures que varen participar d'aquest projecte són de la titulació de l'enginyeria tècnica industrial de l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la UIB. L’EPS com moltres altres escoles i facultats ja havien fet experiències d'aplicació i mesura dels crèdits ECTS per a tot un conjunt d'assignatures, però l'elevada complexitat del procés de recollida de dades no varen permetre obtenir dades concretes a l’hora de planificar una assignatura amb activitats mesurades amb ECTS. Així, un dels objectius d’aquest document és oferir algunes dades que permetin establir criteris d'estimació dels crèdits ECTS durant la planificació d'activitats per part del professorat.
Per altra banda, la reforma que es vol dur a terme en els estudis universitaris, introdueix una sèrie de components nous dins els objectius de les titulacions que fins ara no s’havien tingut en compta de forma explícita. Es tracta que els titulats universitaris han de demostrar haver assolits no només uns certs coneixements propis de la seva titulació, sinó unes certes competències socio-professionals demandades per la societat en general i sobretot dels sectors que reben aquests titulats [1].
La introducció d’aquestes noves capacitats socio-professionals com a continguts de les titulacions, presenta dues dificultats principals a l’hora de ser desenvolupades i avaluades pel professorat universitari. La primera fa referència a la pròpia formació i capacitat que té el professorat envers aquestes capacitats i la segona el canvi de concepció de l'ensenyament universitari que implica (l'alumne no aprendrà els continguts i coneixements des del punt de vista del professor, sinó que el professor el guiarà en el seu aprenentatge personal). Per altra banda, el professor universitari és el responsable de qualificar l’assoliment de tots els objectius d’una certa assignatura per part de l’alumne. Així doncs, serà necessari la planificació d'activitats docents que permetin l’aprenentatge d’aquestes habilitats socials, però també que permetin la seva avaluació per part del professor.
Val a dir, que sobre aquest tema hi ha molta feina feta per part dels investigadors i professionals de les ciències de l’educació. Així doncs, no es tracta d’inventar nous processos d’avaluació, sinó de seleccionar els que millor s’adapten als objectius que s’han d’avaluar i sobretot que ofereixin confiança tant als alumnes com als professors sobre els resultats d’aquests processos d’avaluació. En aquest projecte s'han seleccionat un conjunt de competències socio-professionals, que de ben segur seran incloses dins el disseny del futur pla d’estudis d’enginyeria Tècnica Industrial; s'han dissenyar activitats que promoguin l’aprenentatge d’aquestes habilitats socials i s'han utilitzar diferents instruments d’avaluació per a determinar la seva utilitat i confiança tant dels alumnes com dels professors en els seus resultats.
A continuació aquest document es divideix en tres apartats: a l’apartat de desenvolupament del projecte es descriu la planificació i coordinació que es va establir entre les diferents assignatures participants del projecte. A l’apartat següent de comentaris per assignatures es vol recollir tot el material i resultats que els diferents professors van anar realitzant dins les seves respectives assignatures. Per finalment recollir en l’apartat de conclusions unes valoracions generals que podrien servir de criteris a futures experiències.
Val a dir, que les assignatures seleccionades es realitzen dins el mateix curs acadèmic, però en quadrimestres diferents. Així, es tracta d’un grup d’alumnes més o menys homogeni amb el qual s’ha desenvolupat el treball. D’aquesta forma podem extreure conclusions generals en tractar-se d’un grup d’alumnes que s’ha matriculat a les tres assignatures seleccionades (encara que no tots els alumnes compleixin aquesta condició, sí ho fa la gran majoria).
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Alorda, T., Verd, J. i Rodríguez-Navas, G (2009). Aproximació a la mesura ECTS i disseny de mecanismes d’avaluació de les competències socio-profesionals a l’Enginyeria Tècnica Industrial. . IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PAGINES 3-26. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/t-alorda/index.html en (poner fecha)”
