2. Disseny de la investigació
2.1. Disseny teòric
2.1.1. Objecte de la investigació
Amb la implementació a l’aula d’aquest material perseguim els següents objectius:
- Afavorir el seguiment de l’avaluació continuada per part de l’estudiant.
- Contribuir a fixar el coneixement adquirit per l’estudiant.
- Afavorir la progressiva autonomia de l’estudiant.
2.1.2. Marc teòric
Niikko (2002: 62) destaca que el portafoli «ha estat considerat una bona eina en moltes institucions formals, des dels jardins d’infància fins a la universitat, com a suport al creixement dels estudiants i també per a ajudar-los a assumir una major responsabilitat en el seu aprenentatge».
El mateix autor (2002: 63) identifica quatre característiques del portafoli:
- Pot convertir-se en una col·lecció organitzada de diversos materials de treball de l’estudiant, que serveix per a construir una visió holística de la seva activitat, i augmenta la seva motivació.
- Reforça la personalitat dels estudiants (creixement professional), les seves habilitats professionals (comunicació, interacció) i els seus processos cognitius (metacognició).
- És un procés que ajuda als estudiants a prendre en consideració les seves experiències, les seves sensacions, els seus pensaments, i a traçar connexions entre aquests elements.
- L’ús de portafolis significa que l’estudiant comença a estudiar el seu propi creixement, desenvolupament i aprenentatge en relació al passat, present i futur.
D’altra banda, la Universitat “Miguel Hernández” d’Elx va elaborar el 2006 una fitxa metodològica [1] en la qual es refereix al portafoli com «mètode d’ensenyament, aprenentatge i avaluació que consisteix en l’aportació de produccions de diferent índole per part de l’estudiant a través de les quals es poden jutjar les seves capacitats en el marc d’una disciplina o matèria d’estudi».
La mateixa publicació concreta els objectius que es persegueixen:
- Guiar els estudiants en la seva activitat i en la percepció els seus propis progressos.
- Estimular els estudiants perquè no es conformin amb els primers resultats, sinó que es preocupin del seu procés d’aprenentatge.
- Destacar la importància del desenvolupament individual, i intentar integrar els coneixements previs en la situació d’aprenentatge.
- Ressaltar allò que un estudiant sap de sí mateix i en relació al curs.
- Desenvolupar la capacitat per a localitzar informació, per a formular, analitzar i resoldre problemes.
Finalment, Klenowsky (2007: 8) considera el portafoli com «una metodologia especialment útil quan el que es pretén és que els alumnes siguin conscients dels canvis que es produeixen al llarg del procés d’aprenentatge». En la mateixa línia que Niikko, Klenowsky aposta per l’ús del portafoli per a desenvolupar la metacognició (2007: 46), així com per a conscienciar l’estudiant de les pròpies emocions en el decurs de les situacions d’aprenentatge (2007: 47).
2.1.3. Descripció de les hipòtesis
A continuació esquematitzarem (Figura 1) el nostre sistema de variables, on es descompon el concepte “Portafoli” en les dimensions “Seguiment” i “Aprehensió”. Al mateix temps, definirem alguns indicadors que ens permeten la recollida de dades a fi de valorar si es dóna o no cada dimensió.
Figura 1. Sistema de variables.
La conceptualització del que hem exposat anteriorment ens porta a les definicions següents:
- Portafoli: Material de treball de l’estudiant a través del qual planifica el seu treball setmanal i reflecteix per escrit els seus èxits, sensacions, dubtes, etc. sobre la pràctica instrumental.
- Seguiment: Acció i efecte d’utilitzar el portafoli de l’estudiant per als fins que ha estat dissenyat.
- Aprehensió: Captació i acceptació subjectiva d’un contingut de la consciència, per a reflectir-lo després per escrit.
- Control: Acció de reflectir per escrit la planificació del treball setmanal, duta a terme per part de l’estudiant.
- Redacció: Acció de reflectir per escrit diversos aspectes de caràcter subjectiu, relacionats amb la pràctica instrumental.
- Llenguatge: Ús d’un llenguatge adequat per a l’expressió dels diversos aspectes a què es refereix el portafoli.
- Expressió: Traducció en paraules d’aspectes rellevants de la pràctica setmanal, sobre els quals l’estudiant ha reflexionat prèviament.
Per a observar el funcionament de les variables “CTR” i “RED” utilitzarem una fitxa de control, atès que ambdós són de caràcter nominal, discret i qualitatiu:
- Variable “CTR”: Porta l’estudiant un control setmanal del repertori que practica en solitari?
- Sí
- No
- Variable “RED”: Reflecteix l’estudiant per escrit els diferents paràmetres a què es refereix el portafoli?
- Sí
- No
Per la seva banda, les variables “LNG” i “EXP” seran objecte d’una anàlisi textual de caràcter qualitatiu, de forma conjunta a les notes de camp que el docent hagi pogut recollir a l’aula durant la fase d’implementació del material.
Una vegada duta a terme la conceptualització i operativització de les variables, cal establir el marc que definirà el projecte d’investigació (Figura 2). Atès el caràcter eminentment pràctic del portafoli de l’estudiant, i la pròpia declaració d’objectius, la hipòtesi principal del treball (H1) resulta evident. Encara així, també es desprenen una sèrie d’hipòtesis secundàries que enunciem a continuació:
Figura 2. Sistema d’hipòtesis
- H1: “L’ús del portafoli de l’estudiant d’ensenyaments professionals de música contribueix a fixar el coneixement adquirit en la matèria”.
- H2: “L’ús del portafoli de l’estudiant d’ensenyaments professionals de música afavoreix la planificació setmanal de les tasques relacionades amb la pràctica instrumental”.
- H3: “L’ús del portafoli de l’estudiant d’ensenyaments professionals de música afavoreix la reflexió sobre els distints aspectes que influeixen en la pràctica instrumental”.
- H4: “L’organització racional de la tasca setmanal contribueix a la consolidació del coneixement adquirit a través de la pràctica”.
- H5: “La introspecció i reflexió sobre la pràctica instrumental afavoreixen la fixació del coneixement”.
2.1.4. Selecció de la mostra
Com hem indicat anteriorment, la nostra mostra és de caràcter reduït. Es compon de vuit estudiants de viola d’ensenyaments professionals (Taula 1). Concretament, cinc estaven matriculats el curs 2007-08 al Conservatori Professional de Música de Menorca, i tres ho estaven el curs 2008-09 al Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca. No va caldre una selecció prèvia, ni tampoc la petició d’un consentiment informat als estudiants que participaven, atès que la implementació d’aquest material en classe estava prevista en la programació didàctica de la matèria.
Curs |
Conservatori |
Nivell |
Nombre |
2007-08 |
Menorca |
1r |
1 |
2n |
2 |
||
3r |
1 |
||
4t |
1 |
||
2008-09 |
Mallorca |
2n |
1 |
3r |
1 |
||
5è |
1 |
Taula 1. Distribució d’estudiants i nivell d’ensenyaments professionals.
2.1.5. Pla d’acció general
2.1.5.1. Recursos materials
Per a la realització d’aquesta investigació comptem amb el material següent:
- Fitxes elaborades pel docent (format A5 a doble cara) que es lliuraven a l’estudiant i es recollien de forma setmanal.
- Llibreta d’apunts del professor per a reflectir notes de camp.
- Equipament informàtic (processador de textos, impressora) per a elaborar les esmentades fitxes.
Atès el caràcter reduït de la mostra d’estudiants, no va ser necessari l’ús de programari informàtic per al tractament estadístic (Excel, SPSS). Tanmateix, un futur cicle d’investigació amb una mostra major així ho requeriria.
2.2. Disseny metodològic
Hem elaborat un model de fitxa (Annex 1) que s’ha lliurat setmanalment a la mostra de referència. A l’anvers (Taula 3), el docent indicava el treball a realitzar per part de l’estudiant, d’acord amb una divisió preestablerta, segons el tipus de requeriment (obra, estudi tècnic, etc.). Al llarg de la setmana, l’estudiant anotava els dies de pràctica de cadascuna de les propostes o exercicis, de manera que podia adquirir consciència de la distribució efectiva del seu temps d’estudi.
El revers de la fitxa (Taula 4) es troba dividit en dues parts per una línia vertical. A l’esquerra, el professor anota consells, indicacions, recordatoris que poden ser útils per a l’alumne en la seva pràctica instrumental en solitari. A la dreta, l’estudiant anota, a manera de diari, la seva percepció del treball setmanal, impressions, problemes que ha trobat, propostes de solució a aquests problemes, etc
L’estudiant ha de transcriure tot el contingut de la fitxa a una llibreta d’apunts amb una periodicitat setmanal, i tornar la fitxa al professor la propera classe. Aquest li proporcionarà una altra fitxa per a la setmana que ve. Al final del trimestre, abans de la sessió d’avaluació, el professor sol·licita als estudiants que lliurin la seva llibreta d’apunts, on hi haurà reflectit el contingut de totes les fitxes setmanals. La valoració positiva d’aquest treball influeix en l’avaluació final en un petit percentatge dins dels continguts actitudinals, la qual cosa pot en alguns casos arrodonir la qualificació global a l’alça o a la baixa.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Gil, V. (2011). El portafoli de l’estudiant: un model d’avaluació per als ensenyaments professionals de música. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2, n. 2, PAGINES 39-48. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/gil/index.html en (poner fecha)”
