Ricard Ripoll

És professor de literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigeix el GRES (Grup de Recerca sobre Escriptures Subversives), organitza col·loquis internacionals (sobre l’escriptura fragmentària, 2001; sobre les estratègies de l’il·legible, 2003; sobre Lautréamont per al 2006). Ha escrit diversos articles sobre Lautréamont, Nerval, Nathalie Sarraute, San-Antonio, Martí i Pol... La seva obra s’inscriu en una nova textualitat nascuda d’algunes experiències modernes d’autoficció. Ha publicat les autoficcions poètiques Els encontres fortuïts (Viena, 2001) i La memòria dels mots (3i4, 2003) i la novel·la L’Espai dels Impossibles (March Editor, 2005) que s’inscriu en la col·lecció Palimpsest on també ha publicat la traducció de l’obra completa d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Els Cants de Maldoror, les Poesies, Cartes). Més informació a http://www.escriptors.cat/autors/ripollvr

Ponència

«L'escriptura com a crítica de la crítica literària: del Nouveau Roman a Tel Quel» La reflexió de Jean Ricardou, iniciada als anys 50 al voltant del Nouveau Roman, continuada als 60 i 70 amb l'aventura de Tel Quel, ens mostra una concepció de la literatura com a crítica permanent de la Institució i com a pràctica de l'escriptura, negant la separació entre teoria i pràctica. Aquest pensament de la lletra és, avui encara, subversiu. Veurem com s'articula i quines lectures ha permès de realitzar. Per a Ricardou, l'escriptura, en contra de la literatura, ens dota d'una força crítica que és, alhora, una força política capaç de superar l'impressionisme de la crítica literària més convencional.