4. Barrers i facilitadors
Tot el procés de desenvolupament del treball en xarxa s’enfronta a una sèrie d’obstacles que s’han de tenir presents, ja que poden fer fracassar tota l’experiència. També hi ha diversos factors facilitadors del procés que s’han de saber aprofitar. A continuació presentam la reflexió feta a partir de les experiències d’aquests anys.
4.1. Formació, implementació i continuïtat de les accions en l'etapa de formació d'una xarxa
Barreres
Selecció inadequada de membres o organitzacions: en convocar altres persones o entitats cal tenir en compte la relació entre el tipus de necessitats per cobrir i la predisposició dels possibles convocats per col·laborar amb la xarxa. Això afavorirà el necessari equilibri entre els participants per compartir interessos i recursos per optimitzar la capacitat d'integració interinstitucional.
Falta d'objectius o interessos comuns entre membres: el que uneix i dóna sentit a una xarxa és la tasca, el projecte estratègic comú. Si les entitats o els membres no senten que les seves expectatives es troben representades en les metes que es proposa la xarxa, és molt probable que tendeixin a replegar-se i a abandonar la seva participació en la xarxa.
En aquest cas, si una entitat no arriba a consensos per plantar cara a les necessitats i pretén protagonitzar la xarxa i aprofitar-se’n, no és convenient que participi en la xarxa socioeducativa.
Conflictes entre membres sense disposar de criteris per a la construcció de consensos: en la tasca grupal hi ha etapes i conflictes que són propis de l'organització. És útil aprendre a identificar-los per no personalitzar les controvèrsies i poder pensar-les amb major objectivitat. Fer-ho així generalment produeix alleujament i permet avançar amb major efectivitat. Per això mateix, és recomanable fixar criteris elaborats per consens per dirimir situacions de discrepància, centrant-nos en els problemes i no en les persones.
Facilitadors
Identificació dels interessos de cada entitat per a la construcció d'objectius compartits: si cada entitat posa en clar allò que espera d'aquesta unió, resulta més senzill construir plans de treball que se sostinguin en el temps perquè responen a necessitats reals. Això facilita la viabilitat de les accions, tenint en compte que en cap cas no han de postergar-se les necessitats concretes de les comunitats.
Definició clara del problema i les metes que convoquen els membres de la xarxa: un bon diagnòstic que delimiti els problemes permet analitzar la correspondència entre les metes que la xarxa es proposa i el seu ajustament a les tasques a què s’encara.
Elaboració de les normes de funcionament i de presa de decisions: la xarxa és una organització essencialment democràtica i de participació voluntària. Per tant, ha de preveure pautes per assegurar que la presa de decisions consideri el conjunt de representants. Tots han de sentir-se continguts i representats en el funcionament de la xarxa. Això suposa la consolidació d'una bona organització de la tasca.
4.2. En l'etapa d'implementació i continuïtat de les accions
Barreres
Poca participació dels membres: hauria d’entendre's com a senyal que no s'estan tenint en compte les expectatives prefixades, o bé que no s'ha fixat un pla de treball clar, entre altres qüestions possibles. En tot cas, aquest senyal, com qualsevol altre, constitueix una oportunitat per replantejar quina expectativa s'ha assolit i què falta consolidar com a xarxa.
Poca flexibilitat al canvi: les xarxes socials atenen problemes complexos que requereixen capacitat de reacció ràpida, ja que moltes vegades demanen solucions urgents. Qualsevol diagnòstic que s'hagi realitzat ha de concebre's com una lectura parcial i transitòria, ja que la realitat canvia contínuament les variables en joc i, per tant, exigeix capacitat d'adaptació en les estratègies i creativitat. No es tracta de renunciar a metes comunes, sinó de trobar, cada vegada, més camins i nous companys de treball per accedir als mateixos objectius.
Facilitadors
Compromís i motivació dels participants: si el grup de treball se sent representat en els objectius i mètodes de treball, un senyal d'anar ben encaminats serà el clima de compromís i satisfacció grupal.
Formalització de processos i elaboració de protocols de treball: dissenyar protocols de col·laboració, utilitzar actes d'acords, protocols i altres documents que formalitzin els compromisos de les parts, permet definir els límits de la intervenció de cadascun i fitar realment les expectatives que es dipositen en els altres.
Els protocols de col·laboració, redactats amb la participació dels membres de la xarxa, han de servir per objectivar maneres d'encarar les tasques, els projectes, com també normes per regular els conflictes.
Aquests protocols han de posseir flexibilitat suficient com per no limitar la participació i creativitat dels membres.
Elecció de símbols que afavoreixin la cohesió i el sentit de pertinença: triar un nom, un lema o una figura emblemàtica en ocasions és un poderós factor d'unió.
Disponibilitat de recursos humans i financers: la xarxa necessita recursos per assolir els seus fins. Aquests poden sorgir de la unió de disponibilitats dels membres, però també és recomanable que es mostri receptiva i amatent activament a incloure noves aportacions, encara que no provinguin de membres que treballin formalment a la xarxa. És el cas de les donacions, els espònsors, suports voluntaris, etc., de caràcter més puntual.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Ballester, L., Muñoz, A.,(2009). Treball comunitari: treball socioeducatiu en xarxa. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PAGINES 91-108. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/ballester-munoz/index.html en (poner fecha)”
