Llengües
 

+ Presentació

+ Contextualització

+ Objectius de l’estudi

+ Planificació i metodologia

+ Resultats

- Les llengües que es parlen a les Illes Balears

- Les llengües més parlades a les Illes Balears

- Les llengües més parlades per illes

-Les llengües més parlades al món i les menys parlades

- Llengües parlades a la feina

- Llengües parlades amb els fills

- Poliglotisme entre les persones immigrades

-Coneixement del català entre les persones estrangeres
 

+ Les vint-i-cinc llengües més parlades

+ Fonts

+ Agraïments

 

Linguamón

GRESIB

UIB

   

OBJECTIUS DE L'ESTUDI


L’objectiu prioritari de l’estudi era saber quantes llengües es parlen a les Illes Balears, quines són i quina incidència hi tenen.

Aquest interès es justifica des de multitud de punts de vista. La diversitat lingüística, com la diversitat natural, té valor per si mateixa, i les institucions, des de les més locals fins als organismes internacionals, cadascuna dins les seves possibilitats i competències, tenen el deure de protegir-la.

Però la diversitat lingüística és també riquesa. Riquesa individual perquè saber idiomes eixampla els horitzons personals, i riquesa col·lectiva perquè, d’ençà de la globalització de les comunicacions i de les transaccions comercials, de la massificació del turisme i la societat del coneixement, els idiomes han esdevingut font de negoci des de molts d’àmbits.

La diversitat lingüística és una veta que cal localitzar i determinar-ne la qualitat, la diversitat i les dimensions.

Els objectius de l’estudi, per tant, eren saber quines llengües han aportat a les Illes Balears les persones nascudes fora de l'àrea lingüística com a primeres o com a segones llengües, per determinar quin és el nostre potencial lingüístic (que sobretot es pot aplicar, en la indústria turística, a la satisfacció dels clients i a la recerca de mercats nous).

Les dimensions dels grups lingüístics també és una dada interessant perquè, per exemple, si bé seria ideal que tots els habitants poguéssim rebre algun tipus d’ensenyament d’alfabetització de la llengua materna, això només és viable econòmicament per a grups nombrosos, o també perquè a les administracions i les empreses els interessa saber amb quina llengua poden oferir informació o acollida als acabats d’arribar que encara no entenen cap de les llengües oficials.

Per determinar la vitalitat de cada llengua també ens interessava saber quines activitats comunitàries feien els entrevistats aquí amb la seva llengua d’origen.

Totes aquestes informacions poden servir a les administracions públiques per elaborar un pla de gestió del plurilingüisme en organitzacions públiques i privades, per contribuir al disseny d'una oferta de formació lingüística en català per a persones d'origen immigrant, per dissenyar una oferta de formació en coneixements bàsics sobre llengües de grups lingüístics presents a les Illes Balears adreçada a docents i per a l’impuls del foment del català com a llengua de cohesió social.