Joan Oleza

És catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de València des de 1976. Ha estat Degà de la Facultat de Filologia i professor convidat en diverses universitats internacionals: Bolonya, Xicago, La Plata, Londres, Mainz, Mar del Plata, Nottingham, Roma... Entre 1972 i 1974 va ser lector a la Universitat d'Odense. A la seva tornada va tenir una participació activa en la política dels darrers anys del franquisme i dels primers de la transició. Actualment fa de la Literatura vida i ofici de registres diversos: teoria literària: Sincronía y Diacronía, 1976; "Discurso y espacialidad en el relato", 1980; "Una nueva alianza entre historia y novela. Historia y ficción en el pensamiento literario del fin de siglo", 1996;  “Multiculturalismo y globalización. Pensando históricamente el presente desde la literatura.”, 2004. història literària: La novela del siglo XIX, 1976; estudis sobre la novel·la del segle XIX (Galdós, Clarín, Valera…), sobre Blasco Ibáñez, sobre el Modernisme, sobre les Avantguardes, la Generació del 27 i l'exili (Max Aub, Alberti, Ayala, Llorenç Villalonga), sobre la literatura i el debat cultural a les acaballes del mileni. filologia: edicions crítiques de La Regenta, 1984, i de Su único hijo, 1990; direcció de l'edició crítica de les Obras Completas de Max Aub. història teatral: Teatro y prácticas escénicas, I, 1984, i II, 1986, edició de les Obras Completas de Guillén de Castro, múltiples estudis sobre Lope de Vega; direcció del projecte de investigació Diccionario de Argumentos y Datos del teatro de Lope de Vega. crítica literària “militant”: articles sobre autors i obres d'actualitat tant en català com en castellà. assaigs sobre qüestions socials: Llengua, Literatura i Poder, 1987, en col·laboració amb J. Iborra, M. Aznar, J. Pérez Montaner, J. Huguet.... Com a novel·lista ha publicat diversos relats i tres novel·les: La mansión roja (1979), Tots els jocs de tots els jugadors (1981), novel·la que va rebre el "Premi de la Crítica del País Valencià", Cuerpo de transición (1992), La vida infidel d’un Arlequí (2009). Per a més informació podeu consultar el seu web personal

Ponència

«La literatura a l’era de la informació: el salt evolutiu d’una pràctica social»             El punt de partida és la constatació del canvi d’època en què ens trobem immersos des de les acaballes del segle XX i les mutacions que aquest canvi està provocant en la literatura, configurada com a pràctica social, fins a determinar un fenòmen que es podría descriure com salt evolutiu, d’adaptació a un medi —diferent d’aquell que fou el seu en la Modernitat— que és  l’espai global de la comunicació, en una era que ha estat caracteritzada com l’era de la informació. El punt d’arribada és la reflexió sobre les bases possibles del compromís amb la literatura en aquesta nova época.