2. Tasques relacionades amb les funcions de suport especialitzat a centres
2.1. Suport als professionals d’educació infantil
- Facilitació d’eines i estratègies útils per elaborar programacions d’aula adequades a la diversitat de l’alumnat (PGA).
- Observació dels contextos educatius de 0 a 18 mesos. Intervenció i propostes de millora.
- Col·laboració en la posada en marxa del projecte A: El moviment el primer any de vida.
- Col·laboració en la posada en marxa del projecte D: Psicomotricitat i vida quotidiana.
- Utilització de les situacions de la vida diària com a eina d’aprenentatge que impulsa l’infant a ser un subjecte actiu.
- Difusió d’experiències de motricitat gruixada i d’experiències amb objectes (panera dels tresors, joc heurístic; joc simbòlic, construccions) i amb materials (aigua, terra, arena, aire, pintura, farina, llegums...) mitjançant el projecte B: Heurística, manipulació i experimentació.
- Planificació de la programació lingüística adequada a cada cas adoptant mesures d’immersió, tant pel que fa a les rutines com als contes i les cançons.
- Activitats per a la posada en marxa del projecte C: El llenguatge: preparar una sèrie d’activitats per tal que les famílies no catalanoparlants puguin començar a emprar i entendre la nostra llengua. Realitzar sessions d’estimulació del llenguatge relacionades amb diferents racons: buf, onomatopeies, llavis...
- Col·laboració en el protocol de traspàs d’alumnes a final de curs.
- Participació en l’avaluació i el traspàs de l’alumnat.
2.2. Suport als alumnes amb necessitats educatives específiques
- Col·laboració en el coneixement de les competències bàsiques dels infants a partir de les informacions, de les observacions i de la interacció.
- Observació de la interacció infant - adults - altres infants i amb el seu entorn.
- Entrevistes de recollida d’informacions amb família-mestres.
- Entrevistes de devolució amb família-mestres.
- Elaboració de l’informe psicopedagògic i del dictamen quan sigui pertinent, segons normativa de 14 de febrer de 1996 i amb el consens previ de tot l’Equip d’Atenció Primerenca.
- En el moment que l’infant hagi de canviar de centre, seguir el protocol de traspàs.
2.3. Suport a les famílies d’infants escolaritzats
Objectius:
- Promoure la relació famílies-centre per incidir de forma coherent en la infància.
- Contribuir que les relacions famílies-centre es basin en la col·laboració i el respecte mutu, evitant les posicions jeràrquiques, les desqualificacions, les relacions d’exigència i de fiscalització.
- Promoure la creació de grups de formació de pares i mares d’infants a les escoletes.
- Acompanyar les famílies d’infants amb necessitats educatives puntuals, temporals o permanents, durant tota l’escolarització del fill, i donar-los suport.
Actuacions:
- Col·laboració en l’elaboració i execució del Programa d’adaptació dels infants i les seves famílies al centre (0-3/3-6).
- Col·laboració en l’execució del projecte Parlem dels nostres infants III. Grups de formació amb famílies. Acompanyament i orientació per a pares i mares. El projecte inclou la participació de les educadores en el seminari del CEP La coordinació de l’educació infantil dins l’àmbit del municipi. Projecte elaborat per l’Ajuntament de Manacor, el CEP i l’EAP i adequació als diferents centres participants.
- Facilitació de models d’activitats: activitats d’implicació directa a l’aula (el pare o la mare, o els padrins acuden a explicar un conte, etc); activitats d’implicació indirecta a l’aula: aportació de materials, la capsa dels tresors, diari casa-escola, la capsa dels sons, etc.
- Revisió conjunta de la qualitat de relació emprada per les educadores amb les famílies, tant en els contactes personals com en les comunicacions escrites.
- Donar suport als grups de formació de pares i mares creats en el marc del projecte de coordinació 1r-2n cicle amb el títol de: Parlem dels nostres infants III. Grups de formació amb famílies. Acompanyament i orientació per a pares i mares.
- Donar suport a altres iniciatives dels centres per treballar amb famílies.
- Donarem suport als pares d’infants amb algun tipus de necessitat per tal que puguin tenir resposta a les seves inquietuds i se sentin acompanyats i atesos durant el procés d’escolarització dels infants.
La nostra actuació amb aquestes famílies (i amb les seves educadores) serà molt acurada en moments puntuals del procés educatiu:
- Durant el període d’adaptació.
- Quan hi hagi problemes en l’àmbit personal o familiar.
- Durant el procés d’avaluació psicopedagògica.
- El moment de preparar-los per a la transició al segon cicle d’infantil, aplicació del Programa d’adaptació 1r-2n cicle.
Per dur a terme les nostres funcions, durant aquests anys ens hem anat formant a partir de la nostra pràctica diària en el sector i a les escoletes, els cursos de formació, lectures, seminaris..., i així hem anat consolidant les bases metodològiques que guien la nostra pràctica.
Bases metodològiques que guien la nostra pràctica
La nostra pràctica com a psicopedagogues es nodreix de les aportacions dels nombrosos autors que han contribuït a la configuració i millora de l’educació infantil:
Friedrich W. A. Fröbel (1782-1852), el pioner de la concepció moderna de la infància basada en l’educació dels sentits que Montessori i Decroly continuarien al segle XX.
Especial admiració i respecte mereixen les germanes Rosa (1860-1951) i Carolina Agazzi (1870-1945), dues mestres rurals que dugueren a la pràctica les idees que fonamenten l’Escola Nova i els moviments de Renovació Pedagògica.
Un paper destacat és el de Piaget, que, tot i ser un autor polèmic i superat en alguns aspectes (com ara considerar el desenvolupament com una condició sine qua non de l’aprenentatge), no es pot negar la importància de la seva aportació a la comprensió del desenvolupament psicològic humà (epistemologia genètica).
Vigotsky, amb aportacions com la de la zona de desenvolupament proximal com un diàleg entre l’infant i el seu futur i no entre l’infant i el passat d’un adult, d’un mestre o d’una societat; el fet de veure, reconèixer i considerar cada infant com un ésser únic i irrepetible, una persona que viu i es construeix en societat; i el concepte d’ensenyament-aprenentatge amb una concepció de reciprocitat, de diàleg, de col·laboració, en un sistema viu de relacions, com un tot inseparable, ben al contrari de la concepció piagetiana.
Els autors recents dels quals també rebem una gran influència són:
- Emmi Pikler (1902-1984) i el model de Lóczy.
- Loris Malaguzzi (1920-1994) i el model de Reggio de l’Emília.
- Elionor Goldschmied i les seves propostes sobre el joc de la descoberta i el paper de la persona clau.
- Bernard Aucouturier i les seves orientacions sobre la pràctica psicomotriu.
- John Bowlby (1970-1990) i la teoria de l’aferrament.
Algunes de les aportacions que ens han fet aquests autors i que incideixen en la nostra pràctica són:
- El respecte per l’evolució individual de cada infant, evitant l’estimulació de conductes per a la qual encara no ha assolit la maduresa suficient (E. Pikler).
- El perjudici que pot suposar una estimulació excessiva. Cal respectar la intimitat i el ritme de l’infant i deixar moments de no intervenció de l’adult (E. Pikler).
- La institucionalització de l’educació infantil de 0 a 3 anys (L. Malaguzzi).
- Els jocs de descoberta com una manera ordenada d’aprofitar l’activitat espontània dels infants (E. Goldschmied).
- El paper de «la persona clau» com a metodologia organitzativa per poder donar una atenció personalitzada i de qualitat als infants a les escoletes.
- La sociabilització real ve de les experiències d’afecte vertader amb algunes de les persones properes a l’infant. Privar els infants d’unes relacions personals estretes és una equivocació greu que se sol donar en alguns grups d’educació infantil. Això es pot arreglar en part amb la idea de tenir una persona clau (E. Goldschmied).
- La pràctica psicomotriu com un procés d’ajuda que acompanya l’infant en el recorregut de maduració personal (B. Aucouturier).
- La importància que té per al desenvolupament de la personalitat sana de l’infant establir un fort vincle d’afecció des dels primers dies de vida (Bowlby).