2. CRÍTICA
2. 1. Narrativa i cultura catalana dels anys 70 i 80
ALCARAZ, Joan (1974). «Taula rodona sobre narrativa catalana». Canigó [Barcelona], 352 (6 juliol). Pàgs. 10-12.
BOU, Enric (1988). «La literatura actual». A: MOLAS, Joaquim (dir.). Història de la literatura catalana, vol. XI. Barcelona: Ariel. Pàgs. 355-420.
BROCH, Àlex (1975). «Novela y antinovela». El correo catalán [Barcelona], 4 setembre. Pàg. 10.
—— (1976). «Búsqueda y ruptura». El correo catalán [Barcelona], 18 març. Pàg. 32.
—— (1977). «La crítica catalana, avui». Taula de Canvi [Barcelona], 7 (setembre-octubre). Pàgs. 106-113.
—— (1980). Literatura catalana dels anys setanta. Barcelona: Edicions 62.
—— (1985). Literatura catalana. Balanç de futur. Barcelona: El Mall.
—— (1991). Literatura catalana dels anys vuitanta. Barcelona: Edicions 62.
—— (1991). «Textualisme i literatura catalana». Cultura [Barcelona], 27 (octubre). Pàgs. 46-47.
—— (1996). «Els narradors de la generació dels setanta». A: DD. AA. La generació dels setanta: 25 anys. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Pàgs. 45-58.
BROCH, Àlex; CALAFAT, Francesc; IZQUIERDO, Oriol; LLURÓ, Josep M.; SALA-VALLDAURA, Josep M. (1992). 70-80-90. Literatura (Dues dècades des de la tercera i última). València: 3i4.
CAMPILLO, Maria; CASSANY, Enric; CROS, Assumpta (1982). «Una enquesta entre crítics literaris. Els millors títols 1971-1981». Serra d’Or [Barcelona], 271 (abril). Pàgs. 20-27.
CAPMANY, Maria Aurèlia (1983). «La novel·la del temps de la crisi». Canigó [Barcelona], 806-807 (19-26 març). Pàgs. 68-71.
CARBÓ, Ferran; SIMBOR, Vicent (1993). «La narrativa», dins Literatura actual al País Valencià. València / Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pàgs. 85-176.
CÒNSUL, Isidor (1997). «Vint-i-cinc anys de novel·la: 1970-1995 (Una aproximació)». Caplletra [València],22 (primavera). Pàgs. 11-25.
CRAMERI, Kathryn (2000). Language, the Novelist and National Identity in Post-Franco Catalonia. Oxford: University of Oxford, European Humanities Research Centre.
DD. AA. (1991). Literatures submergides. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
DD. AA. (1992). Entorn de les literatures submergides. Vic: Associació per a les Arts Contemporànies.
DD. AA. (1993). Monogràfic «Marginats i marginals en la literatura catalana». Cultura [Barcelona], 42 (febrer).
DD. AA. (1994). Escriptura i combinatòria. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
DD. AA. (1996). La generació dels setanta: 25 anys. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
FERNÀNDEZ, Josep-Anton (2000). Another Country: Sexuality and National Identity in Catalan Gay Fiction. Leeds: Maney Publishing for the Modern Humanities Research Association.
GABANCHO, Patrícia (1999). «La cultura dels setanta: deu notes per refer la memòria». L’Avenç [Barcelona], 236 (maig). Pàgs. 17-21.
GIMFERRER, Pere (1975). «Narrativa joven catalana: la hora de la ruptura». Destino [Barcelona] (21 juny). Pàgs. 42-43.
GRAELLS, Guillem-Jordi (1982). «La narrativa illenca de postguerra». Randa [Barcelona], 13. Pàgs. 137-164.
GRAU, Daniel P. (1992). «Una novel·la que esclata: el (re)naixement de la novel·la catalana al País Valencià». El Temps [València], 410 (27 abril). Pàgs. 62-67.
GUILLAMON, Julià (1982). «La literatura al País Valencià (III). Dues vies per a la novel·la». Papers, suplement de Canigó [Barcelona], 42 (17 juliol). Pàg. 14.
—— (1982). «La literatura al País Valencià (i XV). Qüestions finals». Papers, suplement de Canigó [Barcelona], 57 (30 octubre). Pàg. 3.
—— (1991a). «La literatura que vindrà». A: DD. AA. Literatures submergides. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Pàgs. 23-31.
—— (1991 b). «“Literatures submergides”: número zero». Cultura [Barcelona], 27 (octubre). Pàgs. 48-49.
—— (2001). La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica. Barcelona: La Magrana.
—— (2002). «Experimentació i comunicació». A: Ricard Mas Peinado (ed.). Èczema. Del textualisme a la postmodernitat 1978-1984.Sabadell: Museu d’Art de Sabadell. Pàgs. 136-137.
HAC MOR, Carles (1992). «Escriptura (ideologia política, les reunions) i art conceptual a Catalunya». A: Pilar Parcerisas (ed.). Idees i actituds. Entorn de l’art conceptual a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Pàgs. 61-64.
IBORRA, Josep (1978). «La nova narrativa del País Valencià». Serra d’Or [Barcelona], 222 (març). Pàgs. 37-39.
—— (1978) «Ferrando, Piera, Tròlec i Cremades. Les novel·les de la preautonomia». Valencia Semanal [València], 32 (16-23 juliol). Pàgs. 38-39.
—— (1979). «La generació dels setanta: una nova narrativa al País Valencià». L’Espill [València], 3. Pàgs. 130-141. Recollit a La trinxera literària (València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995. Pàgs. 79-95).
—— (1986). «La novel·la valenciana contemporània». Revista de Catalunya [Barcelona], 3. Pàgs. 145-157.
—— (1995). «La novel·la valenciana contemporània», dins La trinxera literària. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pàgs. 97-109.
LLABRÉS, Pau (ed.) (1976). «Taula rodona. Del 36 fins avui: la postura dels nostres intel·lectuals». Lluc [Palma], 658 (abril). Pàgs. 7-10.
MARTÍ i OLIVELLA, Jaume; REY i GRANGÉ, Carme; PORQUERAS-MAYO, Albert (1980). Antologia de la narrativa catalana dels 70. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
MARTÍNEZ-GIL, Víctor (2004). «La narrativa catalana del textualisme a l’hipertext». A: Christian Camps i Pilar Arnau (eds.). Col·loqui europeu d’estudis catalans,vol. 2. La literatura catalana de la democràcia. Montpeller: Université Montpellier III / Association Française des Catalanistes. Pàgs. 203-215.
MAS PEINADO, Ricard (ed.) (2002). Èczema. Del textualisme a la postmodernitat 1978-1984. Sabadell: Museu d’Art de Sabadell.
MAS i VIVES, Joan (1986). «L’estat actual de la literatura catalana a Mallorca». Revista de Catalunya [Barcelona], 1 (octubre). Pàgs. 151-165.
OLEZA, Joan (1981). «La situació actual de la narrativa: entre l’autofàgia i la passió de contar». Trellat [València],4 (primavera-estiu). Pàgs. 26-35.
—— (1993). «La disyuntiva estética de la postmodernidad y el realismo». Compás de Letras [Madrid], 3 (desembre). Pàgs. 113-126.
PALAU, Montserrat (1982-3). «Moviment underground». Universitas Tarraconensis [Tarragona, Facultat de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia], III. Pàgs. 127-151.
—— (1984). «La novel·la catalana actual: la tendència cap a l’experimentació dels gèneres literaris». Universitas Tarraconensis [Tarragona, Facultat de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia], VII. Pàgs. 59-63.
—— (1987). Panorama de tendències de la novel·la catalana de postguerra. Quatre dècades de novel·la 1940-1980. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona (secció de Tarragona), Departament de Filologia.
PI de CABANYES, Oriol; GRAELLS, Guillem-Jordi (1971). La generació literària dels 70. 25 escriptors nascuts entre 1939-1949. Barcelona: Pòrtic. 2a ed.: Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2004.
PICAZO, Glòria (1991). «De l’art submergit». A: DD. AA. Literatures submergides. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Pàgs. 32-45.
PICORNELL, Mercè (2005). «Retòriques de manifest. Aproximació a la producció crítica del col·lectiu “Trencavel” (1974-1976)». Comunicació presentada al congrés «La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània». Universitat Autònoma de Barcelona. En curs de publicació.
PICORNELL, Mercè; PONS, Margalida (2005). «Marginalidad, integración y vanguardia en la literatura catalana postfranquista». Comunicaciópresentada al I Congreso Internacional - XI Simposio Internacional de la Asociación Andaluza de Semiótica «Culturas y mundialización».Jaén i Úbeda, 24-26 de novembre de 2005. En curs de publicació.
PIERA, Josep (1979). «Els darrers deu anys de la literatura catalana al País Valencià». Èczema [Sabadell], 8 (desembre). Pàgs. 1-14.
—— (1979). «La novel·la a València». Èczema [Sabadell], núm. 8 (desembre). Pàgs. 14-24.
PLANES, Josep (1973). «Sabem per on navega la novel·la?». Canigó [Barcelona], 321 (1 desembre). Pàg. 9.
PONS, Margalida (2006). «Contactes textuals: Intertextualitat matèrica en la narrativa experimental dels anys setanta i vuitanta». Comunicació presentada al «Segon Col·loqui Europeu d’Estudis Catalans», Béziers 2006. En curs de publicació.
Pradas, Eni (2005). «Ignasi Ubac: textualisme i renovació de la narrativa catalana en la segona meitat dels anys setanta». Treball de recerca (Doctorat en Filologia Catalana). Departament de Filologia Catalana, Universitat Autònoma de Barcelona.
—— (2005). «El col·lectiu Ignasi Ubac: textualisme i renovació de la narrativa catalana en la segona meitat dels anys setanta. Una modernitat inexistent». Comunicació presentada al congrés «La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània». Universitat Autònoma de Barcelona. En curs de publicació.
ROSSELLÓ BOVER, Pere (1995). «La recerca de noves alternatives en la literatura dels anys 70 i 80 a Mallorca». A: DD. AA. Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes,vol.I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pàgs. 93-119.
ROTUREAU, Montserrat (1989). La prose narrative en catalan (1968-1975) chez les écrivains nés après la guerre civile.Université Lumière-Lyon II.
SALVADOR, Vicent; PIQUER, Adolf (1992). Vint anys de novel·la catalana al País Valencià. València: 3i4.
SIMBOR i ROIG, Vicent (1998). «La novel·la actual al País Valencià i breu notícia de la literatura autobiogràfica». Serra d’Or [Barcelona], 457 (gener). Pàgs. 24-28.
SULLÀ, Enric (1975). «El viatge a Ítaca. Reflexions entorn de la novel·lística més recent». Els Marges [Barcelona], 3 (gener). Pàgs. 108-115.
TRIADÚ, Joan (1975). «Panorama de la novel·la. Un llarg camí ple d’aventures, de coneixences». Serra d’Or [Barcelona], 187 (abril). Pàgs. 69-72.
—— (1976). «Panorama de novel·la. No ens hem aturat, però...». Serra d’Or [Barcelona], 204 (setembre). Pàgs. 35-37.
—— (1977). «Panorama de novel·la. Imaginen, recorden, reivindiquen...». Serra d’Or [Barcelona], 216 (setembre). Pàgs. 41-43.
—— (1993).«La novel·la: de Mercè Rodoreda a Emili Teixidor». A: DD. AA. La cultura catalana recent (1960-1989). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pàgs. 97-112.
VALLCORBA, Jaume [Jaume Vallcorbaplana] (1976). «Underground vol dir metro». Els Marges [Barcelona], 8 (setembre). Pàgs. 131-137.
—— (1978). «Underground vol dir metro». Els Marges [Barcelona], 12 (gener). Pàgs. 114-117.
VIDAL, Josep A.; MASATS, Josep (1981). «Enquesta als escriptors dels Països Catalans». Canigó [Barcelona], 706-707 (25 abril). Pàgs. 26-32.
VIDAL ALCOVER, Jaume (1993). «Vint anys de narrativa catalana, 1968-1988», dins Estudis de literatura catalana contemporània. Barcelona: Universitat de Barcelona. Pàgs. 457-468.
2.2. Sobre els autors
2.2.1. Ferran Cremades
2.2.1.1. Articles, estudis i ressenyes
BROCH, Àlex (1988). «Coll de serps: vitalisme i destrucció». A: DD. AA. Homenatge a Lluís Guarner. València: Generalitat Valenciana, Monografies del Consell Valencià de Cultura. Pàgs. 65-76.
—— (1989). «Ferran Cremades, o sobre la qüestió dels estils narratius». Serra d’Or [Barcelona], 356 (juliol-agost). Pàgs. 60-61.
CAPMANY, Maria Aurèlia (1978). «Ferran Cremades. “Coll de serps” text o discurs textual». Avui [Barcelona], 23 juliol. Pàg. 22.
CAROL, José (1996). «La soledad y la fuerza del individuo» [Coll de serps], dins El sueño de la palabra (Viaje español de las letras catalanas). Barcelona: Ediciones del Bronce. Pàgs. 105-109.
MILIAN BATISTA, Montserrat (1989). «El “què” i el “com”». Lletra de Canvi [Barcelona], 22 (octubre). Pàg. 48.
2.2.1.2. Entrevistes
CASTELLS, Francesc (1978). «Conversa amb Ferran Cremades Arlandis. Plantar cara al bou roig». Serra d’Or [Barcelona], 220 (gener). Pàgs. 31-33.
FABRE, J. (1978). «“Coll de serps” és la història d’una execució». Tele/eXprés [Barcelona], 17 maig. Pàg. 11.
PONS, Agustí (1977-1978). «Cremades, un valencià per al Sant Jordi». Avui [Barcelona], 31 desembre - 1 gener. Pàg. 19.
RENDÉ i MASDEU, Joan (1981). «Ferran Cremades i el gran viatge literari». Lletres,suplement del diari Avui [Barcelona], 15 març. Pàg. V.
2.2.2. Carles Hac Mor
2.2.2.1. Articles, estudis i ressenyes
A.U. (1977). «Tu’m és no m’s / Desig/enuig / Escalaborns». Canigó [Barcelona], 529 (26 novembre). Pàgs. 30-31.
MELENDRES, Jaume (1977). «Volta el món, torna l’escalaborn». Tele/eXprés [Barcelona], 15 desembre. Pàg. 22.
MUNNÉ, Antoni (1982). «Escriure alguna cosa (sobre Agoc de Carles Hac Mor)». Arc Voltaic [Barcelona], 13 (tardor). Pàg. 28.
2.2.2.2. Entrevistes
BOMBÍ-VILASECA, Francesc (2004). «Carles Hac Mor: “La literatura catalana no ha sabut incorporar el llegat de les avantguardes”». Avui Cultura, suplement del diari Avui [Barcelona], 7 octubre. Pàgs. I-III.
CLAPÉS, Antoni (2002). «CHM, saforer. Conversa amb Carles Hac Mor a propòsit de la publicació de “fer safor”». Barcelona Review, 29 (març-abril) [en línia]. <http://www.barcelonareview.com/29/c_ac.htm>
2.2.3. Biel Mesquida
2.2.3.1. Articles, estudis i ressenyes
A.F. (1975). «L’adolescent de sal». Canigó [Barcelona], 414 (13 setembre). Pàg. 33.
ALBERTÍ, Josep (1975). «La prosa mallorquina d’avui (II). Biel Mesquida, canviar la novel·la». Diario de Mallorca [Palma], 3 juliol. Pàg. 22.
—— (1977). «La nostra narrativa, entre els vells models i el text (i 6)». Diario de Mallorca [Palma], 21 agost. Pàg. 10.
—— (1977). «Una ficció diferent qüestiona l’hàbit de lectura». Serra d’Or [Barcelona], 85 (desembre). Pàg. 85.
A. S. (1977). S/t [ressenya de Self-Service]. Canigó [Barcelona], 523 (15 octubre). Pàg. 36.
BROCH, Àlex (1975). «Un texto-novela». El Correo Catalán [Barcelona], 8 maig. Pàg. 24.
—— (1980). «Biel Mesquida», dins Literatura catalana dels anys setanta. Barcelona: Edicions 62. Pàgs. 123-137.
CAMPILLO, Maria (1978). «Quim Monzó-Biel Mesquida: “Self-service”». Els Marges [Barcelona], 12 (gener). Pàgs. 126-128.
CARRERAS, Anna (2005). «Teorització de la metaliteratura a través de la novel·la postmoderna: deslectura de “L’adolescent de sal”». Crítica Hispánica [Johnson City, Tennessee], 27: 1. Pàgs. 103-120.
CRAMERI, Kathryn (2000). «Biel Mesquida: The Act of Expression as a Force for Decolonization», dins Language, the Novelist and National Identity in Post-Franco Catalonia. Oxford: University of Oxford. Pàgs.116-155.
GUILLAMON, Julià (1995). «Biel Mesquida, una literatura exaltada». Serra d’Or [Barcelona], 432 (desembre). Pàgs. 57-59.
LLOVET, Jordi (1977). «El self-service sin clientes. El difícil progreso de las vanguardias catalanas». El Viejo Topo [Barcelona], 10 (juliol). Pàg. 48.
MANRESA, Andreu (1975). «Biel Mesquida i l’adolescent eròtic». Diario de Mallorca [Palma], 30 novembre. Pàgs. 32-33.
MELENDRES, Jaume (1975). «Mesquida no és mesquí». Tele/eXprés [Barcelona], 18 juny. Pàg. 17.
MESQUIDA, Biel (1975). «Després de dos anys de silenci: L’adolescent de sal. Un-subjecte-en-procés. La-lectura-del-cos-i-les-seves-mutacions». Canigó [Barcelona], 394 (26 abril). Pàgs. 27-28.
MUNNÉ, Antoni (1975). «De la ficció com a productora del discurs crític». Serra d’Or [Barcelona], 194 (novembre). Pàgs. 47-49.
PARCERISAS, Francesc (1975). «Nota sobre “L’adolescent de sal”». Diario de Mallorca [Palma], 30 novembre. Pàg. 14.
PI DE CABANYES, Oriol (1977). «Monzó i Mesquida de bracet». Avui [Barcelona], 26 juny. Pàg. 24.
—— (1978). «Biel Mesquida. Un text infecte». Avui [Barcelona], 25 juny. Pàg. 24.
PONS, Margalida (2005). «El cos-text o l’escriptura del desig: al·legories de la narrativa experimental dels setanta». A: RIERA, Carme; TORRAS, Meri et alt. (eds.). Los hábitos del deseo, vol. 2. València: Excultura. Pàgs. 391-402.
PONT, Jaume (1976). «“L’adolescent de sal”, de Biel Mesquida: Análisis de un proceso». Ínsula [Madrid], 355. Pàg. 5.
RAFART, Susanna (2004). «I corre, corre la font. Una aproximació a la narrativa de Biel Mesquida». Caràcters [València], 28 (juny). Pàg. 24.
ROTUREAU, Emilienne (1998). «Une intertextualité au féminin: l’adolescent de sel et la femme libérée». A: DD. AA. Hommage à Simone Saillard. Lyon: Centre d’Études Mediterranéennes Ibériques et Ibéro-Américaines. Pàgs. 147-168.
TALLER LLUNÀTIC [Josep Albertí, Bartomeu Cabot, Lluís Maicas, Jaume Sastre](1981). «Aina Cohen i Mesquida ha obert els salons de bell nou». El Correu de Son Coc [Palma], 4 (febrer).
TERÉS ILLA, Assumpta (1998). «Biel Mesquida: instantànies de l’artista adolescent». Lluc [Palma], 806-807 (setembre-desembre). Pàgs. 53-55.
2.2.3.2. Entrevistes
FIGUERES, Josep M. (1978). «L’ús escaient de la bogeria». Avui [Barcelona] (16 abril). Pàg. 24.
GRAELLS, Guillem-Jordi (1973). «Biel Mesquida, IV Premi Bertrana». Serra d’Or [Barcelona], 168 (setembre). Pàg. 33.
JIMÉNEZ LOSANTOS, Federico (1978). «Literatura y cultura gay». El Viejo Topo [Barcelona], 16 (gener). Pàgs. 13-16.
MANRESA, Andreu (1975). «Biel Mesquida i l’adolescent eròtic». Diario de Mallorca [Palma], 30 novembre. Pàgs. 32-33.
POMAR, Jaume (1973). «Gabriel Mesquida: premio Prudenci Bertrana-73. Romper con la joven narrativa catalana». Diario de Mallorca [Palma] (2 agost). Pàg. 25.
VILLARONGA, Agustí (1977). «La TV debería ser un instrumento-abanico para diversas ideologías». Diario de Mallorca [Palma], 11 març. Pàgs. 20-21.
2.2.4. Quim Monzó
2.2.4.1. Articles, estudis i ressenyes
ALBERTÍ, Josep (1977). «Una ficció diferent qüestiona l’hàbit de lectura». Serra d’Or [Barcelona], 85 (desembre). Pàg. 85.
—— (1977). «La nostra narrativa, entre els vells models i el text (i 6)». Diario de Mallorca [Palma], 21 agost. Pàg. 10.
A. S. (1977). S/t [ressenya de «Self-Service»]. Canigó [Barcelona], 523 (15 octubre). Pàg. 36.
ALONSO, Vicent (2002). «“Redacció”, de Quim Monzó, i dues de les seues versions cinematogràfiques». Caplletra [València], 33 (tardor). Pàgs. 123-136.
BALAGUER, Enric (1997). «Quim Monzó i la societat postmoderna. “El perquè de tot plegat”: un comentari de text». Caplletra [València], 22 (primavera). Pàgs. 81-89.
BOURRET, Michel (1998). «Des objets et des choses dans Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury». Rec. Revue d’Études Catalanes [Montpeller], 1. Pàgs. 57-70.
CAMPILLO, Maria (1978). «Quim Monzó-Biel Mesquida: “Self-service”». Els Marges [Barcelona], 12 (gener). Pàgs. 126-128.
CARA, Hilari de (1989). «La postmodernitat literària: l’obra de Quim Monzó». [Tesi doctoral inèdita. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Universitat de les Illes Balears.]
CHARLON, Anne (1998). «Olivetti, Kafka, Cortázar et Moulinex ou les sources de Quim Monzó». Rec. Revue d’Études Catalanes [Montpeller], 1. Pàgs. 71-78.
COMPANY, Salvador (2000). «“Gregor”, el conte com a paràbola de la crítica i viceversa». Journal of Catalan Studies,3 [en línia]. <http://www.uoc.edu/jocs/4/articles/company5/>
—— (2003). «Les vides de la teoria o la resistència als animals (zoografies en Kafka, Monzó i Coetzee)». Literatures [València], 1. Pàgs. 69-83.
CÒNSUL, Isidor (1995). «Quim Monzó, l’esperança blanca», dins Llegir i escriure (papers de crítica literària). Barcelona: La Magrana. Pàgs. 171-187.
CUBELES, Serge (2001). «L’humor en els contes i novel·les de Quim Monzó: les seves conseqüències en l’acte de lectura». Transversal [Lleida]. Pàg. 14.
DD. AA. (1998). Monogràfic Quim Monzó. Rec. Revue d’Études Catalanes [Montpeller], 1.
FERNÀNDEZ, Josep-Anton (1998). «My Tragedy is Bigger than Yours: Masculinity in Trouble and the Crisis of Male Authorship in Quim Monzó’s Novels». Forum for Modern Language Studies, 24 : 3. Pàgs. 262-273.
G.M. (1976). «Quim Monzó i Gómez, fill d’una espanyola i un català». Canigó [Barcelona], 458 (17 juliol). Pàg. 27.
GUILLAMON, Julià (2004). «De la contracultura al estupor», pròleg a Splassshf. Barcelona: Círculo de Lectores.
HAC MOR, Carles (1977). «El gañido de la narrativa al borde de las escrituras». El Viejo Topo [Barcelona], 5 (febrer). Pàg. 52.
LLOVET, Jordi (1977). «El self-service sin clientes. El difícil progreso de las vanguardias catalanas». El Viejo Topo [Barcelona],10 (juliol). Pàg. 48.
LUNATI, Montserrat (1999). «Quim Monzó i el cànon occidental: una lectura de “Pigmalió”». Journal of Catalan Studies, 2 [en línia]. <http://www.uoc.es/jocs/2/articles/lunati/index.html>
MARTÍ-OLIVELLA, Jaume (1982). «Quim Monzó o la contraescriptura generacional». A: DD. AA. Actes del Tercer Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Pàgs. 249-260.
MAURICI i FRADES, Magdalena (1977). S/t [ressenya de L’udol del griso al caire de les clavegueres.] Canigó [Barcelona], 512 (30 juliol). Pàg. 35.
MELENDRES, Jaume (1977). «Passar el dit per damunt del mar». Tele/eXprés [Barcelona], 19 gener. Pàg. 15.
NOGUÉS, Joan. «Llengua, comunicació i postmodernitat en Quim Monzó». Rec. Revue d’Études Catalanes [Montpeller], 1 (1998). Pàgs. 79-106.
OLLER, Dolors (1979). «El somni i l’embriaguesa: les dues representacions de Quim Monzó». Quaderns Crema [Girona], 1 (abril). Pàgs. 91-97.
PI DE CABANYES, Oriol (1977). «Monzó i Mesquida de bracet». Avui [Barcelona], 26 juny. Pàg. 24.
ROTUREAU, É. (1999). «Guadalajara de Quim Monzó: jeux paratextuels». Rec. Revue d’Études Catalanes [Montpeller], 2. Pàgs. 183-206.
SULLÀ, Enric (1977). «Quim Monzó: L’udol del griso al caire de les clavegueres». Els Marges [Barcelona], 10 (maig). Pàgs. 127-129.
TRIADÚ, Joan (1977). «Quim Monzó. La novel·la d’una joventut». Avui [Barcelona], 6 febrer. Pàg. 23.
VALLCORBA, Jaume (1994). «Quim Monzó, textualista». A: DD. AA. (1994), Escriptura i combinatòria. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Pàgs. 73-75.
VILELLA, Eduard (1997). «Ecos manganellians en la narrativa de Quim Monzó. Referents i models literaris en l’horitzó de la postmodernitat».Rassegna Iberistica [Roma], 59. Pàgs. 17-29.
ZIMMERMANN, M. C. (1998). «Langages et métalangage dans Guadalajara». Rec. Revue d’Études Catalanes [Montpeller], 1. Pàgs. 79-106.
2.2.4.2. Entrevistes
ABRIL, Albert (1976). «Quim Monzó, escriptor català». Canigó [Barcelona], 458 (17 juliol). Pàg. 26.
BEILIN, Katarzyna Olga (2004). «Quim Monzó: Lo veo todo bastante negro», dins Conversaciones literarias con novelistas contemporáneos. Woodbridge: Tamesis. Pàgs. 167-189.
ENSENYAT, Xesca (1984). «Un white lady per a Quim Monzó. “Ningú no necessita guanyar-se la vida escrivint”». Los Cuadernos de Baleares [Palma], 15 juliol.
FIGUERES, Josep M. (1979). «Quim Monsó [sic]: reflexions “marginals”». Avui [Barcelona], 15 abril. Pàg. 19.
GUILLAMON, Julià (1985). «Quim Monzó contra el propi mite». Avui [Barcelona], 31 març. Pàgs. 5-6.
MIRALLES, Guillem (2004). «No he escrit mai perquè somiés ser un escriptor». Paper de Vidre, 27 (setembre) [en línia]. <http://usuarios.lycos.es/paperdevidre/n27.pdf>
OLIVA, Llúcia (1976). «Quim Monzó, un fitxatge per la generació postmoixiana». Tele/eXprés [Barcelona] (7 juliol). Pàg. 13.
RENDÉ i MASDEU, Joan (1981). «Quim Monzó, l’home asfàltic». Avui [Barcelona], 25 gener. Pàg. 23.
SARSANEDAS, Oleguer (ed.) (1981). «Quim Monzó. La recepta de l’escriptor». Serra d’Or [Barcelona], 264 (setembre). Pàgs. 27-28.
SIMÓ, Isabel-Clara (1980). «Uf, va dir Quim Monzó». Canigó [Barcelona], 650 (22 març). Pàgs. 15-17.
2.2.5. Manuel de Pedrolo
2.2.5.1. Articles, estudis i ressenyes
A. F. (1975). «Sòlids en suspensió». Canigó [Barcelona], 402 (21 juny). Pàg. 32.
BECH, Ramon (1974). «Text/Càncer de Manuel de Pedrolo». Mundo Diario [Barcelona], 13 desembre. Pàg. 21.
BROCH, Àlex (1975). «Pedrolo redoble de ficción». El Correo Catalán [Barcelona], 22 maig. Pàg. 28.
CAPMANY, Maria Aurèlia (1975). «Pedrolo again, como diría Terenci Moix». El Noticiero Universal [Barcelona], 11 març. Pàg. 45.
FAULÍ, Josep (1973). «Pedrolo, Blanca y la escritura». Diario de Barcelona [Barcelona], 8 setembre. Pàg. 11.
GIMFERRER, Pere (1973). «Los caminos de Manuel de Pedrolo». Destino [Barcelona], 30 juny. Pàgs. 42-43.
MELENDRES, Jaume (1973). «Las Meninas de Pedrolo». Tele/eXprés [Barcelona], 4 juliol. Pàg. 14.
PONS, Agustí (1973). «Los espacios fecundos de Manuel de Pedrolo». El Noticiero Universal [Barcelona], 14 agost. Pàg. 27.
PUIG i MAYOLAS, Eudald (1975). «De Manuel de Pedrolo». Serra d’Or [Barcelona], 193 (octubre). Pàg. 41.
2.2.5.2. Entrevistes
MASATS, Josep (1981). «L’experimentalisme intrèpid de Manuel de Pedrolo». Canigó [Barcelona], 718 (11 juliol). Pàgs. 18-21.
2.2.6. Oriol Pi de Cabanyes
2.2.6.1. Articles, estudis i ressenyes
CALLEJÓN i CABRERA, Joan (1978). «Incerta guia per als lectors d’“Esquinçalls d’una bandera”». Serra d’Or [Barcelona], 222 (març). Pàgs. 41-42.
CAPMANY, Maria Aurèlia (1977). «Pi de Cabanyes: “Esquinçalls d’una bandera”». Avui [Barcelona], 19 juny. Pàg. 24.
CASALS, Glòria (1978). «Oriol Pi de Cabanyes: “Esquinçalls d’una bandera”». Els Marges [Barcelona], 12 (gener). Pàg. 128.
MELENDRES, Jaume (1977). «Literatura conceptual». Tele/eXprés [Barcelona], 10 agost. Pàg. 15.
2.2.6.2. Entrevistes
ARTÍS GENER, Avel·lí (1977). «Oriol Pi de Cabanyes, o la maduresa primerenca». Tele/eXprés [Barcelona], 9 febrer. Pàg. 17.
FIGUERAS, Josep M. (1973). «Oriol Pi de Cabanyes. “Una jove promesa per a les lletres catalanes” (Sic)». Oriflama [Vic], 129 (abril). Pàgs. 40-41.
—— (1974). «Oriol Pi de Cabanyes, un escriptor per bon camí». Canigó [Barcelona], 340 (13 abril). Pàgs. 13-14.
GATELL, Cristina (1978). «Conversa amb l’Oriol Pi de Cabanyes». Mundo Diario [Barcelona], 2 juny. Pàg. 22.
GRAELLS, Guillem-Jordi (1972). «Oriol Pi de Cabanyes, V Premi Bertrana». Serra d’Or [Barcelona], 155 (agost). Pàg. 35.
MOLERO i PUJOS, E. (1972). «Pi de Cabanyes, a Figueres». Canigó [Barcelona], 253 (5 agost). Pàgs. 8-9.
2.2.7. Valerià Pujol
2.2.7.1. Articles, estudis i ressenyes
BROCH, Àlex (1982). «La fi de la progressia». Lletres,suplement del diari Avui [Barcelona], 30 maig. Pàg. II.
CÒNSUL, Isidor (1982). «“Sandwitx de fil-en-pua” i “Interruptus”». Lletres,suplement del diari Avui [Barcelona], 30 maig. Pàg. III.
—— (1995). «Entre Orfeu i Tàntal. L’obra de Valerià Pujol». Serra d’Or [Barcelona], 423 (març). Pàgs. 21-23.
GUILLAMON, Julià (1982). «Valerià Pujol: “Interruptus”, Premi Documenta 1981». Papers, suplement de Canigó [Barcelona], 30 (24 abril). Pàg. 12.
RIERA, Ignasi (1982). «Novel·les 1982. La taula ben parada». Serra d’Or [Barcelona], 279 (desembre). Pàgs. 73-75.
VILADOT, Guillem (1982). «Carta oberta a Valerià Pujol». Papers,suplement de Canigó [Barcelona], 39 (26 juny). Pàg. 3.
2.2.7.2. Entrevistes
MASSIP, J. Francesc (1982). «Valerià Pujol, premi “Documenta” 1981». Papers, suplement de Canigó [Barcelona], 18 (30 gener). Pàgs. 8-9.
2.2.8. Carles Reig
2.2.8.1. Articles, estudis i ressenyes
A. S. (1977). S/t [ressenya de «Contraataquen»]. Canigó [Barcelona], 527 (12 novembre). Pàg. 17.
CASTELLANOS, Jordi (1977). «Carles Reig: “Contraataquen”». Els Marges [Barcelona], 11 (setembre). Pàg. 126.
PONS, Agustí (1977). «Carles Reig: els límits de la ficció». Avui [Barcelona], 22 maig. Pàg. 21.
PUIG, Fruitós (1977). «“Contraataquen”, radiografia d’un poder». Faig [Manresa], 7 (octubre). Pàgs. 33-34.
2.2.8.2. Entrevistes
ALBANELL, Pep (1977). «De, sobre, amb Carles Reig». Serra d’Or [Barcelona], 209 (febrer). Pàgs. 27-29.
2.2.9. Josep-Lluís Seguí
2.2.9.1. Articles, estudis i ressenyes
BELTRAN, Adolf (1980). «Dels límits i el desig». Cairell [València],6 (novembre). Pàgs. 47-48.
BROCH, Àlex (1979). «Com una xarxa d’espills». L’hora [Barcelona], 15 abril. Pàg. 35.
—— (1980). «Destruir el desig». Avui [Barcelona], 17 desembre.
IBORRA, Josep (1978). «“Espai d’un ritual” de J. Ll. Seguí. La “història” com a pretext». Valencia Semanal [València], 47 (19-26 novembre). Pàg. 37.
MIRA, Joan Francesc (1980). «Josep Lluís Seguí: Projecte per a destruccions». L’Espill [València], 8. Pàgs. 141-143.
PONS, Margalida (2005). «El cos-text o l’escriptura del desig: al·legories de la narrativa experimental dels setanta». A: RIERA, Carme; TORRAS, Meri et alt. (eds.). Los hábitos del deseo,vol. 2. València: Excultura. Pàgs. 391-402.
VERGER, Eduard (1979). «Diari de bordell». Cairell [València], 1 (novembre). Consultable en línia: <http://www.llibreweb.com/lipmic/Cairell/Num1/res13.htm>
2.2.9.2. Entrevistes
RENDÉ i MASDEU, Joan (1981). «Josep-Lluís Seguí, una sensualitat reflexiva». Avui [Barcelona], 11 gener. Pàg. 25.
2.2.10. Isa Tròlec
2.2.10.1. Articles, estudis i ressenyes
ALPERA, Lluís (1991). «La narrativa d’Isa Tròlec: un cas interessant per a una revisió en la seva bibliografia crítica». A: DD. AA. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes / XXIII. Miscel·lània Jordi Carbonell,vol. 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pàgs. 223-233.
A. S. (1977). S/t [ressenya de Ramona Rosbif]. Canigó [Barcelona], 524 (22 octubre). Pàg. 17.
BELTRAN, Adolf (1980). «Bel i Babel». Cairell [València], 5 (setembre). Pàg. 56.
BROCH, Àlex (1977). «I love you, Lleter». El correo catalán [Barcelona], 17 febrer.
—— (1978). «6 x 30 = Mari Catúfols». El correo catalán [Barcelona], 10 agost.
CAPMANY, Maria Aurèlia (1978). «Mari Catúfols d’Isa Tròlec». Avui [Barcelona], 20 agost. Pàg. 21.
—— (1980). «“Bel i Babel”, d’Isa Tròlec». Avui [Barcelona], 31 agost. Pàg. 20.
CENTELLES, Esther (1977). «Isa Tròlec: “Ramona Rosbif”». Els Marges [Barcelona], 10 (maig). Pàg. 129.
DD. AA. (1998). Monogràfic: Dossier d’homenatge a Isa Tròlec. L’Aiguadolç [Dénia], 24 (tardor).
ESTEVE-CASANOVA, R. (1977). «“Ramona Rosbif” o el desgavell satíric». Avui [Barcelona], 13 febrer. Pàg. 23.
FRANCH, Vicent (1979). «Mari Catúfols: potser, reivindicar la infantesa?». Serra d’Or [Barcelona], 234 (1 novembre). Pàgs. 46-47.
FUSTER, Jaume (1976). «Ramona Rosbif, entre la falla i l’estatut». Pròleg a la primera edició de Ramona Rosbif. València: Eliseu Climent, s/p.
FUSTER, Joan (1978). «Pròleg» a la primera edició de Mari Catúfols. València: Eliseu Climent. S/p.
GARCÍA FRASQUET, Gabriel (1998). «“Ramona Rosbif”, una tragicomèdia rural». L’Aiguadolç [Dénia], 24 (tardor). Pàgs. 39-50.
GUILLAMON, Julià (1982). «Isa Tròlec. El text pren distància». Papers, suplement de Canigó [Barcelona], 55 (16 octubre). Pàg. 4.
IBORRA, Josep (1980). «Isa Tròlec: “Bel i Babel”». L’Espill [València], 5 (març). Pàg. 169-170.
—— (1985). «Isa Tròlec: “7x7=49”». L’Espill [València], 20 (març). Pàg. 187-188.
MULET GRIMALT, Carles (1998). «Isa Tròlec, un narrador singular». L’Aiguadolç [Dénia], 24 (tardor). Pàgs. 25-38.
OLEZA, Joan (1979). «Isa Tròlec, un rapsoda sorprenent», introducció a la segona edició de Ramona Rosbif d’Isa Tròlec. València: Eliseu Climent. S/p.
—— (1998). «Escriure com ploure a la mar». L’Aiguadolç [Dénia], 24 (tardor). Pàgs. 17-24.
PICORNELL, Mercè (2006). «Dialogisme, collage i subversió. Les formes de la intertextualitat en la narrativa d’Isa Tròlec». Comunicació presentada al «Segon Col·loqui Europeu d’Estudis Catalans», Béziers 2006. En curs de publicació.
PRATS, Antoni (1998). «Dades biobibliogràfiques». A: DD. AA. Dossier d’homenatge a Isa Tròlec. L’Aiguadolç [Dénia], 24 (tardor). Pàgs. 9-12.
R.V.M. [R. Ventura Melià] (1977). «“Ramona Rosbif” i el simulacre literari». Tele/eXprés [Barcelona] (2 febrer). Pàg. 17.
SIMBOR i ROIG, Vicent (1991). «L’obra novel·lística d’Isa Tròlec: de la caricatura al discurs». A Sol Post [Alcoi], 2. Pàgs. 269-276.
2.2.10.2. Entrevistes
ALBEROLA, Miquel (1992). «Isa Tròlec, les activitats solitàries». El Temps [València], 6 juliol. Pàg. 58-60.
FABREGAT, Amadeu (1977). «Un “best-seller” al País Valencià». Avui [Barcelona], 13 febrer. Pàg. 23.
LÓPEZ, Pilar (1979). «Les confessions d’Isa Tròlec. Jo pos per testimoni el temps». Valencia Semanal [València], 72 (27 maig – 3 juny). Pàgs. 36-37.
MÍNGUEZ, Xavier (1992). «Isa Tròlec: ‘Moriré portàtil’». El Temps [València], 13 de juliol. Pàg. 69.
2.2.11. Guillem Viladot
2.2.11.1. Articles, estudis i ressenyes
CÒNSUL, Isidor (1992). «Guillem Viladot, narrador». Serra d’Or [Barcelona], 394 (octubre). Pàgs. 19-21.
—— (2000). «Memòria de Guillem Viladot». Serra d’Or [Barcelona], 490 (octubre). Pàgs. 48-49.
VALLVERDÚ, Francesc (2000). «Guillem Viladot al biaix». Serra d’Or [Barcelona], 490 (octubre). Pàgs. 44-47.
2.2.11.2. Entrevistes
Blay, Pep (1992). «Guillem Viladot. “He creat un discurs estètic a partir d’una erosió progressiva del llenguatge alfabètic”», Avui Cultura,suplement del diari Avui [Barcelona], 22 febrer. Pàg. III.
BONADA, Lluís (1991). «Guillem Viladot: “En el nostre país, tot està passat de moda perquè les coses no es fan a fons”». El Temps [València], 381 (7 octubre). Pàg. 66.
FIGUERES, Josep M. (1976). «Guillem Viladot. La veu en el desert català». Avui [Barcelona], 13 juny. Pàg. 13.
Izquierdo, Oriol (1991). «Entrevista a Guillem Viladot». Cultura [Barcelona], 57 (juny). Pàg. 60-62.
NADAL, Marta (1992). «Guillem Viladot, la literatura com a autoanàlisi». Serra d’Or [Barcelona], 396 (desembre). Pàgs. 33-35.
RENDÉ i MASDEU, Joan (1982). «Guillem Viladot, en el llenguatge divers». Lletres,suplement del diari Avui [Barcelona], 1 agost. Pàg. V.
2.2.12. Altres autors
ALTAIÓ, Vicenç (1986). «Panegíric miretià (Reflexió espiritual sobre Planeta Miret de Joaquim Sala-Sanahuja», dins Tràfic d’idees (1982). Barcelona: Edicions del Mall. Pàgs. 155-183. [Sobre Planeta Miret de Joaquim Sala-Sanahuja.]
ARIAS, Fernando (1978). «Encuentro con Josep Gandia Casimiro». Los Marginados [València], II (juny). Pàgs. 51-53. [Entrevista amb Josep Gandia Casimiro.]
BROCH, Àlex (1975). «”Falles folles fetes foc”, Amadeu Fabregat, novelista». Las provincias [València], 27 abril.
—— (1979). «Damunt un blanc així com el del paper». Serra d’Or [Barcelona], 237 (juny). Pàgina 31. [Sobre Damunt un blanc així com el del paper d’Antoni Munné-Jordà.]
COCA, Jordi (1994). «Notes de l’autor» a El cor de les coses. Barcelona: Empúries. Pàgs. 7-13. [Sobre Sopàrem a Royal, «Iadwiga»i Incidents a l’horitzó de Jordi Coca.]
CÒNSUL, Isidor (1982). «“Sandwitx de fil-en-pua” i “Interruptus”». Lletres, suplement del diari Avui [Barcelona], 30 maig. Pàg. III. [Sobre Sandwitx de fil-en-pua de Boro Miralles.]
GIMFERRER, Pere (1975). «“Novel·la” deu anys després». Serra d’Or [Barcelona], 193 (octubre). Pàg. 43. [Sobre Novel·la de Joan Brossa i Antoni Tàpies.]
J. A. V. (1980). «Patrick Gifreu. Tor Vabel». Canigó [Barcelona], 671 (16 agost). Pàg. 18. [Sobre Tor Vabel de Patrick Gifreu.]
LLOMPART, Josep M. (1978). «Trencament de límits», pròleg a Antoni Munné-Jordà, Damunt un blanc així com el del paper.Mataró: Robrenyo. Pàgs. 5-11. [Sobre Damunt un blanc així com el del paper d’Antoni Munné-Jordà.]
MELENDRES, Jaume (1975). «Colom i l’avantguarda». Tele/eXprés [Barcelona], 26 novembre. Pàg. 19. [Sobre Novel·la de Joan Brossa i Antoni Tàpies.]
—— (1978). «La tècnica puzzle i la mirada Handke», pròleg a Selva i salonet de Jordi Coca. Mataró: Robrenyo. Pàgs. 5-11. [Sobre «Iadwiga» de Jordi Coca.]
NADAL, Marta (2000). «Antoni Munné-Jordà, la novel·la com a construcció del text». Serra d’Or [Barcelona], 486 (juny). Pàgs. 43-49. [Entrevista a Antoni Munné-Jordà.]
OLEZA, Joan (1992). «Falles folles fetes foc: l’epopeia del llenguatge». A: Antoni Ferrando (ed.). Miscel·lània Sanchis Guarner, vol. 2. València/Barcelona: Universitat de València / Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pàgs. 451-473. [Sobre Assaig d’aproximació a «Falles Folles Fetes Foc» d’Amadeu Fabregat.]
OLIVER, Maria Antònia (1973). «Jordi Coca i el seu interior. El camí literari d’un escriptor». Diario de Mallorca [Palma], 28 juny. [Entrevista a Jordi Coca.]
RENDÉ i MASDEU, Joan (1981). «Jordi Coca, el jo i els altres». Lletres,suplement del diari Avui [Barcelona], 6 setembre. Pàgs. V-VI.[Entrevista a Jordi Coca.]
—— (1983). «Patrick Gifreu, més enllà de l’avantguarda». Lletres,suplement del diari Avui [Barcelona], 18 de maig. Pàg. IV. [Entrevista a Patrick Gifreu.]
RIERA, Ignasi (1982). «Novel·les 1982. La taula ben parada». Serra d’Or [Barcelona], 279 (desembre). Pàgs. 73-75. [Inclou reflexions sobre Boro Miralles.]
SALVADOR, Vicent; PIQUER, Adolf (1992). «Estudi introductori», dins Vint anys de novel·la catalana al País Valencià. València: 3i4. Pàgs. 7-40. [Inclou reflexions sobre Boro Miralles i Josep Gandia Cassimiro.]
SUNYOL, Víctor (1994). «Patrick Gifreu: vers un axis mundi (reflexos de l’icosaedre en rotació)». A: DD. AA. Literatures submergides. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Pàgs. 105-115. [Sobre Patrick Gifreu.]
UBAC, Ignasi (1975). «Més notes sobre “Novel·la”». Tele/eXprés [Barcelona], 24 desembre. Pàg. 19. [Sobre Novel·la, de Joan Brossa i Antoni Tàpies.]
VENTURA MELIÀ, R. (1976). «Narrativa valenciana. Tota pedra fa paret». Tele/eXprés [Barcelona], 5 maig. Pàg. 15. [Sobre Josep Gandia Cassimiro.]
