3. El treball socioeducatiu en xarxa
Davant les situacions de necessitat és possible diferenciar aspectes en els quals cada servei pot intervenir i ha d’intervenir en forma directa i aquells en els quals es requereix suport dels altres serveis, de les famílies i/o de la comunitat.
En les situacions de necessitats, poden discriminar-se des d’una perspectiva de política social aquells factors que superen la capacitat d’intervenció social i educativa, com ara els processos econòmics o demogràfics més generals, i aquells que poden ser tractats des d’una perspectiva local.
Des d’una perspectiva metodològica també podem diferenciar aspectes educatius (suposen alternatives pedagògiques) i aspectes socials (requereixen alternatives de treball social articulat amb la comunitat).
Des d’una perspectiva socioeducativa més integral, les necessitats poden ser tractades de moltes formes, però la forma que ofereix més garanties de canvi és socioeducativa: canviar contextos, recursos, capacitats, etc., de forma articulada.
A manera d'exemple cal ressenyar que en la Comissió de Abordatge i Prevenció del Conflicte d'Inca cadascun dels serveis representats dóna resposta a aquelles situacions que es creen al seu entorn específic, i a priori, no necessiten d'altres per donar la resposta adequada a la situació creada. Les situacions que demanen una resposta més global tant educativa com social són presentades a la Comissió per obtenir la valoració de les altres entitats i així poder realitzar una intervenció articulada.
3.1. Punt de partida d'una xarxa socioeducativa?
L'anàlisi de les necessitats des d’aquesta perspectiva permet orientar el treball amb la comunitat en termes de definir les necessitats per socialitzar, les que tenen rellevància comunitària. A partir d’aquesta anàlisi de necessitats, es considera el treball en xarxa com l’opció que ofereix més garanties. El punt de partida de la construcció de la xarxa socioeducativa és triple:
- 1. Necessitats comunes en una comunitat delimitada.
- 2. Professionals i serveis amb capacitat i consciència de la importància de l’articulació.
- 3. Voluntat política (a l’Administració i/o a les entitats).
La confluència d'aquests tres factors defineix el punt de partida per a la construcció de la xarxa socioeducativa.
Tenint en compte que tant l'escola com els serveis socials es poden proposar com a eix de la xarxa socioeducativa, un d’aquests serveis o els dos junts han d’organitzar la convocatòria de la comissió d’articulació, atenent les previsions següents:
- 1. Triar les entitats que s’han de convidar i formalitzar la invitació per escrit, enunciant en termes generals la raó de la trobada.
Importa destacar el sentit de participar amb l'escola / els serveis socials per millorar les possibilitats de fer front a les necessitats. - 2. Preparar el procés de diagnòstic compartit amb les entitats convidades. Per a això se suggereix elaborar una síntesi senzilla del diagnòstic preliminar realitzat entre els participants, a partir d’una metodologia com el DAFO. Això permet enquadrar les primeres reunions a partir de necessitats per socialitzar i avançar amb els passos que implica la conformació de la xarxa socioeducativa.
En l’experiència desenvolupada a partir del programa de conflicte (Prevenció i abordatge del conflicte juvenil), es va optar per construir el diagnòstic posteriorment al procés d’identificació i reconeixement entre les entitats.
Per exemple, a Inca, a partir d'una anàlisi DAFO realitzada entre totes les entitats que varen acudir a les primeres convocatòries, es varen començar a definir les necessitats que la comunitat planteja com a més importants.
El grup de professionals i serveis que varen constituir la Comissió eren conscients de la importància que tenia una articulació per obtenir els objectius proposats. La incorporació de dos regidors del consistori d'Inca a la Comissió va facilitar el treball a professionals i entitats, ja que varen transmetre l'expectativa creada a l'equip de govern per aquesta metodologia de treball.
Les convocatòries, les actes, la difusió dels materials es realitza des dels serveis socials municipals, i les trobades tenen lloc als instituts d'ensenyament secundari.
Es varen detectar aquelles necessitats comunes a les entitats presents. I a partir de l'anàlisi es varen iniciar les activitats i estratègies necessàries per a la consecució dels objectius. Tots les iniciatives comptaven amb el suport de totes les entitats presents, de manera que la força «reivindicativa» es feia molt superior que la que pogués exercir una sola entitat.
3.2. Com es pot consolidar l'organització d'una xarxa socioeducativa?
Suposa bàsicament el recorregut dels moments següents:
- Primer moment. Acta de constitució
Definició, entre les entitats que formen la comissió d’articulació, dels objectius de la xarxa socioeducativa. Atès que una xarxa es constitueix i consolida amb un projecte en comú, qui assumeixi la coordinació de la reunió podrà plantejar que, després de compartir problemes i possibles col·laboracions per superar-los, cada institució optarà per formalitzar la seva incorporació a la xarxa, a través de la signatura d'una acta conjunta, al llarg de les primeres trobades. Cal aclarir que pot ampliar-se en cas que progressivament s'incorporin noves entitats.
La formalització de la participació no s’ha incorporat de manera generalitzada, però la utilitat és evident. Permet formalitzar la xarxa, donar-hi més estabilitat institucional i definir un moment d’inici i constitució de la xarxa. És un punt de partida definit.
-
Segon moment. Diagnòstic de necessitats
Posada en comú del diagnòstic preliminar per ampliar-lo amb l'opinió dels professionals i voluntaris que formen part de les diverses entitats que participen en la xarxa. Això requereix un esforç d’articulació dels representants de les entitats o de la xarxa, a fi d'optimitzar el diàleg i l'exposició d'idees buscant el major respecte per les diferències.
En aquest sentit se suggereix organitzar la trobada de síntesi de les aportacions amb un treball previ de revisió i integració d’aportacions, per tal de facilitar la discussió i organitzar la participació. El document de diagnòstic que es posa a discussió ja és un document integrat.
- Prioritats i estratègies.
El resultat de la discussió haurà de permetre el registre de problemes prioritzats pel seu impacte social i/o educatiu i l'establiment d'estratègies d’actuació, atenent el que pot ser assumit per una xarxa socioeducativa, per exemple, aquelles estratègies relacionades amb la salut, el temps lliure, la infraestructura, la prevenció d'addiccions, l’alimentació, etc. (vegeu l’edició de material de suport per a la definició dels problemes que abordarà la xarxa)
-
Tercer moment. Propostes de treball
Definició conjunta de les alternatives per treballar atenent la viabilitat d’aquestes. En aquest punt és necessari posar en comú els recursos de què es disposa o bé la possibilitat d'obtenir-los, és a dir, considerar les capacitats tant materials com de gestió de cadascuna de les entitats participants.
Per exemple, una o diverses escoles poden presentar com a recurs el seu servei de voluntariat socioeducatiu (vegeu l’experiència de l’IES Sureda i Blanes de Palma), en cas d'haver-ne organitzat un, o bé demanar col·laboració per conformar-lo, en cas de considerar-se una alternativa localment vàlida. De la mateixa manera, poden plantejar l'alternativa de realitzar activitats fora de l’horari acadèmic i compartir possibilitats i necessitats referent a això, etc. (vegeu la guia per al disseny d'un pla d'acció).
-
Quart moment. Protocols-projectes
Cal convidar els participants a definir protocols de col·laboració o, si la xarxa permet un treball estratègic a mitjà i llarg termini, definir un projecte de col·laboració. És evident que cal garantir el suport institucional als acords, de tal manera que no es podran considerar tancats fins que hi hagi aquest suport.
L’acte de formalització dels acords de col·laboració per escrit es pot aprofitar per divulgar de diverses maneres el treball de col·laboració. En el mateix acte de formalització pot acordar-se com s’han de donar a conèixer els acords.
3.3. Orientacions per al sosteniment de l'organització de les xarxes socioeducatives
Una xarxa és una forma d'organitzar el treball incorporant nous participants o aliats (no participants de manera permanent). Ja sabem que el treball en xarxa és una metodologia basada a «fer amb altres» o «fer entre tots», sense que cap de les institucions que la integren no perdi la seva identitat i funció. Per tant, podem reconsiderar els factors que defineixen el treball socioeducatiu en xarxa:
Factors generals |
Factors específics |
Característiques conceptuals |
1. Reflecteix una filosofia solidària |
Característiques organitzatives |
1. Comissions d’articulació |
Característiques metodològiques |
1. Es basa en la detecció de preocupacions comunes (necessitats), és a dir, en l'elaboració d'un diagnòstic participatiu DAFO. (Socialitzar necessitats.) |
La manera d'abordar l'organització d'una xarxa i la resolució de conflictes, que naturalment es presenten a l'hora de construir consensos entre les persones i les entitats representades en cada cas, farà adonar-se de la solidesa d’aquesta i de la seva capacitat per implementar projectes socioeducatius sustentables.
Per això, és necessari tenir presents aquells factors que actuen com a facilitadors i els que, per contra, obstaculitzen la construcció de vincles a fi de prevenir problemes i promoure cooperació.
Factors que obstrueixen o faciliten l'organització d'una xarxa:
El treball en xarxa resulta un tipus de metodologia que necessita mantenir en el temps dos tipus d'intervencions:
- les vinculades a qüestions operatives (com es pot desenvolupar els projectes i estratègies metodològiques per fer front a les prioritats?);
- les relacionades amb l'aprenentatge d'un model d'interacció amb els altres, per a l'assoliment de metes compartides (com es pot fer coses junts?).
Potser aquest últim aspecte, referit a l'entrenament en l'habilitat de conciliar interessos i resoldre conflictes, com també consensuar criteris, és el més complicat i també el més gratificant de l'acció en xarxa.
De l'anàlisi d'experiències portades a terme per escoles i serveis socials, tant a les Illes Balears com en altres comunitats, s'ha intentat extreure alguns suggeriments útils a l'hora d'imaginar com s’ha de desenvolupar l'estratègia de xarxes, amb la intenció de contribuir a una identificació senzilla d'aspectes que faciliten o obstaculitzen la tasca.
Es descriuen aquí alguns dels factors que amb més freqüència es presenten en el treball en xarxa. Per a això, als elements que obstaculitzen la construcció de les xarxes els designarem amb el terme genèric de «barreres»; per altra banda, als elements que faciliten la consolidació d'aquesta estratègia els direm «facilitadors».
Són només exemples i, segurament, l'experiència local podrà identificar molts més factors. Hem considerat oportú agrupar barreres i facilitadors d'acord amb les distintes etapes que caracteritzen la construcció d'una xarxa.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Ballester, L., Muñoz, A.,(2009). Treball comunitari: treball socioeducatiu en xarxa. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PAGINES 91-108. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/ballester-munoz/index.html en (poner fecha)”
