CONTEXTUALITZACIÓ

Des de l’inici dels anys seixanta i a causa del desenvolupament de la indústria turística, es capgira el sentit migratori de la població de les Illes Balears, que passa de ser emissora d’emigrants a ser-ne receptora.

D’una població l’any 1960 que no arribava bé als 442.000 habitants empadronats, s’ha passat, en només cinquanta anys, a gairebé triplicar la població, amb 1.105.184 persones l’any 2010. Només una mica més de la meitat (586.339 l’any 2009, d’un total de 1.095.426 habitants) són nascuts a les IB o a una comunitat autònoma de parla catalana (34.174 de Catalunya i 18.026 del País Valencià l’any 2009), la qual cosa fa que òbviament la llengua primera dels nouvinguts sigui, en principi, una llengua distinta de la catalana.

I si bé els primers quaranta anys la immigració va provenir bàsicament de l’Estat espanyol (l'any 1991 només un 4,4% de la població de les Balears era estrangera i l’any 2000, un 6,47% ) i eren parlants de llengua castellana, l’any 2009 el percentatge d’estrangers va arribar al 21,69%; la qual cosa representa que el 52% de la població balear nascuda fora de l'àrea lingüística catalana era estrangera.

L’Institut d’Estadística de les Illes Balears ens proporciona dades sobre l’Estat del qual procedeixen tots aquests nous habitants de les Illes Balears, que vénen d’arreu del món, però no ens n’indica la procedència cultural, i per tant els prejudicis sobre la llengua que parlen ens indueixen moltes vegades a errors, com és el cas de pensar que tots els marroquins són de llengua àrab o els bolivians, de llengua espanyola, quan n’hi ha molts que tenen l’amazic i el quítxua com a llengua primera, respectivament.